Les polítiques neoliberals imposades pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç, han estat especialment enfocades a la destrucció del món rural i la conversió del camperolat en mà d’obra per a fàbriques, privatitzant els béns comuns i convertint en delicte l’intercanvi de llavors si aquestes havien estat patentades.
Malgrat el brutal control que empreses multinacionals exerceixen sobre llavors, entrades i maquinària agrícola i la pèrdua de sobirania alimentària de pobles i estats, l’agricultura camperola i familiar ha seguit existint, amb un protagonisme indiscutible de les dones, les qui tot i ser les principals encarregades de “seleccionar i guardar les llavors, llaurar la terra, sembrar, collir, emmagatzemar els aliments i cuinar”, són propietàries de tan sols el 2% de les terres de cultiu del món.
