Dimarts, desembre 6, 2022

Guatemala, l’eterna primavera segrestada

Dijous 17 de juny 
a les 18 hores
a la llibreria Pynchon&Co
Carrer Segura, 22 baix – Alacant
Vos convidem a la Taula debat: “Processos comunitaris de defensa del territori i acompanyament internacional”
🎬+ Projecció del documental “Guatemala, l’eterna primavera segrestada”
 

Defender el territorio: LA VIDA EN EL CENTRO

Defender el territorio:
LA VIDA EN EL CENTRO
Encuentro entre movimientos sociales y organizaciones de solidaridad internacionalista.
Miércoles, 16 de Junio
a las 19 h.
Librería Fahrenheit 451 – C/Elda, 18 – ALACANT

Guatemala, l’eterna primavera segrestada

📣El dimarts 25 de maig us convidem a la Taula debat: “Processos comunitaris de defensa del territori i acompanyament internacional”
🎬 + Projecció del documental “Guatemala, l’eterna primavera segrestada”
🕠 HORA: 18h (Estat Espanyol); 10AM (Mesoamèrica)
ON: Webinar Zoom
👇 INSCRIU-TE ACÍ 👇
Taula debat “Processos comunitaris de defensa del territori i acompanyament internacional”
L’actual sistema globalitzador se sustenta sobre una producció i un consumisme il·limitat en un planeta amb recursos limitats. Per a mantenir aqueix cicle sense fi és necessari l’extracció constant dels cada vegada més escassos recursos naturals. Molts països de Mesoamèrica posseeixen abundants recursos, com a rius, minerals o fusta, que resulten molt atractius per a grans empreses extractivistes. Això genera contaminació, violència i desterrament de les comunitats on es genera l’activitat. Enfront d’això, les comunitats resisteixen i s’enfronten a les grans empreses extractives per a defensar les seues terres ancestrals i els béns naturals comuns. S’analitzarà la situació dels DESCA a Guatemala, emfatitzant la problemàtica específica de les dones i els pobles indígenes, i el paper comunitari en la defensa dels béns comuns naturals, i com des de les organitzacions de solidaritat internacionalista podem acompanyar aquests processos i les seues lluites.
Presenta:
Nuria Pascual. Perifèries del Món
Amb la intervenció de:
Victoria Ramírez Defensora Drets Humans – San Rafael de las Flores (Guatemala)
Lydia Arteaga. Tècnica de Cooperació al Desenvolupament – Perifèries del Món
Organitzen: Perifèries del Món, Entrepobles i Màster Interuniversitari en Cooperación al Desenvolupament – Especialitat Sostenibilidad Ambiental UA
Financia: Ajuntament d’Alacant
Més informació: alacant@periferies.org

Guardianas de la Tierra. Laboratorio-Taller de Teatro de las Oprimidas

Guardianas de la Tierra
Laboratorio-Taller de Teatro de las Oprimidas
Miércoles 26 de mayo – 16 a 20h
El Laboratorio Guardianas de la Tierra nace dentro del proyecto “La Tierra para quien la Defiende” de la Associació Perifèries del Món.
Se inicia en 2018, como un espacio de exploración, reflexión, creación estética y escénica en torno a las opresiones sobre el territorio y de ensayo de alternativas en la búsqueda de estrategias para responder a dichas opresiones.
La sesión de este miércoles es una presentación/toma de contacto con el Laboratorio permanente que estamos desarrollando. Ahora, el objetivo es conocernos las personas y colectivos de los que formamos parte, la mirada y experiencias de defensa del territorio y hacerlo desde una metología participativa que pone el foco en el diálogo desde nuestros diversos canales expresivos.
Dirigido a: Personas socializadas como mujeres e identidades plurales, de cualquier procedencia, clase social, orientación sexual, cultura, color de piel, edad, nivel de escolaridad, profesión, con o sin experiencia teatral. Con interés en cuestionarse la relación con el territorio (incluido territorio-cuerpo) y los bienes naturales.
Inscripción gratuita hasta el 23 de mayo : https://forms.gle/ZiKRNL7ZAELC7s8N8
Lugar: Centre Social Gastón Castelló. Av del Pino Santo, 1 – Alacant
Plazas limitadas
Información: to.culturacritica@gmail.com

“I es va fer la llum”. Mesa debat Transitant cap un nou model energètic

El model energètic global actual és excloent i insostenible a nivell econòmic, social i ambiental. Les conseqüències són palpables: el sector energètic s’enfronta en les pròximes dècades a tres grans reptes: l’escassetat energètica o seguretat de subministrament, el canvi climàtic i la pobresa energètica. Les causes del problema són complexes i interrelacionades entre si, i val la pena al·ludir constantment també a les seues conseqüències ambientals i socials, especialment sobre les dones, de l’actual model energètic per a una millor comprensió del problema global i poder així contextualitzar-lo a nivell local. Des dels moviments socials a nivell global, però també a nivell estatal i a nivell del País Valencià reclamem l’Energia com un Dret Humà fonamental i exigim un nou model basat en la sobirania energètica.

 

Presenten:

  • Nuria Pascual. Perifèries del Món
  • Moisés Hidalgo. Professor del Màster Interuniv. en Cooperació al Desenvolupament (Univ. d’ Alacant).

Amb la intervenció de:

  • Lucía ArmiñoPlataforma per un Nou Model Energètic València
  • Gustavo Castro. Otros Mundos Chiapas (Méxic)
  • José Cruz. Colectivo Madreselva (Guatemala)
  • Miguel Ángel Padilla. Cooperativa Som Energia Alacant

OrganitzenPerifèries del Món, Entrepobles, Màster Interuniversitari en Cooperación al Desenvolupament – Especialitat Sostenibilidad Ambiental UA i Plataforma per un Nou Model Energètic València

Financia: Generalitat Valenciana

Més informacióalacant@periferies.org

Resistència contra la criminalització, acompanyament psicosocial per a l’atenció de defensores i defensors

La proposta vol contribuir a donar resposta a la situació actual dels defensors i defensores dels drets humans a Mèxic i les seues demandes, específicament a 2.650 homes i 2.530 dones, actuant en l’Estat de Chiapas i Oaxaca partint d’una perspectiva psicosocial que actua a diferents nivells aconseguint un enfocament integral:

1.- Acompanyament psicosocial a col·lectius i organitzacions indígenes en lluita per la defensa de la Terra i el Territori a Chiapas, tenint en compte la seua cosmovisió i aspectes de gènere, ajudant-les a identificar i construir noves estratègies d’enfrontament contra la violació dels seus drets individuals i col·lectius, a fi d’enfortir el teixit de l’organització i el teixit social en les comunitats. Els col·lectius participants estaran conformats per 4 organitzacions, 30 persones (50% dones).

