Els dos elements anteriors, pobresa extrema i violació de drets amb èmfasis en les poblacions rurals i indígenes i entre elles, les dones, han aplanat el camí a la irrupció d’una problemàtica específica en els territoris indígenes i camperols. Ens referim a l’expansió d’un model econòmic basat en l’explotació intensiva dels recursos naturals del país, una explotació que es dóna en el marc de la legislació insuficient i d’uns sistemes que no garanteixen el lliure exercici dels drets de les persones que habiten els territoris quq són objecte d’explotació.
D’entre totes aquestes persones, aquelles que s’involucren explícitament, a través de la representació dels interessos de la població en les seues organitzacions comunitàries de base i/o a través de la participació en organitzacions locals de defensa del medi ambient i el territori, denominats defensors i defensores de DDHH (DDH) o defensors i defensores del territori són les que estan patint els impactes, les amenaces i agressions en el seu cos i en la seua vida, de forma més violenta i directa.
Entre aquests impactes es destaquen: afectació a la salut i al medi ambient com a resultat de la contaminació; la pèrdua de terres indígenes i els danys a la seua propietat i habitatges; la resposta desproporcionada davant actes de protesta social legítima, i la fustigació i atacs a defensors/as de drets humans i líders i lideresses comunitaris/es.
Part d’aquesta desprotecció es deriva de l’incompliment per part dels Governs del Conveni 169 de l’OIT Sobre Pobles Indígenes i Tribals que obliga a la realització per part de l’Estat de les consultes comunitàries prèvies a l’autorització de projectes que afecten els seus territoris.
En resposta a aquesta situació Perifèries recolza el desenvolupament de capacitats i espais perquè DDH que cerquen la promoció i respecte dels Drets Humans en la zona nord d’El Salvador i sud d’Hondures puguen exercir la seua labor en condicions de dignitat i seguretat.
