dijous, maig 28, 2020

Vistabella del Maestrat ha acollit aquest cap de setmana la VII Trobada per la Terra

NOTA DE PREMSA

Dimarts, 27 de març de 2018

Vistabella del Maestrat ha acollit aquest cap de setmana la VII Trobada per la Terra

  • Al voltant de 200 persones han participat a la VII Trobada per la Terra, organitzada per la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià.
  • Amb el lema “Visibilitzem alternatives, teixim solucions” l’encontre ha visibilitzat els projectes agroecològics que construeixen alternatives al sistema alimentari industrial.
  • Vistabella del Maestrat ha oferit totes les facilitats a l’organització d’aquesta activitat, demostrant que els municipis rurals són clau per a la construcció de noves formes d’entendre l’alimentació, l’economia i les relacions entre les persones i el territori.

 

NdP, 27 de març de 2018.- Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Vistabella del Maestrat, comarca de L’Alcalatén, la VII Trobada per la Terra, l’esdeveniment anual on es convoca a totes les persones i col·lectius que treballen per la sobirania alimentària, construint opcions de producció, elaboració, comercialització i consum d’aliments que beneficien l’economia local, tinguen cura de la terra i contribuïsquen a mantenir un món rural viu.

Segons la Plataforma aquesta edició de la Trobada per la Terra ha sigut un èxit de participació, superant les expectatives d’assistència i arribant el dissabte a migdia a vora 200 persones de tots els indrets del País Valencià, tot i que prop de la mitat van ser persones de les comarques de Castelló. Parlem de multitud d’iniciatives que trobem per totes les comarques: grups de consum agroecològic, cooperatives de producció local, organitzacions agràries i ecologistes, mercats de venda directa, iniciatives de recuperació de sabers camperols, petits obradors, etc. Totes elles s’agrupen en la Plataforma per la Sobirania Alimentària, organitzadora de l’esdeveniment, que cada any es celebra a una comarca diferent.

Amb el títol “Visibilitzem alternatives, teixim solucions”, l’esdeveniment ha convidat a participar a nombroses iniciatives que fan front al sistema alimentari industrial i construeixen altres models inspirades en els principis de l’economia social i solidària i l’economia feminista. Aquest és també l’objectiu del Projecte Talaia, desenvolupat per quatre organitzacions de la Plataforma (Perifèries, CERAI, Entrepobles i ISF) i per la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, que ha presentat els resultats de la seua primera fase a aquesta edició de la Trobada per la Terra. El projecte Talaia ha visibilitzat 10 projectes i processos que tenen lloc al País Valencià amb aquest tarannà de canvi, en forma d’articles descriptius i vídeos (poden veure’s i llegir-se a la web sobiranialimentariapv.org). La taula redona que va obrir la programació de dissabte, va estar protagonitzada per persones de quatre d’aquestes iniciatives, totes elles dones, concretament Rocío Albuixech (de la Cooperativa Terra de Pa de València), Cesca Badal (d’Hortalisses La BioFranquesa de Caudiel), Mar Cabanes (de la Cooperativa La Zafra de Monòver) i Eva Carrillo (de la Carnisseria Robres de Castelló), per parlar de com el seu treball posa en pràctica l’economia feminista i compagina temps de vida i de treball, obrint el concepte de sostenibilitat també a l’aspecte social.

Què és la sobirania alimentària?

La Sobirania Alimentària es va definir en el fòrum de Nyeleni (2007) com “el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Açò posa a aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels mercats i de les empreses. La sobirania alimentària col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.”

Què és la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià?

És un espai que aglutina productors/es, consumidors/es, iniciatives, organitzacions i col·lectius que treballen per la Sobirania Alimentària al País Valencià. El nostre objectiu és ser un moviment aglutinador capaç de generar una àmplia mobilització social cap a la Sobirania Alimentària, mitjançant un procés d’enfortiment i articulació de les diferents experiències que existeixen als territoris i emmarcant-les en una estratègia global.

Per a llegir més: http://www.sobiranialimentariapv.org/

CONTACTE PREMSA

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Patricia Dopazo (617328850)

Trobada per la Terra.