2.- Acompanyament psicoemocional específic per a les dones defensores de les organitzacions participants, mitjançant grups de suport de profund enteniment de la seua labor i impactes de la criminalització i la violència amb enfocament de gènere, que enfortirà el seu treball en les organitzacions. Aquest acompanyament psicoemocional a les dones es complementarà amb activitats de sessions de psicoteràpia individual i/o familiar en cas de demanda (identificat com a risc probable per sorgiment de nous casos criminalització durant l’execució de projecte i inclòs en les hipòtesis).

3.- Capacitació col·lectiva en mesures de prevenció i protecció per a cada organització que enfronta riscos en el procés de defensa, minimitzant els riscos d’agressions i de criminalització, així com reduir la por i l’angoixa que aquests riscos representen.

4.- Seguiment i comunicació interna i externa, amb la finalitat de denunciar a nivell nacional, regional i internacional (inclosa València) la situació d’aquestes persones i col·lectius i contribuir a un major reconeixement social i polític d’aquestes i exercir més pressió social sobre els Titulars d’Obligacions (Estat de Mèxic) i Titulars de Responsabilitats (empreses implicades en els conflictes ambientals).

El projecte va iniciar l’1 de febrer de 2019 i va finalitzar el 18 d’agost de 2020. El cost total del projecte és de 81.157,42€ i està cofinançat per l’Ajuntament de València en la seua convocatòria de subvencions a projectes de cooperació 2018 amb 58.731,41€.

Sobirania alimentària a través del suport a les comunitats d’aprenentatge en Agroecologia dels pobles indígenes de l’Equador

El projecte és una proposta de la Pluriversidad Amawtay Wasi, un organització comunitària constituïda com a Institució Indígena Intercultural d’Educació Superior (IIIES), en aqueix moment reconeguda i registrada legalment en la institució pública del CODENPE (Consell de Desenvolupament de les nacionalitats i pobles de l’Equador) que té com a objectius principals contribuir a la recuperació i pràctica del bon viure, així com promoure i desenvolupar programes d’investigació, capacitació i formació des de la visió dels pobles indígenes.

Les activitats proposades persegueixen l’assoliment de dos resultats: d’una banda, l’augment de la capacitat de les comunitats indígenes per a millorar la producció, de productes agroecològics, amb la capacitació de 10 promotors de comunitats i organitzacions indígenes andines en maneig ecològic de sòls, planificació sostenible de parcel·les, transformació de productes, costos de producció i comercialització i rèplica dels coneixements adquirits en les seues comunitats d’origen i per un altre, la millora de la capacitat les comunitats Kichwas andines de planificar la seua gestió local de la prevenció de la salut comunitària a través de la nutrició (tallers de formació per als promotors i comunitats.

El col·lectiu meta de la intervenció són, d’una banda, els pobles originaris andins de l’Equador, representats pels estudiants seleccionats per a participar en la Comunitat d’Aprenentatge i les seues comunitats i organitzacions de procedència, que es beneficiaran de l’aplicació dels coneixements i pràctiques en agroecologia desenvolupats al llarg del projecte, orientats a transformar la matriu productiva en una producció de caràcter sustentable, sostenible i replicable, capaç de garantir la seguretat, salut i sobirania alimentàries de les comunitats d’una forma respectuosa amb el medi ambient.

El projecte es va desenvolupar en consorci amb Associació per a la Cooperació entre Comunitats (ACOEC) i amb l’organització sòcia Pluriversidad Amawtay Wasi. El cost total del projecte és de 48.670,47€ amb el cofinançament per part de l’Ajuntament de València en la seua convocatòria de projectes de cooperació per al desenvolupament 2015 amb una subvenció de 38.912€

Promoció de la sobirania alimentària i la millora nutricional dels pobles kichwa de Pastaza-l’Equador, millorant la gestió de la biodiversitat amazònica des del Sumak Kawsay

Per a contribuir a l’exercici del Sumak Kawsay (Bon Viure) dels kichwas de Pastaza, l’Equador, el projecte treballarà amb les 31 comunitats de les seues 4 pobles ancestrals (Canelos, Curaray, Kawsak Sacha i Teresa Mama), beneficiant directament a 2.513 persones, (1.219 dones i 1.294 homes), si bé el focus se situa especialment en la millora de l’alimentació i la salut de les dones en edat fèrtil i els i les xiquetes entre 2 i 5 anys, per presentar un major risc de vulnerabilitat nutricional.

El seu disseny és resultat directe de la identificació participativa desenvolupada en el primer quadrimestre del 2018, que va prioritzar els següents 3 components sobre els quals s’articula la intervenció, a partir de la identificació de d’altres problemes.

Amb el propòsit de promoure la sobirania alimentària i la millora nutricional dels pobles kichwa de Pastaza-l’Equador, millorant la gestió de la biodiversitat amazònica des del Sumak Kawsay, la primera component del projecte se centra en el desenvolupament d’una alternativa productiva innovadora per a incrementar i millorar la producció agroecològica del Chicatzu muyu (Plukenetia volubilis) dins d’un sistema de policultivos que l’associa amb espècies alimentoses de cicle curt i mitjà. A més, amb aquesta iniciativa productiva es podrà desenvolupar una segona línia de millora de la dieta, en aquest cas de proteïna animal, mitjançant la producció de peix per al consum amb major acumulació d’Omega 3 gràcies a la seua alimentació amb sub productes del Chicatzu muyu.

Amb el 2n resultat es millorarà el maneig i conservació de 2 ecosistemes de palmes utilitzades ancestralment com a espais de reproducció de la fauna i alimentació dels ayllus. El 1r pertany al poble kichwa de Kawsak Sacha i es localitza en la comunitat de Yana Yaku, on trobem un ecosistema de muriti turu (Mauritia flexuosa) de 1.000 Has, mentre que el 2n forma part del territori del poble kichwa de Teresa Mama, que les seues 3 comunitats conserven els únics ecosistemes de wayuri de la província, dels quals es proveeixen els ayllus de les comunitats situades en la conca del riu Bobonaza. Les fulles del wayuri s’aprofiten per a la construcció dels habitatges tradicionals, i els seus ecosistemes són el principal hàbitat de reproducció dels grans ocells de cacera i d’altres mamífers importants per a la seguretat i la sobirania alimentària. D’ací l’especial importància de la conservació d’aquest hàbitat de wayuri, un entorn endèmic que només està present en els urkus d’aquest poble ancestral i no es troba en altres llocs de manera natural.

