Dos estudis ecofeministas visibilizan el paper de les dones rurals i ressalten el valor dels seus sabers i pràctiques per a engegar nous models de desenvolupament sostenible en el País Valencià i a Equador.
Abans que les ciutats començaren a créixer, el món rural era l’espai vital per excel•lència. En ell han predominat sabers extrets de segles d’adaptació al mitjà i també valors molt vinculats a allò comunitari i a la naturalesa. No obstant açò, no tot és idíl•lic.
El treball de les dones i la seua contribució al manteniment de la societat rural mai s’ha valorat. Segons l’informe del Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí, Condiciones de vida y posición social de las mujeres del medio rural, les dones rurals ja vivien amb la sobrecàrrega del treball domèstic i de cures i del treball al camp, sense estar donades d’alta ni tenir la propietat de la terra. Han patit falta d’independència econòmica, d’autonomia i d’autoestima, en part per la falta d’accés a ocupació remunerada, però especialment per unes relacions de poder desiguals. Aquesta situació ocorre tant en el nostre entorn com en països del Sud.
L’associació de solidaritat internacional Perifèries ha coordinat dos estudis per a aprofundir en aquest context. Com perceben els seus rols les dones del mitjà rural? Què senten que tenen de bo i de dolent aquestes diferències? A què creuen que es deuen? Les dones joves estan trencant amb aquests costums? Són algunes de les moltes preguntes que han motivat dos processos de recerca de respostes, un al País Valencià i un altre a la Parroquia La Esperanza, en la província de Pichincha, Equador. Processos anàlegs cuinats a foc lent, doncs l’objectiu és arreplegar les seues narratives entenent les dones rurals no com un conjunt homogeni sinó amb la seua diversitata i pluralitat. Les protagonistes, en contextos tan aparentment llunyans, es connecten parlant de les transformacions que la agroindustria i el capitalisme han provocat en els seus territoris, dels treballs invisibilitzats, de la idea de Buen Vivir i la idea de progrés, de la relació amb la terra o dels sabers que persisteixen.
Cada vegada hi ha més joves implicats en projectes agroecològics i moltes són dones. Construir amb elles des del feminisme és la nostra forma d’entendre una sobirania alimentària veritablement transformadora.
Més informació:
ESTUDIS:
- Donde habita la esperanza, la tierra la cuidan ellas, por María Fernanda Vallejo i Susy Pinos.
- Dones rurals del País Valencià. Veus que parlen de treball invisible, ecodependència i interdependència, per Sarai Fariñas.