Estimades amigues, estimats amics,

Amb molta il·lusió us fem arribar la convocatòria de la VII Trobada per la Terra, que es celebrarà els dies 23, 24 i 25 de març a Vistabella del Maestrat (Castelló).

La Trobada per la Terra és una crida oberta de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià a teixir xarxes entre les persones i col·lectius que treballem per la sobirania alimentària i l’agroecología al nostre territori. Persones que produeixen i elaboren aliments, que imaginen i posen en marxa formes de comercialització justes i properes, que formen part de col·lectius de defensa del territori o de grups d’investigació, que denuncien les opressions del sistema alimentari global i, en definitiva, que treballen per dinamitzar nous models de relacions comunitàries i amb la terra.

Visibilitzem alternatives, teixim solucions. Hem triat aquest títol perquè volem sentir la veu de projectes que amb la seua pràctica diària trenquen les lògiques capitalistes, obren nous camins i ressituen la reflexió més enllà del procés productiu: presa de decisions, cures, relacions dins i fora del projecte, temps lliure, ritmes de vida… I també volem fer nostres aquestes reflexions i repensar juntes la Plataforma per la Sobirania Alimentària. Quina plataforma volem? Com la fem possible?

Vistabella del Maestrat ens ha obert les portes per a això i molt més. Tindrem també espais de treball, de mercat i de festa, amb la proximitat del Penyagolosa. Una Trobada rural i que volem que siga, com el territori que ens acull, d’interior, per mirar els projectes per dins. 

 

Projecte Talaia: Pataques, tòfones i sentiment de poble. 
Cooperativa Biopenyagolosa

A Vistabella del Maestrat (comarca de l’Alcalatén), pot parlar-se obertament de ruralitat. Es troba a 1200 metres d’altura, a una hora llarga amb cotxe des de Castelló i està inclosa dins de la zona d’Europa amb la taxa més baixa de natalitat i un índex més alt d’envelliment. Allí se situa la cooperativa Biopenyagolosa, que des de fa 7 anys activa el teixit econòmic i social local.

Rocío va nàixer a Vistabella i ací ha viscut sempre, a excepció de la temporada d’estudis de secundària i universitat. Des de xicoteta va tenir clar que volia desenvolupar-se professionalment en el poble i després d’acabar Enginyeria Forestal i del Medi Natural, va tornar per a establir-s’hi. Amb 25 anys va formar part del grup de 7 persones que va impulsar la creació de la cooperativa Biopenyagolosa el 2011, després de moltes i llargues converses en els bars. En aquest grup estaven també Cristóbal i Pau, que van arribar al poble atrets per la seua forma de vida.

Portar al present les formes de vida tradicionals

De què s’ha viscut ací tota la vida? La cooperativa va parar esment a les respostes a aquesta pregunta per a recuperar i millorar l’economia agrària amb valors afegits. «Ací sempre s’han conreat creïlles perquè és una zona molt alta i s’hi donen les condicions. La terra és molt bona. Antigament es canviaven per pomes a Vilafermosa, o es baixaven a la Plana per a usar-les com a llavor», conta Cristóbal. Així que es van proposar revalorar aquest producte en rotació amb cereals i lleguminoses, crear una marca de qualitat i fer un bon treball de difusió.

El capital inicial el van aportar cinc persones promotores, però també es va fer una crida a la població i molta gent hi va col·laborar econòmicament i s’hi va voler associar. «Hi ha tres figures: soci, soci productor i associat. De forma progressiva hem creat un grup de 48 persones, bastant equilibrat en qüestió de gènere i edat, des de vint-i-pocs a seixanta i escaig», explica Rocío, que recorda molt bé l’entusiasme d’aquella època. El grup impulsor va crear un equip de gestió, que ha anat rotant.