Finalment, amb el 3r resultat es capacitarà a líders i lideresas dels pobles kichwas de Pastaza, per a enfortir els seus coneixements, habilitats i destreses per a assegurar la seguretat i sobirania alimentària a partir de la disponibilitat d’un territori col·lectiu al qual puguen accedir els ayllus per a proveir-se dels elements necessaris per a la vida, territoris que han de disposar de diferents ecosistemes (sacha i yaku), alta biodiversitat i servir de manteniment a formes i pràctiques ancestrals de gestió i sociabilitat entre éssers humans i no humans. Aquest pla inclou també un intercanvi intercomunitari de les experiències acumulades amb la gestió del projecte, que es difondrà a través d’un documental realitzat a aquest efecte.

La proposta s’alinea amb les línies prioritzades en els plans de maneig territorial, així com amb els de desenvolupament de les parròquies de l’àmbit d’intervenció, complementant i donant continuïtat a la trajectòria conjunta de la sòcia local i les ONGD valencianes agrupades, resultant de la confluència d’estratègies de major abast i magnitud.

En definitiva, l’increment i diversificació de la producció d’aliments, així com de la seua productivitat, des de la gestió sostenible i culturalment apropiada de la biodiversitat amazònica, apunta directament a garantir la seguretat alimentària nutricional de les famílies, ayllu i comunitats, millorant d’aquesta manera la seua salut i la prevenció de malalties cròniques no transmissibles relacionades amb les manques alimentàries. Aquest desenvolupament enforteix les seues capacitats de control i gestió dels territoris; està basat en les seues tecnologies productives i pràctiques de sociabilitat i solidaritat; i reforça el rol productiu, l’accés a nous ingressos i l’autonomia econòmica de les dones.

El projecte es desenvolupa en consorci amb Farmamundi i amb el soci local Instituto Quichua de Biotecnología Sacha Supai (IQBSS). El cost total de projecte és de 470.114,55 € i està cofinançat per la Generalitat Valenciana en la seua convocatòria de subvencions a projectes de cooperació per al desenvolupament 2018 amb 422.613,76€.

Agroecologia per a la vida i el autodesarrollo dels Kichwas de la serra equatoriana

El projecte és una proposta de la Pluriversidad Amawtay Wasi, un organització comunitària constituïda com a Institució Indígena Intercultural d’Educació Superior (IIIES), reconeguda i registrada legalment en la institució pública del CODENPE (Consell de Desenvolupament de les nacionalitats i pobles de l’Equador) que té com a objectius principals contribuir a la recuperació i pràctica del bon viure, així com promoure i desenvolupar programes d’investigació, capacitació i formació des de la visió dels pobles indígenes. L’objectiu específic del projecte és fer costat a les Comunitats d’Aprenentatge (CA) en Agroecologia dels pobles indígenes andins de l’Equador, a través de la interacció entre l’educació, la investigació i el sector productiu (agroecològic). Les CA són un programa estable i continuat de la Pluriversidad, avalat i participat per la població local, de tal forma que els executors del projecte són la pròpia població beneficiària, i la seua continuïtat i sostenibilitat està garantida.

Les activitats proposades persegueixen l’assoliment de dos resultats: d’una banda, millorar el coneixement en l’àmbit de la salut i nutrició tradicional andina de comunitats indígenes kichwas dels pobles saraguro i karanki, no sols en el sentit formatiu a acadèmic, sinó en la posada en pràctica d’estratègies sostenibles d’acció encaminades a enfortir els seus processos de seguretat i sobirania alimentària, a través de la dinamització i acompanyament de les/us propis/as titulars de drets de les comunitats, mitjançant el resultat dos del projecte que incidirà en l’enfortiment les capacitats de la seua estructura organitzativa (les comunitats d’aprenentatge) en l’àmbit de la planificació del seu procés de diversificació de la producció i salut nutricional comunitària des de la pertinència cultural.

Cost total del projecte és de 48.465,68€ i està cofinançat per l’Ajuntament de Castelló en la seua convocatòria de projectes de cooperació per al desenvolupament 2019 amb una subvenció de 38.710,28€. El projecte va iniciar el 01 de març de 2020 i finalitzarà el 30 de gener de 2022.

Enfortiment de l’organització i el lideratge de dones i homes Lencas per a l’exercici dels seus drets

Aquesta proposta pretén reforçar les capacitats polítiques, socials i tècniques de les dones i els homes Lencas per a la demanda, defensa i exercici dels seus drets individuals i col·lectius. Se centra en efectiu accés a la justícia per part els pobles indígenes hondurenys.

El projecte té un primer component d’enfortiment de líders i lideresas lencas de 20 comunitats indígenes en temes de dret indígena i sistema internacional de drets humans. Aquestes capacitacions teòriques es complementaran amb un segon component en el qual es duran a terme acompanyaments en processos judicials, creant la figura de procurador/a indígena Lenca. Es propiciarà la reflexió i debat a nivell comunitari a prop de les eines internacionals i les formes pròpies de resolució de conflictes i en la creació de mecanismes que contribuïsquen a l’autonomia del poble Lenca. Aquest debat s’ampliarà al nivell nacional amb la participació d’organitzacions i pobles indígenes hondurenys en l’intercanvi d’experiències sobre la situació dels pobles indígenes a Hondures respecte al sistema de justícia estatal i les alternatives desenvolupades en les diferents organitzacions. S’incidirà en la situació dels drets de les dones indígenes i lencas en particular.

En el projecte participen 20 comunitats lencas i directament d’un total de 450 persones d’elles 200 dones (44%) i 250 homes, i indirectament 11.770 persones d’elles 6.430 dones (55%) pertanyents a les comunitats lencas.

El projecte es desenvolupa amb el COPINH, té un cost total de 13.329,66€ i està cofinançat per l’Ajuntament de Vila-real a través de la seua convocatòria de projectes de cooperació per al desenvolupament 2016 amb una subvenció de 9.296,15€. Va iniciar el 01 de gener de 2018 i va finalitzar el 05 d’octubre de 2019.

Producció i formació en agroecologia en el centre de trobades i amistat “Utopia” del COPINH per a l’enfortiment de capacitats de les comunitats lencas i la millora de l’acte-sostenibilitat de l’organització

La població beneficiària són les comunitats indígenes Lencas que es troben situades en 5 departaments del suroccidente d’Hondures; Intibucá, La Paz, Lempira, Comayagua i Santa Bàrbara que es troben organitzades en el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures. Les comunitats Lencas són part dels 9 grups originaris d’Hondures, caracteritzats per habitar les regions amb majors recursos naturals del país i amb una història d’abandó institucional per part de les autoritats de l’Estat d’Hondures.

