Guatemala
La història recent de Guatemala està marcada per la violència de 36 anys de conflicte armat intern que no va acabar fins a la signatura dels Acords de Pau en 1996.
L’impacte del conflicte sobre la població civil va ser esgarrifosa. Centenars de comunitats camperoles, en la seua major part indígenes, van ser arrasades, deixant un saldo de més de 250.000 morts i 1.500.000 de refugiats i desplaçats interns que durant dècades van patir greus violacions dels seus drets més elementals. Centenars de milers de persones van eixir al refugi a Mèxic. Altres grans contingents es van refugiar en les muntanyes per a salvar les seues vides, donant lloc a les Comunitats de Població en Resistència (CPR). La resta, la majoria, va emigrar a altres regions del país o a la capital.
Durant aquest període, i especialment durant els anys 1981 i 1982, quan es van cometre la majoria de les massacres, el cos de les dones indígenes no va ser més que la prolongació del camp de batalla, simbòlic i literal, sobre el qual se cercava continuar agredint a l’enemic masculí, tractant de deshonrar-lo, de desmoralitzar-lo. Les dones van ser víctimes de totes les formes de violació a drets humans, però a més van patir formes de violència específiques de gènere.
La desproporcionada resposta contrainsurgent va afectar totes les esferes tradicionals de la convivència social, política, econòmica i cultural dels pobles indígenes guatemalencs. Es van trencar les estructures socials i ètniques, concentrant de manera forçosa a la població. L’activitat econòmica, de producció i comerç, va veure destruïdes les seues xarxes i canals establits. Les pèrdues econòmiques de la població afectada van ser enormes, havent d’abandonar les terres heretades per generacions.
Amb la finalitat del conflicte armat totes aquestes persones van iniciar un procés de reassentament i tornada molt complexa, que encara no s’ha completat i que segueix sense permetre a centenars de comunitats comptar amb les terres suficients per a la seua supervivència en condicions de dignitat.
A tot això cal sumar, especialment durant els últims anys, la brutal agressió que estan patint els territoris indígenes per part de les transnacionals extractives (mineres, indústries de la fusta, hidroelèctriques) i d’un model agrari exportador basat en la producció de monocultius extensius. La imposició de la globalització neoliberal està donant lloc a una nova despulla territorial i està provocant severes violacions dels drets humans, individuals i col·lectius, dels pobles indígenes i de la població en general.
Enfront d’aquesta situació, l’associació opta per centrar els seus esforços en l’acompanyament als pobles indígenes del país, en la construcció d’un model de vida alternatiu per a tota la societat, com a via per a la transformació democràtica de Guatemala i la consecució d’una pau ferma i duradora.
Per a això, l’estratègia de Perifèries delimita les seues accions tant en l’àmbit geogràfic (poblacions indígenes del noroccident del país), com sobretot a escala sectorial, centrant-se en la comprensió i acompanyament a les propostes que sorgeixen des de i per les comunitats, tant en el pla social, com en el del desenvolupament econòmic i que se centren bàsicament en el Bon Viure (sobirania alimentària, autogestió econòmica i territorial), i en el Bon Govern (autoritats pròpies, drets humans, participació social).
Articles Relacionats
BDH Guatemala: defender a quienes defienden
El Bufete Jurídico de Derechos Humanos de Guatemala (BDH) es un equipo multidisciplinario...
La resistencia pacífica de Chinautla: defender la vida y el territorio
Con una población estimada de 114.752 personas, Chinautla es un municipio ubicado a...
Guatemala: La defensa de los derechos humanos y de la vida en risco
Del 18 al 22 de abril nos visitan dos personas defensoras de Guatemala:...
Més d’un centenar d’organitzacions socials de l’Estat espanyol insten al Govern que actue per a protegir als qui defensen la terra i el territori...
Guatemala és un dels països més desiguals del món. Les profundes iniquitats socials...
INFORME: Defensem la Vida. Les lluites socials a Alta Verapaz
Us compartim la publicació DEFENSEM LA VIDA. LES LLUITES SOCIALS A ALTA VERAPAZ...
