Hondures
Els baixos indicadors de desenvolupament, amb alts nivells de pobresa i una incapacitat de l’Estat per a afrontar les reformes i l’aplicació d’unes polítiques de desenvolupament adequades per al país, unides a l’enorme desigualtat interna, on la població indígena suporta situacions de pobresa extrema i uns indicadors de desenvolupament equiparables als països menys avançats, justifiquen sobradament la consideració d’Hondures i El Salvador i una part significativa de la seua població com a receptors d’AOD.
A aquesta situació cal afegir la feblesa de l’Estat en matèria de governabilitat i els alts índexs d’impunitat i violació dels drets de la seua ciutadania. L’increment dels casos de violació de drets i la feblesa de les estructures governamentals per a la seua defensa confereix a més a aquest sector d’intervenció una priorització evident.
Els dos elements anteriors, pobresa extrema i violació de drets amb èmfasis en les poblacions rurals i indígenes i entre elles, les dones, han aplanat el camí a la irrupció d’una problemàtica específica en els territoris indígenes i camperols. Ens referim a l’expansió d’un model econòmic basat en l’explotació intensiva dels recursos naturals del país, una explotació que es dóna en el marc de la legislació insuficient i d’uns sistemes que no garanteixen el lliure exercici dels drets de les persones que habiten els territoris que són objecte d’explotació.
D’entre totes aquestes persones, aquelles que s’involucren explícitament, a través de la representació dels interessos de la població en les seues organitzacions comunitàries de base i/o a través de la participació en organitzacions locals de defensa del medi ambient i el territori, denominats defensors i defensores de DDHH (DDH) o defensors i defensores del territori són les que estan patint els impactes, les amenaces i agressions en el seu cos i en la seua vida, de forma més violenta i directa.
Entre aquests impactes es destaquen: afectació a la salut i al medi ambient com a resultat de la contaminació; la pèrdua de terres indígenes i els danys a la seua propietat i habitatges; la resposta desproporcionada davant actes de protesta social legítima, i la fustigació i atacs a defensors/as de drets humans i líders i lideresses comunitaris/es.
Part d’aquesta desprotecció es deriva de l’incompliment per part dels Governs del Conveni 169 de l’OIT Sobre Pobles Indígenes i Tribals que obliga a la realització per part de l’Estat de les consultes comunitàries prèvies a l’autorització de projectes que afecten els seus territoris.
En resposta a aquesta situació Perifèries recolza el desenvolupament de capacitats i espais perquè DDH que cerquen la promoció i respecte dels Drets Humans en la zona nord d’El Salvador i sud d’Hondures puguen exercir la seua labor en condicions de dignitat i seguretat.
Articles Relacionats
Enfortiment de l’organització i el lideratge de dones i homes Lencas per a l’exercici dels seus drets
Aquesta proposta pretén reforçar les capacitats polítiques, socials i tècniques de les dones i els...
Producció i formació en agroecologia en el centre de trobades i amistat “Utopia” del COPINH per a l’enfortiment de capacitats de les comunitats lencas...
La població beneficiària són les comunitats indígenes Lencas que es troben situades en 5 departaments...
RESUM: Protecció de Defensors/as de Drets Humans del Poble Lenca a Hondures i El Salvador
El projecte contribuirà al fet que les comunitats indígenes Lenca en la regió fronterera entre...
Informació: Hondures
Els baixos indicadors de desenvolupament, amb alts nivells de pobresa i una incapacitat de l'Estat...
Lluites i resistències a Hondures
Visita de Berta Zúñiga Cáceres a València