Aquestes comunitats mantenen una forta identitat cultural i un alt grau de participació i organització. Els seus territoris són part de les seues vides, com a hàbitats funcionals i espai del desenvolupament de la seua cosmovisió. La convivència en harmonia amb el seu entorn natural és part de la seua existència, d’ací les seues fortes resistències a l’expropiació dels territoris.

La població beneficiària és indígena Lenca, llauradora, de zones rurals, situada en grups poblacionals molt dispersos de difícil comunicació. Un alt percentatge de població està dedicada a l’economia de subsistència (principalment de la dacsa, frijol, café i verdures).

El Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) és una organització social de caràcter indígena que aglutina a més de quaranta mil famílies de pobles indígenes Lencas dels departaments de Intibucá, Lempira, La Paz, Santa Barbará i Comayagua.

El COPINH i les comunitats han identificat un procés d’afebliment organitzatiu en les comunitats, s’ha perdut control territorial. Pel que es fa necessari desenvolupar i enfortir les capacitats de les comunitats i del COPINH, per a fer front als desafiaments en aquesta àrea de treball i desenvolupar processos d’acompanyament, des de les comunitats, ser allí muscle a muscle amb les comunitats, per a enfortir l’organització.

La línia d’acció empresa se centra en l’establiment en el centre de formació “Utopia” del COPINH, continuar el procés d’hivernacle per a la producció, mostra i ensenyament de cultiu es llavors natives i l’enfortiment de les activitats productives de les comunitats.

Aquest projecte està cofinançat pel Picapedrer de Letur des de 2017 a 2020 amb un total de 60.279,00 €.

Enfortiment de l’autonomia econòmica de les dones rurals de Santa Marta com a subjectes de drets des de la sobirania alimentària

El projecte té com a objectiu específic l’augment de les capacitats de les dones de la comunitat de Santa Marta per al seu apoderament econòmic. Per a això es treballa en l’augment de les iniciatives productives d’ocells de posada i en l’enfortiment de la distribució i comercialització de productes avícoles.

S’enforteixen els coneixements productius de maneig d’ocells i alimentació amb productes locals de 20 dones llauradores, al mateix temps que es proveirà de 10 gallines i un gall per cada titular de drets i amb els materials necessaris per a la construcció d’instal·lacions de producció de traspatio, adaptades a les condicions climàtiques de la regió. Es completen les formacions amb coneixements en hàbits alimentosos saludables amb l’objectiu de millorar la dieta en varietat i composició en funció dels aliments locals.

D’altra banda, es duen a terme formacions en administració, distribució i comercialització d’iniciatives productives amb enfocament d’economia solidària a 35 dones, incloent les 20 productores i 15 dones l’activitat de les quals és la venda de productes alimentosos en la comunitat. Aquestes formacions a vegades s’ampliaran a membres de la Cooperativa Agropecuària Nova Heroica Santa Marta i a de l’Associació de Dones de Santa Marta a les quals pertanyen les titulars de drets.

Es promou l’autonomia econòmica de les dones en les plataformes locals productives, amb la creació d’una xarxa que agruparà  les 35 titulars de drets, proporcionant un espai per a l’intercanvi d’experiències i suport mutu, al mateix temps que es duran a terme formacions en drets econòmics, socials i culturals a la xarxa i a membres de la Cooperativa Agropecuària i s’obriran espais en la seua estructura per a la participació de les titulars de drets en els respectius Comités de Producció i Comercialització.

El projecte va tindre un cost total de 37.513,87€ i va comptar amb la subvenció de l’Ajuntament d’Alacant en la seua convocatòria de projectes de cooperació 2016 amb 24.703,37€.

Enfortiment de les xarxes comunitàries de comunicació dels Departaments de Cabanyes, Cuscatlán, Sant Vicent i Chalatenango per a la promoció de societats informades que exerceixen la seua lliure expressió

Les garanties al dret de llibertat d’expressió passen per definir condicions d’accés igualitari als mitjans de comunicació. L’Estat salvadorenc està davant el compromís de definir un esquema mediàtic on es prioritze el dret de tota la societat a rebre informació plural. Enfront del control dels mitjans de comunicació privats per grups econòmics i d’interés, i enfront del control dels mitjans de comunicació estatals per part dels grups polítics en el poder, les ràdios comunitàries s’imposen com una estratègia d’autodefensa per part de les comunitats i de posada en el centre dels interessos i les necessitats dels i les més desfavorides. Apoderar a les comunitats, garantir el seu dret a la comunicació i fer costat a les ràdios comunitàries com una eina d’incidència, visibilitzant les problemàtiques que afecten les comunitats i les seues propostes de solució són les estratègies que es proposen a través de la present proposta.

La cobertura geogràfica del projecte s’estén a 4 departaments de la vall del riu Lempa, i incorpora dos tipus de participants. En primer lloc, subjectes col·lectius enfocats en la comunicació alternativa com a mecanismes d’apoderament social i polític de la població dels seus respectius departaments, sent aquests Ràdio Victoria, Ràdio Sumpul, Ràdio Suchitlán, Ràdio Mangle i l’Associació de Ràdios i Programes Participatius d’El Salvador.

D’altra banda, les persones participants en les activitats sent 840 (462 dones i 378 homes). Com a població indirecta es considera la resta de població dels municipis amb cobertura per les ràdios participants, és a dir 611.188 persones (52% dones i un 55% en l’àrea rural).

La proposta se centra, d’una banda, en l’enfortiment de les xarxes de comunicació a nivell local, que representen l’espai des del qual es defineix i operativiza l’agenda de continguts dels mitjans comunitaris, tant noticiosos com educatius. D’altra banda, la proposta reforça les capacitats dels mitjans comunitaris, específicament Ràdio Victoria, pel que fa a coneixements del seu personal en relació a eines d’anàlisis i debat, Tecnologies Lliures de la Informació i la Comunicació, Seguretat informàtica i protecció de dades digitals i educació popular. I d’altra banda els recursos materials limiten les opcions dels mitjans alternatius locals, per la qual cosa es recolzarà en la millora d’infraestructura, adquisició equips de transmissió i d’enregistrament audiovisual.

Finalment, s’ha abordat la rellevància dels mitjans locals en la defensa dels drets de les comunitats, i la interacció ràdio-població que caracteritza el funcionament i apropiació per part de titulars de drets. És per això que s’inclou en la proposta el suport a accions d’incidència política a través d’aquests mitjans, en la defensa del seu dret a la comunicació.