Van decidir tractar la terra de forma respectuosa, com es feia antigament, recuperar varietats locals i mantenir i millorar els sistemes de rotació per a prevenir les plagues i evitar la formació d’estructures inadequades en la terra. «Quan començàrem, va haver-hi una producció molt xicoteta, però es va aconseguir vendre tota perquè es va fer molt bon treball de presentació i de màrqueting i es va començar a sentir parlar de la cooperativa. El segon any va augmentar i va anar molt bé», recorda Cristóbal. Una de les primeres decisions va ser engegar un sistema participatiu de garantia (SPG) per a certificar les pràctiques agroecològiques, perquè en aquell moment no podien permetre’s la certificació ecològica oficial. Ara ja la tenen, ja que els feia falta per a accedir a alguns mercats que no poden comprar-los sense el segell. «A mesura que anàvem prenent decisions cap a l’agricultura ecològica va haver-hi gent gran que es va quedar una mica fóra perquè no s’ho creien molt, hi ha una tendència molt forta a usar agrotòxics, havíem d’explicar-ho amb molta paciència», conta Pau.

Rocío preparant el treball de camp
(Foto: Biopenyagolosa)

Biopenyagolosa va sorgir amb l’objectiu d’ajudar al fet que l’agricultura tornara a ser una forma de vida; per això el primer any van decidir apujar el preu de la creïlla, que es venia entre 0,20 i 0,50 €/kg i fixar-lo en 1 €/kg. «A mi m’agradaria que tota la gent que fa creïlles en el poble, que és molta, s’unira a la cooperativa, s’ho creguera», diu Cristóbal. En la pràctica, el treball que han fet des de Biopenyagolosa repercuteix positivament en tota la producció de la zona, siguen o no persones associades. «Hem fet un treball important: fires, màrqueting, la marca Pataca de Vistabella…, que al final és tota, i és la marca de referència. Ara pot vendre’s a 1,20 €, la qual cosa ha millorat considerablement la situació de partida».

Un altre dels productes característics de Vistabella és la tòfona, que mou molts diners. «El cavall de batalla», diu Cristóbal. La tòfona és un fong, però necessita un arbre simbiont (alzina, roure, coscoll, avellaner…) per a formar-se. Creix sota la terra, com un tubercle, i s’arreplega amb gossos. «No es neteja, es ven amb la terra, que es paga també. Nosaltres decidirem canviar això, netejar la tòfona i certificar-la amb Rocío, que és forestal. D’aquesta manera vam poder cercar mercats amb estàndard de qualitat alt per a exportar i apujar-ne el preu». Amb les tòfones «menys bones» fan sal, oli de tòfona i mel trufada.

«Sentiment de poble»

Un altre dels objectius de Biopenyagolosa és generar oportunitats perquè la gent jove es quede en el poble. A pesar que han millorat les condicions del treball agrícola, açò és una aportació econòmica més. «Ara, amb les noves ajudes de joves agricultors, hi ha gent que s’ha animat a cercar terres i demanar les ajudes», diu Cristóbal. Fa dos anys que la cooperativa ha contractat a un dels seus cooperativistes, a Pau, per a treballar en la distribució, i a més ha generat altres projectes, com Forestuber, una altra cooperativa de treball associat que té un viver i un restaurant.

Vistabella té una mica més de 300 habitants, que viuen majoritàriament del turisme, la construcció, la ramaderia i l’agricultura de secà. «És població envellida», diu Rocío, «però en els últims anys ha arribat gent de les capitals, com Pau, i entre setmana hi ha prou vida. La convivència és genial i hi ha bon ambient». Pau hi està d’acord. Ell és de València, però es va establir ací fa cinc anys per la qualitat de vida i per l’entorn; hui es defineix com a agricultor. «Al principi vivia en un mas. Vaig arribar a un acord amb el propietari, que em va deixar viure allí a canvi que arreglara algunes coses. Podia fer ús de les terres, que ara ja estan recuperades i treballant-se». Pau diu que en la vida de poble tot té nom i cognoms, «a tot hi poses cara, tot és molt proper, sents que estàs més involucrat en tot i que les teues decisions són més vinculants».

Com ocorre en moltes zones rurals, hi ha molta gent que per estil de vida o qüestions de treball se n’ha anat del poble, i torna només a l’estiu. «Però encara que estiguen fóra i no molt vinculats amb el dia a dia, són sempre del poble», diu Rocío. «Hi ha un sentiment de poble molt arrelat. Qui naix en Vistabella, encara que no visca ací i només vinga el cap de setmana, és de Vistabella; en canvi, jo que visc ací, mai seré de Vistabella», diu Cristóbal.