La lògica d’intervenció s’estructura sobre la base de 3 resultats:

  1. Comunitats de Cabanyes, Cuscatlán, Sant Vicent i Chalatenango enforteixen les seues xarxes comunitàries com a espais estratègics per a la comunicació i el desenvolupament de les comunitats.
  2. Ràdio Victoria augmenta les seues capacitats de comunicació per a la defensa del territori i la reivindicació de drets de les comunitats.
  3. Comunitats i organitzacions socials del territori utilitzen els mitjans comunitaris de comunicació per al desenvolupament d’accions d’incidència política des de les seues estructures de base i posicionar les seues problemàtiques de defensa del territori.

El projecte es duu a terme al costat de l’Associació pel Desenvolupament Econòmic i Social Santa Marta. Va iniciar el 01 de maig de 2019 i finalitzarà el 30 de setembre de 2021.

El projecte té un cost total de 294.544,54€ i està cofinançat per la Generalitat Valenciana amb 190.864,54€ en la seua convocatòria de subvencions a projectes de cooperació per al desenvolupament 2019 i per l’Ajuntament d’Alacant amb 25.000€ en la seua convocatòria 2019.

La lògica d’intervenció s’estructura sobre la base de 3 resultats:

  1. 30 dones llauradores augmenten les seues capacitats sobre tècniques i metodologies de producció agropecuària amb enfocament orgànic i el seu accés a inputs productius.
  2. Enfortit el teixit organitzatiu amb equitat, incidint en la participació de les dones en la dinàmica de producció agropecuària de la comunitat.
  3. Potenciades les dinàmiques per a la comercialització agropecuària a nivell local a través dels espais comunitaris existents.

El projecte es va desenvolupar des del 12 de febrer de 201 a l’11 de febrer de 2019 al costat de l’Associació pel Desenvolupament Econòmic i Social Santa Marta.

El pressupost total del projecte és de 75.960,72€ i va comptar amb el cofinançament de l’Ajuntament de València amb la subvenció de 59.999,54€ a través de la convocatòria de projectes de cooperació de 2017.

Protecció internacional de defensors i defensores de la terra, el territori i els béns naturals de Guatemala

El present projecte, amb una duració de 12 mesos sorgeix a proposta de la població beneficiària, defensors/as, organitzacions i altres expressions socials guatemalenques que, a causa de la labor que realitzen en defensa dels drets a la terra, el territori i el medi ambient, són blanc constant d’atacs físics, amenaces, intimidacions, persecució, aplanaments d’oficines de treball i cases particulars, segrestos, i fins i tot assassinats, dirigides a impedir o obstaculitzar el seu treball.

La proposta té l’objectiu de protegir, a través d’un programa d’acompanyament internacional, l’espai de treball de 86 persones defensores (54% dones).

Per a això, consta de tres components essencials, concatenats i complementaris entre si, que seran desenvolupats a través de les diferents activitats programades: (1) acompanyament físic per a la protecció de l’espai d’acció d’organitzacions guatemalenques que facilite la continuïtat del seu treball i increment de les capacitats d’autoprotecció i cura de les dones defensores; (2) sensibilització a la comunitat internacional, dins i fora de Guatemala, sobre la situació dels qui defensen els drets a la terra i al medi ambient, incidint davant ella per a promoure la formulació i implementació de mesures de protecció; (3) informació a les autoritats guatemalenques sobre l’atenció de la comunitat internacional a la situació dels i les defensores al país.

El projecte articularà el seu treball entorn de dos dels tres enfocaments temàtics, prioritzats en el Pla Estratègic 2015-2017 del soci local PBI Guatemala: (1) Problemàtica d’accés a la terra; (2) Efectes negatius de les polítiques de la Globalització en els drets humans.

La proposta està recolzada per les nombroses sol·licituds d’acompanyament i observació que *PBI Guatemala rep des de les organitzacions socials i els/as defensors/as de drets humans locals. Així mateix, l’efectivitat del treball d’acompanyament protector és reconeguda tant per les institucions estatals guatemalenques com per les institucions internacionals (PBI compta amb aval del Procuradoratge de Drets Humans PDH i de l’Oficina de l’Alt Comissionat de Nacions Unitat a Guatemala OACNUDH).

Mantenint obert l’espai d’actuació no violenta dels actors locals que defensen la terra i el medi ambient, el projecte apunta, a llarg termini, a contribuir a l’exercici efectiu dels drets DESCA a Guatemala i del dret de cada poble a articular el seu propi procés de desenvolupament.

La present proposta es nodreix de l’experiència prèvia d’execució del projecte Acompanyament internacional protector a organitzacions i entitats socials que donen suport a processos de defensa i reivindicació de l’autodeterminació i altres drets col·lectius dels pobles indígenes, dissenyat per Perifèries i PBI Guatemala i secundat per l’Ajuntament de Castelló en la seua convocatòria de cooperació de l’any 2015. Apunta a enfortir els resultats aconseguits amb aquest projecte i a ampliar les seues accions a favor dels i les defensores del dret a la terra, territori i béns naturals, fins i tot mantenint una atenció especial en la situació dels Pobles Indígenes del país. A més, complementa el treball anterior prestant especial atenció a la situació de dones defensores i a la situació de violència que pateixen per qüestions de gènere. En aquest sentit, l’aplicació de la perspectiva de gènere –buscant visibilitzar l’aportació de les dones a la defensa de la terra i el medi ambient, analitzant els impactes diferenciats que la defensa d’aquests drets té sobre les seues vides i les seues necessitats específiques de protecció- és part integrant de la present proposta.

El cost total del projecte era de 35.625,28€, sent cofinançat per l’Ajuntament de Castelló a través de la seua convocatòria de projectes per al desenvolupament 2017 amb 20.000€. El projecte va iniciar el 30 de desembre de 2018 i va finalitzar el 28 de febrer de 2019.

Comunitat d’Unió Victoria generant energia neta per a millorar les seues condicions de vida i potenciar activitats econòmiques de la seua cooperativa Flor del Café

L’estratègia es dirigeix a l’enfortiment de l’autonomia del poble maia del municipi de San Miguel Pochuta per a l’exercici efectiu dels seus drets a la sobirania alimentària i al territori, garantint la gestió comunitària dels seus béns naturals, d’acord amb la seua pròpia visió de vida i de desenvolupament.

La cobertura geogràfica del projecte s’estén a la comunitat rural d’Unió Victoria en el Departament de Chimaltenango, amb una població beneficiària directa de 135 famílies (688 persones).

El projecte busca beneficiar a 379 dones i 309 homes de la comunitat per mitjà del millorament de la micro central hidroelèctrica (*MCH) generant eficientment major quantitat d’energia elèctrica, enfortint el Benefici de Café amb energia suficient per a processar un major volum i donar valor afegit al café produït, fomentant el maneig i conservació dels béns naturals a través de l’ús eficient de l’aigua i la conservació de la reserva del bosc relativa al 40% de la finca.

El projecte s’articula entorn de tres resultats: a) Millorat el micro sistema hidroelèctric de la comunitat Unió Victoria, garantint les necessitats energètiques bàsiques de la comunitat b) Potenciades les capacitats econòmiques de la comunitat per a la generació d’ingressos a partir de la disponibilitat d’energia elèctrica c) Enfortida la capacitat organitzativa comunitària per a la governança equitativa en el maneig sostenible dels béns naturals i per a la cura de la micro conca Alta del Riu Nicán.

El projecte va iniciar el 05 de març de 2018 i va finalitzar el 04 de març de 2019. El cost total del projecte va ser de 34.541,37€ amb un cofinançament per part de l’Ajuntament d’Alacant a través de la seua convocatòria de projectes de cooperació per al desenvolupament de 2017 24.362,8€.

– Protecció de defensors i defensores de drets humans a Guatemala: Acompanyament internacional a organitzacions i processos socials que combaten la impunitat i defensen el dret a la terra i el territori, Fase I i Fase II

Brigades Internacionals de Paz Guatemala (PBI Guatemala) és un dels 7 projectes (Mèxic, Guatemala, Hondures, Colòmbia, Kenya, Nepal i Indonèsia) de Peace Brigades Internacional (PBI), ONG internacional, fundada en 1981, amb la missió de treballar per a l’obertura d’espais per a la pau i el desenvolupament d’una cultura de justícia i de respecte als drets humans. PBI és pionera en la tècnica de l’acompanyament internacional com a estratègia de protecció, suport i reconeixement a defensors/as de drets humans i contribueix al fet que els activistes locals puguen seguir les seues activitats malgrat les amenaces i atacs que reben pel seu treball.

L’objectiu de PBI Guatemala és potenciar, amb la presència internacional, els processos socials i polítics de defensors i defensores que enfronten repressió per la seua labor de defensa de drets humans a Guatemala. El projecte sorgeix a iniciativa de la població beneficiària, defensors i defensores de Guatemala que han sol·licitat la presència i acompanyament de PBI per a contrarestar la situació d’inseguretat que enfronten per defensar pacíficament els drets humans.

Per tant, l’Objectiu General del projecte contribueix a incrementar el respecte, l’observança i la protecció dels drets humans a Guatemala garantint que es mantinguen i amplien els espais d’actuació dels qui demanden i promouen la vigència d’aquests drets.

L’Objectiu Específic del projecte és que les persones defensores (especialment dones e/o integrants de pobles indígenes), organitzacions i expressions socials guatemalenques que compten amb la protecció internacional de PBI mantenen i/o amplien el seu treball de defensa de drets.

La cobertura geogràfica del projecte s’estén als Departaments de Jalapa, Alta Verapaz, El Quiché, El Petén, Chiquimula, Sololá, Izabal i Totonicapán. La lògica d’intervenció s’ha estructurat al costat de les comunitats sobre la base d’aquests resultats:

RE1. Persones defensores, organitzacions i/o expressions socials guatemalenques que reben amenaces i atacs pel seu treball en defensa de drets han comptat amb un espai físic d’acció protegit i han incrementat les seues capacitats d’autoprotecció des d’un enfocament de gènere.

RE2. La comunitat internacional (a Guatemala i fora) és conscient de la situació de risc dels qui defensen els drets humans a Guatemala i exerceix un paper actiu en l’aplicació de mesures i iniciatives dirigides a la seua efectiva protecció i seguretat, tenint en compte la situació específica de dones defensores i de comunitats pertanyents a pobles indígenes.

RE3. Autoritats i institucions públiques guatemalenques a nivell local, departamental i nacional coneixen el treball d’acompanyament internacional protector de PBI i les preocupacions internacionals sobre el compliment dels estàndards de drets humans al país i sobre la seguretat d’organitzacions socials, col·lectius i persones que defensen els drets humans i adopten pràctiques i actituds que afavoreixen un canvi en la seua seguretat.

RE4. *PBI ha mantingut a Guatemala un equip d’acompanyants i observadors/as internacionals voluntaris/as adequadament format, capacitat i assessorat, equilibrat en la seua composició de gènere i diversificat quant als països de proveniència dels seus integrants.

La població destinatària directa de les accions proposades són defensors i defensores de drets humans de Guatemala que reben amenaces i atacs pel seu treball en la cerca de justícia o per estar involucrades en conflictes per la defensa de la terra, el territori i el medi ambient enfront de projectes extractivistas, i que sol·liciten protecció a través de l’acompanyament internacional per a continuar desenvolupant el seu treball en condicions de seguretat.

Es tracta principalment d’advocats i advocades, líders i lideresas llauradores, dirigents indígenes i del moviment popular, dones organitzades, ambientalistes, etc. que sumen un total de beneficiaris i beneficiàries directes de les accions de 247 persones (41,5% dones i 58,5% homes).

El projecte ha estat cofinançat per l’Ajuntament d’Alacant en les seues convocatòries 2018 amb 25.000€ i 2020 amb 12.445,03€.

Comunitats indígenes organitzades del municipi de Nebaj, Departament del Quiché, enforteixen la seua autonomia econòmica a través de sistemes productius concordes a la seua visió de desenvolupament humà sostenible

La vulneració dels drets individuals i col·lectius de la població maia en el Departament del Quiché es ve aguditzant pel model de desenvolupament extractiu promogut per l’Estat Guatemalenc, que entra en conflicte amb la visió indígena sobre l’alimentació, el territori i els béns naturals.

L’estratègia del projecte es dirigeix a l’enfortiment de l’autonomia de les comunitats maies del municipi de Nebaj per a l’exercici efectiu dels seus drets a la sobirania alimentària i al territori, garantint la seua alimentació adequada i la gestió comunitària dels seus béns naturals, d’acord amb la seua pròpia visió de vida i de desenvolupament.

La cobertura geogràfica del projecte s’estén a 14 comunitats rurals, amb una població beneficiària directa de 345 famílies (907 dones i 818 homes) i com a població indirecta la resta de població de les comunitats, és a dir 709 famílies (1.863 dones i 1.682 homes).