La cooperativa participa tant com pot en les activitats del poble. «En les festes col·laborem amb aportacions, propaganda… Cada any organitzem jornades sobre els bolets i les tòfones i, dins de la Setmana Cultural, celebrem el dia del cooperativisme. La veritat és que hi ha una col·laboració molt estreta entre ajuntament, organitzacions i comissions de festes», conta Rocío.

Sostenibilitat de l’economia i de la vida

Els dos últims anys sembla que no han sigut molt bons, especialment per la sequera i els atacs dels senglars als camps. «Però bé, ens criden de molts llocs, ens mantenim», diu Cristóbal. Biopenyagolosa distribueix els seus productes en botigues de Castelló i València i en grups de consum. Somien arribar a impulsar una economia real i per a això pensen que el següent pas hauria de ser l’elaboració de productes, per a fer alguna cosa amb totes les creïlles que, pel seu aspecte, costen de vendre.

Pau diu que hi ha una tendència a autoexplotar-se perquè isquen els comptes i açò passa factura. Encara que estan intentant posar-se límits per a tenir temps per a altres coses, moltes vegades no ho aconsegueixen. Rocío recorda l’etapa inicial, en què estàs sempre molt motivada. «L’entusiasme és un motor molt important per a posar en  marxa projectes com aquest. No pares perquè és el teu projecte. Jo hi dedicava molt de temps, però va haver-hi un moment que em vaig adonar que necessitava cuidar altres àmbits i distribuir el temps d’una altra manera».

Les assemblees de la cooperativa són clau per a la presa de decisions, però també per a estrényer les relacions i evitar possibles conflictes. «En el nostre cas, com que en som bastants i tenim molt de treball en equip, hi ha molta barreja de motivacions i molta gent que està en la cooperativa per motius diferents: per hobby, perquè es guanyen ací el jornal, perquè els mola el projecte… En les assemblees parlem clarament de tot i alineem aquestes expectatives», conta Rocío. «Hi parem molta atenció, a estar ben avinguts. Ens cuidem», diu Pau. «Una de les coses bones de Biopenyagolosa és que no som grans ni la nostra pretensió és com més, millor; sinó com més bé ho portem, millor».

Patricia Dopazo Gallego

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Revista SABC

Radios comunitarias, “otras” voces frente a la agenda única

“Comunicadores de Radio Victoria, Radio Klara y Radio Malva comparten experiencias en el Centre Social Terra de Valencia Radios comunitarias, “otras” voces frente a la agenda única.”

“Nosotros hacemos educación popular, uno enseña lo que antes ha aprendido de otro; y nuestra línea está muy marcada en defensa de las comunidades, ni siquiera nos llamamos periodistas sino comunicadores sociales; tomamos partido y acompañamos a la gente de la comunidad en las luchas, sea contra la minería o contra la privatización del agua”.

Leer noticia en nueva pestaña

https://www.rebelion.org/noticia.php?id=233700

IX Mostra itinerant de cinema i video indígena – Programa radio ‘La Luna Sale a Tiempo’

La Luna Sale a Tiempo “ANDREA IXCHÍU, miembro de la Red Tz’ikin. RONY MORALES, miembro de la Unión Verapacente de Organizaciones Campesinas de Guatemala. MARIXELA RAMOS, miembro de Radio Victoria, El Salvador. ADRIÁN CAL, miembro de la Comunidad La Primavera, Alta Verapaz, Guatemala.”

Oir entrevista

Abrir enlace entrevista radioklara.org

https://www.ivoox.com/luna-sale-a-tiempo-radio-audios-mp3_rf_22405883_1.html

 

IX Mostra itinerant de cinema i video indígena. Marixela, Andrea y Rolando

radioklara.org “Nos visitan Marixela Ramos, mujer campesina que trabaja en Radio Victoria desde 2004, Andrea Ixchíu es activista por los derechos económicos, sociales, culturales y ambientales en Guatemala, productora y conductora del noticiero indígena Tz’ikin Te Vé. Junto al compañero Rolando de Perifèries hablamos sobre la IX Mostra itinerant de cinema i video indígena y el papel de los medios comunitarios en sus comunidades.”