La lògica d’intervenció s’estructura sobre la base de 3 resultats:

  1. 14 comunitats del municipi de Nebaj enforteixen les seues capacitats productives per a la diversificació, el consum i accés a l’alimentació.
  2. 14 comunitats del municipi de Nebaj redueixen el seu impacte ambiental i milloren el maneig sostenible i l’autogestió a nivell comunitari del territori i béns naturals.
  3. 14 comunitats del municipi de Nebaj enforteixen les seues capacitats de gestió d’activitats econòmiques amb equitat de gènere.

El projecte va iniciar el 31 de juliol de 2019, finalitzarà el 31 de desembre de 2020 i es realitza al costat de l’Associació Centre Kulbaalib Xe’Chulub.

El cost total és de 59.341,33€ i està cofinançat per la Diputació de València amb 45.342,61€ en la seua convocatòria 2017.

Memòria històrica i acció política dels pobles indígenes de Guatemala per a la defensa col·lectiva del territori i els seus drets individuals i col·lectius

Els territoris indígenes, violentats i exhaurits des de l’època colonial i especialment durant el Conflicte Armat Intern (CAI), es continuen violentant en l’actualitat, hui sota la forma de megaprojectes agroindustrials, extractius i energètics, sense respecte a les normatives internacionals i nacionals que protegeixen els DDHH i els Drets dels pobles indígenes ratificats per Guatemala, i amb una absència clara de normatives a nivell nacional. La concentració de poder i recursos per part d’elits nacionals i, en les últimes dècades, oligopolis internacionals amb el suport de les elits nacionals governants (corrupció/ cooptació/ captura corporativa de l’Estat), juntament amb les polítiques neoliberals implementades i la reducció del paper de l’Estat, colpeja a la societat guatemalenca en general però especialment als pobles indígenes. Tot això queda de manifest quan es visibilitzen les desigualtats a través d’indicadors amb un enfocament territorial (*IDH, vulnerabilitat, pobresa i pobresa extrema, desnutrició crònica, educació, etc.), on es veu clarament que les zones de major concentració de població indígena són les zones més afectades per les desigualtats.

La present proposta es focalitza a abordar tres problemàtiques de la població maia dels departaments de Huehetenango, Alta Verapaz i El Quiché: 1) La vulneració del dret al territori, a la terra i als recursos naturals, a causa de la desigual distribució de la terra, amb el no reconeixement de les terres col·lectives i l’actual proposta de reordenació del territori concorde a interessos de la indústria extractiva, la producció d’energia i els monocultius, 2) la vulneració del dret a la consulta prèvia, lliure i informada, malgrat haver signat Guatemala el Tractat 169 de la OIT, i que condiciona el dret a determinar el seu propi desenvolupament, i 3) la lluita per la justícia i contra la impunitat, en relació al rescabalament i recuperació de la memòria històrica de les comunitats indígenes especialment afectades pel CAI.

L’Objectiu Específic del projecte és Enfortir en la seua acció als subjectes polítics col·lectius, defensores i defensors de drets de terra, aigua, justícia i territori, situats al nord dels departaments de Huehuetenango, El Quiché i Alta Verapaz.

La cobertura geogràfica del projecte s’estén a 238 comunitats o caserius rurals, amb una població participant de 1.262 persones (596 dones i 666 homes) i com a població beneficiària indirecta la resta de població de les comunitats, és a dir 407.975 persones (207.515 dones i 200.460 homes).

La lògica d’intervenció s’ha estructurat al costat de les comunitats sobre la base de 3 resultats:

  1. Analitzat i difós col·lectiva ment a nivell nacional, regional, comunitari i intercomunitari el projecte històric i actual de despulla i poder, aliè a formes culturals i de vida del territori d’acció.
  2. Desenvolupats instruments per a la incidència social i política a nivell local, regional i nacional en relació a la reconstrucció i recuperació de la memòria col·lectiva i en la cerca de la pròpia autonomia i sobirania alimentària des de la cosmovisió maia.
  3. Facilitat el treball i les accions d’incidència per part de les comunitats, organitzacions i actors socials que reben atacs pel seu treball de recuperació de la memòria col·lectiva, la cerca de justícia per crims del passat i la defensa del territori.

Es desenvolupa en consorci amb Brigades Internacionals de Paz Estat Espanyol i amb les organitzacions sòcies Associació Civil L’Observador, Fundació Guillermo Toriello, Iniciativa per la Memòria Històrica i Brigades Internacionals de Paz Guatemala.

El projecte va iniciar el 15 d’agost de 2020 i finalitzarà el 14 d’agost de 2022.

És pressupost total del projecte és 643.503,43 € dels quals la Generalitat Valenciana en la seua convocatòria 2019 aporta 509.175,03 €.

Per a totes la llum. Sobirania energètica per a 18 comunitats del Quiché, Guatemala

La vulneració dels drets individuals i col·lectius de la població maia en el Departament del Quiché es ve aguditzant pel model de desenvolupament extractiu promogut per l’Estat Guatemalenc, que entra en conflicte amb la visió indígena sobre l’alimentació, el territori i els béns naturals, i en un context d’emergència sanitària i climàtica com l’actual. La criminalització i amenaces, així com l’absència de participació efectiva, irrespectant en dret a la consulta lliure i informada, i l’accés cada vegada menor a serveis, especialment els relacionats amb l’energia, a mitjans per a la producció d’aliments i la gestió del medi ambient de manera insostenible són les problemàtiques que s’aborden a través de la present proposta.

L’estratègia es dirigeix a l’enfortiment de l’autonomia dels pobles maies del municipi de Uspantán per a l’exercici efectiu del seu dret a determinar i elaborar les prioritats i estratègies per al desenvolupament dels seus territoris. Específicament s’enfoca al dret a l’energia i a la sobirania alimentària, enfortint l’organització comunitària per a la gestió dels béns naturals, cofinançant una *microcentral hidroelèctrica comunitària i garantint la seua alimentació adequada d’acord amb la seua pròpia visió de vida i de desenvolupament.

La cobertura geogràfica del projecte s’estén a 18 comunitats rurals, amb una població beneficiària directa de 2.295 persones, 1.193 dones (52%) i 1.102 homes, i com a població indirecta la resta de població de les comunitats, és a dir 9.774 persones (5.080 dones i 4.694 homes).

La lògica d’intervenció s’estructura sobre la base de 3 resultats:

  1. 13 comunitats desenvolupen estratègies de producció agroecològica enfront del canvi climàtic i l’emergència sociosanitària, afavorint una alimentació adequada.
  2. 5 comunitats en Els Copons accedeixen a energia elèctrica i 258 dones i 239 homes en 18 comunitats enforteixen les seues capacitats per a la participació i presa de decisions en processos de generació i distribució d’energia elèctrica i en el maneig integrat de conques.
  3. 5 Associacions comunitàries per a la defensa i cura dels sistemes agroecològics, els seus béns naturals i territoris enforteixen el teixit social i organitzatiu a través de l’articulació i coordinació de 18 comunitats.

El projecte, que es realitzarà amb el Colectivo MadreSelva, té un cost total de 966.364,23€ dels quals la Generalitat Valenciana cofinança 399.952,77€ a través de la seua convocatòria de projectes per al desenvolupament 2020.

Guia de cabildeig polític enfocat en protecció de persones defensores dels Drets Humans

EN 1998 l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar per unanimitat la Declaració sobre els defensors i defensores de drets humans, un reconeixement als qui defensen els drets humans en totes les parts del món i a la importància de la labor que realitzen.

No obstant això, malgrat els acords internacionals per a la seua protecció, les persones, organitzacions i comunitats defensores de drets humans s’enfronten amb freqüència a un context de violència i alt risc: pateixen violacions sistemàtiques dels seus drets per defensar drets. Segons dades recollides per Front Line Defenders, l’any 2019 van ser assassinades 304 persones defensores dels drets humans en 31 països. Per part seua, Global Witnes va documentar 212 persones defensores de la terra i el medi ambient assassinades en 2019, una mitjana de més de quatre persones per setmana. Brigadas Internacionales de Paz (PBI) i Perifèries acompanyem persones, organitzacions i comunitats que defensen la terra, el territori i el medi ambient i realitzem de manera conjunta accions de sensibilització i incidència política enfocades en la protecció.

Presentem a continuació una guia de cabildeig polític enfocat en protecció que busca ser un suport a les organitzacions que pretenguen elaborar i implementar estratègies de cabildeig polític enfocat en la protecció per a persones defensores de drets humans. La guia se centra geogràficament en Amèrica Llatina, i temàticament prioritza el dret a la terra i el territori, i la protecció dels recursos naturals i ambientals. Una guia interactiva que compta amb desenes d’enllaços a recursos molt valuosos, que esperem que contribuïsca al treball de les organitzacions.

Guia de cabildeig polític enfocat en protecció de persones defensores dels Drets Humans:

guia cabildeo_catalán_M4

Contra la reapertura de los Centros de Internamiento de Extranjeros

25 de septiembre de 2020. Los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) han estado vacíos durante meses, periodo en el que no se han llevado a cabo internamientos ni expulsiones, demostrando una vez más que no son necesarios en el marco de la gestión migratoria. Sin embargo, esta tregua ha durado poco y el Gobierno ha ordenado privar de libertad a personas en estos centros, poniendo otra vez en funcionamiento estas instituciones disfuncionales que distan de ser lugares con garantía de derechos y condiciones de vida digna.

Llevamos años denunciando las deficiencias estructurales y de servicios graves que presentan todos los CIE de España, que además de incumplir la normativa y diferentes disposiciones judiciales, imposibilitan el cumplimiento de las medidas sanitarias adecuadas a la situación de emergencia en la que todavía nos encontramos y que hacen que el internamiento en estos momentos sea no sólo injusto sino insalubre e inseguro.

Cuando comenzó la pandemia advertimos al Ministerio de Interior sobre los riesgos de contagio que implicaba mantener a personas retenidas en los CIE. Finalmente, en los últimos días de marzo dos jóvenes migrantes recién llegados en patera y encerrados en el Centro de Barranco Seco, en las Islas Canarias, se contagiaron de coronavirus por un enfermero que trabajaba allí y en un centro de salud de la zona. Durante este tiempo, no se han llevado a cabo reformas de ninguna naturaleza que hayan supuesto un cambio en las condiciones de internamiento para que ahora se entienda que sí se garantizan los derechos más básicos.

Los CIE son espacios de gestión policial opaca, llena de irregularidades y que deja desamparadas a las personas que son encerradas detrás de sus muros. Ahora se anuncia una estrategia clara, que persigue internar a personas recién llegadas en pateras de nacionalidad argelina y marroquí o que llegan de Mauritania. Una vez más, se refleja el uso de los CIE como una herramienta de la gestión migratoria, utilizando el internamiento para la deportación allí donde es crucial la correcta identificación de personas con necesidades especiales de protección.

Por todo ello,

  • Apelamos a la responsabilidad de las autoridades competentes para que tomen medidas adecuadas para garantizar todos los derechos de las personas migrantes en España con independencia de su situación administrativa.
  • Exigimos la clausura de todos los CIE y el fin del internamiento por ser una medida desproporcionada e injusta, de escasa garantía constitucional, con un indudable carácter hostil y represivo, siendo una mancha en un Estado de derecho.
  • Igualmente, hacemos un llamamiento para que se acabe con las deportaciones racistas y discriminatorias, con el encierro durante 72h en los Centros de Atención Temporal de Extranjeros (CATE), que actúan como extensiones de comisarías, que son espacios que ni siquiera cuentan con desarrollo normativo propio, y nos sumamos a las reivindicaciones recogidas en la campaña #RegularizacionYa

Junto con otras entidades que también trabajan para la protección de los derechos humanos pedimos el desmantelamiento de las políticas inhumanas de internamiento, devolución y expulsión. Apostamos por una reforma migratoria integral, que incluya el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones para evitar tanto sufrimiento inútil, a la par que exigimos políticas que promuevan la acogida digna.

El ayuntamiento de València reconoce la figura de la luchadora medioambiental Berta Cáceres

El ayuntamiento de València ha puesto el nombre de la luchadora mediambiental hondureña a un jardín de la ciudad. Berta Cáceres fue una reconocida líder indígena lenca, feminista y activista del medio ambiente, asesinada en Honduras.

Cofundó el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) para luchar por los derechos del pueblo lenca, la mayor etnia indígena de Honduras.

En abril de 2015, esa lucha le valió el Premio Medioambiental Goldman, el máximo reconocimiento mundial para activistas de medio ambiente.

La defensa de la naturaleza es parte del ADN de Cáceres y está enraizada en la identidad lenca. Fue asesinada el 2 de marzo de 2016 en Honduras, después de años de haber recibido amenazas contra su vida, en pleno proceso de lucha por la defensa del territorio, frente a la explotación de los recursos naturales de esa zona por parte de una empresa hidroeléctrica.

La persecución de los defensores del medio ambiente es habitual en países donde empresas transnacionales extractivas, hidroeléctricas o del sector agroindustrial tienen intereses. Su hija, Berta Zuñiga, nos recuerda su figura, que los responsable de su asesinato continuan libres y que la lucha por la defensa del territorio continúa vigente en Honduras.