Oir entrevista

Abrir enlace entrevista radioklara.org

https://www.ivoox.com/ix-mostra-itinerant-cinema-i-video-indigena-audios-mp3_rf_22360074_1.html

Hablamos con Aura Lolita Chávez del Consejo del Pueblo Kiche (CPK). Mujeres libertarias

Charla con Aura Lolita Chávez del Consejo del Pueblo Kiche y Jesús González Pazos de Mugarik Gabe.

Oir entrevista

Abrir enlace entrevista radioklara.org

https://www.ivoox.com/hablamos-aura-lolita-chavez-del-consejo-del-audios-mp3_rf_22067816_1.html

No Estamos Solas – La Lucha de las Mujeres

“Esta historia narra la lucha de las mujeres Lencas de el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras COPINH y en el Salvador con La Asociación para el Desarrollo de Santa Marta ADES, Contra el Patriarcado,Capitalismo,Racismo. Mas informacion en https://copinh.org/”

Ver el vídeo

Ver el vídeo en Youtube

Preocupació internacional davant el greu augment d’atacs contra persones defensores en el context post-electoral a Hondures

L’objectiu d’aquesta Alerta és cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre l’augment exponencial dels incidents de seguretat reportats per persones defensores de drets humans a partir de les eleccions del 26 de novembre.

Llegiu-ne ahttp://periferies.org/es/preocupacion-internacional-ante-el-grave-aumento-de-ataques-contra-personas-defensoras-en-el-contexto-post-electoral-en-honduras/
MES INFORMACIÓ EN: PBI ALERTA NÚM. 8 – 2 0 1 8, 22 de gener de 2018

Projecte Talaia: Mercat Arrels, mercat en femení

Nou articule del projecte Talaia que ens parla del Mercat de la Terra Arrels a través de les paraules d’una de les impulsores. Gaudiu amb la lectura i el vídeo!

Projecte Talaia: La fi de la competència, el temps de la col·laboració

Cuines i forns sempre han sigut compartits per transformar aliments a petita escala. L´Administració pot fer molt per a que els obradors compartits siguen elements fonamentals per a la dinamització agroecològica. En aquest article del projecte Talaia, companyes del  sector i de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencia  ens conten el que han mogut aquests últims anys, mentre en Europa està  assentat en molts llocs.

Projecte Talaia: Revalorar i reproduir el secà. Entrevista a Mar Cabanes i Ignacio Mancebo, de la Cooperativa La Zafra

Des del projecte Talaia compartim altra iniciativa del nostre territori en clau transformadora cap a la sostenibilitat i l´equitat: Després d’uns quatre anys dedicats a la consultoria i la dinamització agroecològica a Ciudad Real, en fa un que Mar i Ignacio van tornar al poble de Mar, Monòver (Vinalopó Mitjà), per a recuperar les terres de la seua família i iniciar un projecte de vida propi centrat en la cura de la terra.

Marixela Ramos (Radie Victoria): “Les ràdios comunitàries són peces clau de denúncia i accés a la justícia”

Marixela Ramos és part de Radi Victoria, una ràdio comunitària que porta emetent vint-i-quatre anys en el departament de Cabanyes, al nord d’El Salvador. Ens trobem a València a la fi de novembre amb motiu de la IX Mostra Intinerante de Cinema i Vídeo Indígena, organitzada per Perifèries.

DE DACSA, TERRA I AIGUA SOM: IX Mostra Itinerant de Cine i Vídeo Indígena del País Valencià

Entre els dies 29 de novembre i 1 de desembre se celebrarà la IX Mostra Itinerant de Cine i Vídeo Indígena del País Valencià,  organitzada per l’Associació Perifèries, amb el suport d’Entrepobles, CEDSALA, Intersindical Solidària, Enginyeria Sense Fronteres i Brigades Internacionals de Pau.

La Mostra tracta d’apropar la realitat dels pobles indígenes a la societat valenciana mitjançant els treballs realitzats per creadors indígenes, amb la participació de les seues comunitats i organitzacions. Les sessions de vídeo es completaran amb espais per al diàleg i la tertúlia amb convidades d’Amèrica Llatina.

Aquest any porta per títol DE DACSA, TERRA I AIGUA SOM i està dedicada a les defensores i defensors dels béns naturals centroamericans,  aquestes persones que des de la seua cosmovisió i maneres pròpies  posen el  cos per detenir la destrucció  de  la Mare Terra.

Tindrem  com a convidades Andrea Ixchiú del poble kiché de Guatemala, a Rony Morales i Adrián Cal del poble quekchí, de Guatemala també, i a Marixela Ramos d’El Salvador i altres convidades d’organitzacions socials del País Valencià que participaran en les taules i debats posteriors al visionat de les pel·lícules i vídeos. L’esdeveniment se celebrarà en paral·lel a les ciutats de València, Alacant i Castelló de la Plana.

La IX Mostra Itenerant de Cinema i vídeo indígena ha comptat amb el finançament de la Generalitat Valenciana, el Ajuntament d’Alacant i el Ajuntament de Castelló.

En el nostre facebook podeu trobar tota la informació i us adjuntem la programació.https://www.facebook.com/events/114361412590351/  u al Programa IX Muestra Itinerant de Cine

VALÈNCIA: Presentació l’informe “Transnacionals, oligarquia i criminalització de la protesta social. El cas de Guatemala”

#laTerraperquiladefensa

18:30 hores
Presentació l’informe “Transnacionals, oligarquia i criminalització de la protesta social. El cas de Guatemala”, Centro de Cultura Contemporánea Octubre, C/ Sant Ferran No. 12, València. 18:30 horas
Participen: 
Aura Lolita Chávez Ixcaquic, Consejo del Pueblo Kiche’ (CPK), Guatemala
Jesus Gonzalez Pazos, Mugarik Gabe, Euskalerria

ALACANT: L´informe Transnacionals, oligarquia i criminalització de la protesta social. El cas de Guatemala

Des de Perifèries del Món, en el marc del seu acompanyament als pobles indígenes que exigeixen l’exercici dels seus drets econòmics, socials, culturals i ambientals, us convidem a participar de la presentació l’informe “Transnacionals, oligarquia i criminalització de la protesta social. El cas de Guatemala“,

Comunicadors de Ràdio Victoria, Ràdio Klara i Ràdio Malva comparteixen experiències en el Centre Social Terra de València

 “Nosaltres fem educació popular, un ensenya el que abans ha aprés d’un altre; i la nostra línia està molt marcada en defensa de les comunitats, ni tan sols ens diem periodistes sinó comunicadors socials; prenem partit i acompanyem a la gent de la comunitat en les lluites, siga contra la mineria o contra la privatització de l’aigua”.

Florentino Pérez roba un riu a Guatemala

Sembla d’El Mundo Today, però no ho és. Un projecte en el qual participa la constructora ACS/Cobra, presidida per Florentino Pérez, ha fet desaparéixer 30 quilòmetres del riu Cahabón, un dels més importants de Guatemala.

Projecte Talaia: Les dones de la mar a les confraries del País Valencià

El projecte Talaia té com a objectiu visibilitzar experiències agroecològiques al País Valencià. En aquest text, Yesmina Mascarell ens parla del paper de les dones en el sector pesquer artesanal dels nostres territoris. Gaudiu la lectura d’una realitat molt poc coneguda!

http://sobiranialimentariapv.org/les-dones-de-la-mar-a-les-confraries-del-pais-valencia/

Xerrada “El paper de les ràdios comunitàries en la defensa del territori”.

Vos convidem a la xerrada “El paper de les ràdios comunitàries en la defensa del territori“. Parlarem de com les ràdios es relacionen amb les lluites socials i en la defensa del territori. Una breu actualització de les amenaces i les agressions als territoris o als barris i als béns comuns, i de com la ràdio ha esdevingut en eina de resistència i de lluita.

#laTerraperquiladefensa

 

Actes públics amb defensors centreamericans

Amb la intenció d’actualitzar la situació de les persones que defensen la terra i els béns comuns en Amèrica Central, aquesta setmana estaran visitant la ciutat de València, Julio González del Col·lectiu Mare Selva de Guatemala i Francisco Sánchez del Consell d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures – COPINH-.

Projecte Talaia: Ramaderia extensiva. L’experiència de la carnisseria Robres

Avança el projecte Talaia per a aconseguir el seu objectiu de donar difusió a projectes agroecològics que al País Valencià estan construint un’altra realitat, transitant cap a un sistema més just i sostenible: