dimarts, octubre 22, 2019

Conversando con defensores/as

Si el colonialismo explotó y asesinó a personas en toda Latinoamérica, el neocolonialismo añade hoy la destrucción de la tierra, secando ríos, destripando montes, asolando bosques, contaminando el aire… Son las leyes del saqueo, la filosofía que entiende la naturaleza como mero objeto. A los pueblos indígenas excluidos de la historia, ninguneados por la llamada civilización, les llega el progreso como amenaza y muerte. Con todo, siguen resistiendo. Los meses de octubre y noviembre de 2017 estuvieron cargados de actividades reivindicativas de los derechos de los pueblos indígenas, en su organización colaboraron CEDSALA, Entrepobles, PBI (Brigadas Internacionales de Paz), Intersindical Valenciana, Ingeniería sin Fronteras, Mugarik Gabe, Universidad Miguel Hernández, Universidad de Alicante, Universidad de València, Universidad Politécnica de València y Universidad Jaume I de Castellón. Los siguientes documentos intentan relatar lo acontecido en dichos espacios.

Descargar PDF:

LOS PUEBLOS INDÍGENAS Y LOS COSTOS DEL DESARROLLO I

LOS PUEBLOS INDÍGENAS Y LOS COSTOS DEL DESARROLLO II

PRESENTACIÓN DEL INFORME TRANSNACIONALES OLIGARQUÍA Y CRIMINALIZACIÓN DE LA PROTESTA SOCIAL: EL CASO GUATEMALA

Coordinadora Valenciana de ONGD (CVONGD)

La Coordinadora Valenciana d´ONGD (CVONGD) va nàixer en l’any 1992 amb l’objectiu de coordinar les actuacions de les ONGD i aconseguir, mitjançant el diàleg, la reflexió i el treball conjunt que les actuacions de totes elles siguen sempre ho mes coordinades, coherents, adequades i respectuoses possibles, així com per a lluitar conjuntament perquè els ens públics i privats de la comunitat que treballen en cooperació al desenvolupament ho facen en aquest sentit. En l’actualitat conta amb 89 ONGD que tenen les seues seus distribuïdes per tot el territori valencià.

https://www.cvongd.org/va/coneix-nos/

Observatori Ciutadà contra la Corrupció

L’Observatori Ciutadà contra la Corrupció es una associació constituïda en 2015 per a promoure els valors democràtics europeus de transparència i dret ciutadà d’accés a la informació; impulsar la participació ciutadana en la lluita contra la corrupció i especialment la de la societat civil organitzada; i animar i promoure l’acció participativa democràtica, ciutadana, de control i denúncia alternativa.

http://observatoricorrupcio.org/

Vistabella del Maestrat acull la VII Trobada per la Terra amb el lema “Visibilitzem alternatives, teixim solucions”

NOTA DE PREMSA

Dimecres, 21 de març de 2018

Vistabella del Maestrat acull la VII Trobada per la Terra amb el lema “Visibilitzem alternatives, teixim solucions”

Els dies 23, 24 i 25 de març tindrà lloc la VII Trobada per la Terra del País Valencià organitzada per la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

  • L’encontre posarà en valor la bona salut dels projectes agroecològics al País Valencià i visibilitzarà les alternatives al sistema alimentari industrial
  • Vistabella del Maestrat ha oferit totes les facilitats a l’organització d’aquesta activitat, demostrant que els municipis rurals són clau per a la construcció de noves formes d’entendre l’alimentació, l’economia i les relacions entre les persones i el territori

NdP, 21 de març de 2018.- Des de divendres 23 a diumenge 25 de març es desenvoluparà a Vistabella del Maestrat, comarca de L’Alcalatén, la VII Trobada per la Terra, l’esdeveniment anual on es convoca a totes les persones i col·lectius que treballen per la sobirania alimentària, construint opcions de producció, elaboració, comercialització i consum d’aliments que beneficien l’economia local, tinguen cura de la terra i contribuïsquen a mantenir un món rural viu. Parlem de multitud d’iniciatives que trobem per totes les comarques: grups de consum agroecològic, cooperatives de producció local, organitzacions agràries i ecologistes, mercats de venda directa, iniciatives de recuperació de sabers camperols, petits obradors, etc. Totes elles s’agrupen en la Plataforma per la Sobirania Alimentària, organitzadora de l’esdeveniment, que cada any es celebra a una comarca diferent.

Enguany, el títol d’aquesta activitat és “Visibilitzem alternatives, teixim solucions”, alternatives al sistema alimentari industrial i als seus impactes: destrucció del territori, acumulació de benefici i poder per part de grans empreses, explotació laboral i dels béns naturals, despoblació rural, etc. Són moltes les iniciatives i xarxes que construeixen altre model, i que s’inspiren en els principis de l’economia social i solidària i l’economia feminista.

El programa s’obre amb una taula redona que visibilitza aquestes alternatives, com la Cooperativa Biopenyagolosa, l’experiència de gestió de biomassa del municipi de Serra o Connecta Natura, a banda de la presentació de la xarxa de producció agroecològica, que impulsa Ecologistes en Acció a l’àmbit estatal. Precisament la visibilització de projectes i processos és l’objectiu del Projecte Talaia que, amb motiu del tancament de la seua primera fase, organitzarà el diàleg sobre economia feminista i sobirania alimentària que inaugura la programació de dissabte, i que aprofundirà en els aprenentatges de 4 projectes diversos (de producció agrària, ramadera i d’elaboració), de la mà de les seues protagonistes. El matí continua amb tallers i espais de treball sobre xicoteta elaboració, viabilitat dels projectes o sistemes participatius de garantia (SPG). La vesprada estarà dedicada per complet a reflexionar de forma dinàmica, oberta i participativa al voltant de la Plataforma per la Sobirania Alimentària i els seus objectius i funcionament, i, com és habitual a les trobades per la terra, la nit espera a les persones participants amb sopar, concert i festa. En aquesta edició participaran els grups Orgasmes Potencialment Infinits i Banda Lokura.

El diumenge 25 la Trobada tancarà amb la projecció d’una selecció de vídeos i documentals que mostren la bona salut dels projectes agroecològics al País Valencià i amb la celebració d’un Mercat de la Terra al Casal Jove de Vistabella del Maestrat, que ha oferit totes les facilitats a l’organització d’aquesta activitat, demostrant que els municipis rurals són clau per a la construcció de noves formes d’entendre l’alimentació, l’economia i les relacions entre les persones i el territori.

Què és la sobirania alimentària?

La Sobirania Alimentària es va definir en el fòrum de Nyeleni (2007) com “el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Açò posa a aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels mercats i de les empreses. La sobirania alimentària col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.”

Què és la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià?

És un espai que aglutina productors/es, consumidors/es, iniciatives, organitzacions i col·lectius que treballen per la Sobirania Alimentària al País Valencià. El nostre objectiu és ser un moviment aglutinador capaç de generar una àmplia mobilització social cap a la Sobirania Alimentària, mitjançant un procés d’enfortiment i articulació de les diferents experiències que existeixen als territoris i emmarcant-les en una estratègia global.

Per a llegir més: http://www.sobiranialimentariapv.org/

CONTACTE PREMSA

Natacha Jiménez, Perifèries – 657302872

Projecte Talaia: «No venem pa, venem una altra forma d’organitzar-se».
 Cooperativa Terra de Pa, València

L’economia feminista proposa un sistema econòmic amb la vida en el centre o, el que és el mateix, que en lloc de la vida al servei del capital (com ocorre ara), siga el capital allò que estiga al servei de la vida. Hi ha moltes persones expertes, pàgines escrites i hores de debat en què tot açò es justifica i on s’hi reflexiona, però hi ha experiències que ho posen en pràctica? La cooperativa Terra de Pa sembla una bona referència.

 

M.ª Ángeles Sáez, Rocío Albuixech i Vicent Vercher tenien en comú que els agradava fer pa i que no tenien a ningú a prop amb qui compartir aquesta afició, per això van buscar fòrums virtuals. Es van conèixer a través de la pantalla, però prompte es van posar cara i van començar a fer comandes conjuntes i a reunir-se per a cuinar. «Tot va començar el 2009 quan ens van deixar un local a La Vall d’Uixó; hi quedàvem un diumenge al mes i estava molt bé perquè podíem anar amb els xiquets, que tenien un parc al costat; era el moment en què compartíem el que havíem fet sols, el que no podíem explicar-li a ningú més», recorda Rocío, que afig que ja llavors, mig de broma, solien preguntar-se: muntem un forn de pa?

 

Una vida digna de ser viscuda

I anys després posaren en marxa aquest somni, cada u des de la seua pròpia situació. «Jo havia deixat feia temps el meu treball d’oficina perquè em ratllava molt que tothom estiguera tancat en treballs d’ordinador, queixant-se i reivindicant el paper del llaurador, però que no hi haguera ningú que es fera llaurador, ni forner, ni res», explica Vicent, «així que jo vaig tirar per ací i vaig estar un temps de forner en una botiga». Les seues companyes estaven en aquells dies en treballs de criança. Rocío havia demanat una excedència, «havia treballat 15 anys en una agència de viatges enorme, que finalment va tancar, i llavors em vaig posar a pensar què fer. No volia tornar al mateix, no m’agradava, ni tampoc volia deixar als xiquets sempre al càrrec d’altres persones. M’agradava fer coses amb les mans i vaig fer alguns cursos de pastisseria».

Van decidir buscar un obrador per a fer pa i distribuir-lo, però va sorgir l’oportunitat del traspàs d’una pastisseria a un preu assumible. Terra de Pa va arrancar a l’estiu de 2016 i ràpidament va començar a anar bé perquè no van començar de zero. Part de la clientela de la pastisseria prèvia es manté i serveixen també als grups de consum ecològic als quals proveïa Vicent en el seu treball anterior. Van triar ser cooperativa perquè era el model d’empresa que s’adaptava al que volien fer, encara que era el més lent i complex d’engegar. «Una S. L. la fas en un moment, això diu molt del món en què vivim», diu Rocío.

Com porten la tensió entre el capitalisme i la vida? M.ª Ángeles explica que tenien clar que anava a ser una forma de vida, amb un sou per a portar a casa a final de mes, «però no ho vam fer amb pensament capitalista, pensant a arrapar d’on siga perquè fóra hiperrentable des del primer dia. El primer que vam fer va ser l’horari; en comparació amb el d’un negoci similar, sabem que és reduït, però pensem que és suficient». A la clientela li estranya que tanquen a les 17.30, però elles expliquen que és l’hora en què els seus fills ixen del col·legi i que volen estar amb ells. «I els sembla molt bé, s’organitzen i reserven el que necessiten. El que vens al final és més que un pa, és una altra forma d’organitzar-se i de fer les coses», diu M.ª Ángeles.

«A València conec molta gent que ha muntat coses i ha acabat en la dinàmica de treballar fins a morir i tanca en 3 anys», conta Vicent, «et cremes perquè la teua intenció és guanyar diners, no viure. La meua intenció no és eixa. Jo vull viure d’açò molt de temps». Vicent entra a les 9.30 i se’n va a les 17.30. Explica que entenen el treball com la part de la vida en la qual es contribueix al funcionament de tot, però la vida ha d’equilibrar-se amb altres coses. «Només volem tindre diners per al que necessitem i no som gent de moltes necessitats, encara que hem fet un esforç per reduir-les perquè sabíem que al principi no seria fàcil. Comptar amb el suport del nostre entorn més proper fins que el projecte s’estabilitze és molt important.»

 

Pla de negoci?

Rocío diu que aquest treball l’ha alliberat molt, perquè és la primera vegada que està fent el que vol. «És un privilegi que no sé quanta gent tindrà. Ningú em diu què he de fer i totes les decisions les prenem en assemblea, en consens.»

Al principi, els preocupava cobrir despeses i pensaven que haurien de fer-hi més hores, però no és així, excepte en èpoques concretes. «De totes maneres, jo m’exigisc molt», diu Rocío, «sempre pense que estic fent poques hores i m’adone que és la inèrcia que porte d’altres treballs. No passa res per no fer-hi més hores, no cal. És important aprendre l’autocontrol». Diuen que aquest conflicte amb la pressió és permanent, però segons Vicent, «ja ens agafa majors, hem estat en altres coses… La part més guai és que tot ho condicionem a estar bé, cadascuna s’adapta a les condicions vitals del grup, sense desequilibris». Les decisions es prenen tenint en compte els ritmes i respectant l’element del grup amb més limitacions, assumint que no poden arribar a tot i sense forçar-ho gens. «Vicent no està criant i potser té més temps, però la resta del grup no pot seguir aquest ritme perquè hem d’atendre una altra part de les nostres vides. Aquest respecte mutu ja és una manera de cuidar-nos entre nosaltres», diu Rocío. M.ª Ángeles afig que amb aquesta confiança han aconseguit sentir que no van de casa al treball, sinó de casa a casa.

Vicent és molt escèptic amb els plans de negoci perquè coneix molts projectes que n’han fet i han fet fallida. «Abans, la gent es muntava una botiga de verdures perquè tenia un camp, aquest era tot el pla de negoci». No obstant això, van haver de fer-lo perquè el banc els el va demanar per al préstec del forn. L’economia que apliquen és pràcticament domèstica, no de negoci. «Com la meua àvia, que posava el sou en quatre sobres, un per a cada setmana, i el que sobrava de cada setmana, a un altre sobre, el dels estalvis. No hi ha més. Si te n’ixes d’això, ja has de demanar crèdits, etc., i això és un artifici», diu Vicent.

És el primer any i, encara que encara no consideren que hagen arribat a un salari «digne», estan cobrant cada mes. «A més, hem continuat fent inversió pel benestar, per exemple, la pastadora, al principi no en teníem i ho féiem tot amb la batedora i a força de braços; o la cambra frigorífica, que ens permet planificar i repartir millor el treball en el temps, sense forçar-nos. Al final amb els diners compres temps», explica M.ª Ángeles. «Invertim els diners a anar-nos-en abans a casa!», conclou Vicent, «perquè els diners no valen per a molt, però el temps sí».

Rocío diu que han anat augmentant la producció perquè la tenda està més animada, «arribarà un moment en què necessitarem més gent». Pensen que per a treballar de forma òptima a la llarga haurien de ser dues persones més, i els agradaria que entraren com a sòcies de la cooperativa per a tindre totes el mateix estatus. «Si hi ha gent que entén la nostra manera de treballar, que implica anar a poc a poc i no esperar grans coses, ens agradaria molt que se sumaren i que hi aportaren», diu Vicent.

 

El cereal, el vincle amb la terra

Les farines les compren en la Farinera Roca, d’Agramunt (Lleida), un negoci xicotet, i a Silvia López, una productora de cereal i llegums que va heretar els camps de la seua família a Terol i que fa poc que té el seu propi molí. Estan molt contentes amb ella. «Silvia té formació en agricultura i ha investigat sobre cereals en la universitat. Ella ho fa tot, fins i tot va al banc de germoplasma de Madrid a demanar varietats, les prova, ens les dóna a provar a nosaltres… així podem valorar-les amb ella i adaptar-ne els processos», conta Vicent.

En Terra de Pa tenen clar el respecte per l’ofici, per fer les coses de forma pausada, donant-les el temps que necessiten, i especialment la importància de la qualitat de la matèria primera i de pagar-la a un preu que permeta viure a la persona productora. Diuen que en un forn és perfectament viable pagar més per la farina i comprar-la de qualitat i proximitat sense que es reflectisca excessivament en el preu final perquè «la major part del preu d’un producte de forn, el 75 %, és el treball; no com en altres sectors, en què si canvies la qualitat de la matèria primera, ja no ixen els comptes», explica Vicent.

Rocío pensa que la gent està farta de menjar malament, «la tònica general no és comprar les quatre barres a un euro de Mercadona, sinó valorar els productes fets amb cura, sense porqueries; i no has de cobrar milionades per això. La matèria primera és superimportant. Potser el que senta malament no és el pa, és el pa mal fet». Expliquen que han conegut gent que no podia menjar pa perquè no els feia bé i, no obstant això, sí que poden menjar el seu pa. «Per a elles és un canvi molt important», diu Vicent, «ho notes en la forma en què t’ho expliquen, que va més enllà d’allò individual, han vist que hi ha alguna cosa en el pa processat que no funciona bé, ho expliquen a la gent del seu voltant i així es canvien les dinàmiques de consum, perquè potser també ho apliquen a altres aliments».

 

Millorar una societat «profundament malalta»

El local està en un barri popular, amb moltes persones procedents de pobles. M.ª Ángeles és qui sol estar més en la botiga i li agrada explicar que són una cooperativa, d’on vénen les farines, parlar de receptes tradicionals, etc. «M’adone que la gent se sorprén que parles amb ells. Aquest tracte és important en el barri perquè es reprén la xarxa social de veritat». Vicent explica que fa poc va arribar a la tenda un senyor major amb fotos d’una alqueria que hi hagué prop d’allí, quan encara no hi havia edificis. «Els seus pares vivien allí i feien pa i el venien en la porta de casa i estava tot emocionat. És com un barri-poble i estem a gust perquè els tres som de poble.»

De moment no estan en cap associació de comerç local ni en el gremi de forners, perquè prefereixen anar fent les relacions des de baix. «Ens han cridat per a fer mercats, però jo no entenc per què un productor que curra tota la setmana, arriba el diumenge i ha d’anar-se’n a un mercat. Si haguera de fer-ho per a sobreviure, ho faria; però ara no, perquè entrem en una dinàmica de capitalisme verd: produir, produir, produir i estar a tot arreu. Que hi vaja un altre, que ha d’haver-ne per a tots», diu Vicent. Participen en la fira del barri, tres dies a l’any on es troben amb la gent que els compra i prenen alguna cosa.

Vicent ha estat molt de temps involucrat en els moviments socials i està cansat de les seues dinàmiques. Té clar que els canvis de calat vénen més lents perquè estan basats en el dia a dia, encara que valora molt la militància en grups de consum i coses similars. Ell es troba ara en un altre punt. «No passa res, ja ens trobarem. No tinc ansietat de fer-ho tot com més prompte millor; faré una part i qui vinga darrere que continue. Per a mi el primer és viure, no sacrificaré la meua família, amics, parella… ja he passat molt de temps desatenent aquestes coses per la militància, que sent que fagocita la vida».

Veuen de manera crítica com funcionen molts negocis «alternatius», on les persones treballadores pateixen pressió darrere de l’aparador per part de gent del seu propi àmbit polític i militant. «Mai ens hem sentit esclaus del treball i per això els nostres clients no són els nostres caps. Parlem amb ells en igualtat i poden dir el que vulguen, però això no implica que demà anem a fer-los un pa», diu Mª. Ángeles.

Per a Rocío és important no marcar objectius inassolibles i fer les coses amb alegria, perquè això es contagia. «Estem contentes perquè treballem en allò que volem, intentem fer-ho tan bé com siga possible i a la gent li agrada el que fem. Crec que per a transformar la societat ja n’és suficient».

Patricia Dopazo Gallego

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Revista SABC

Projecte Talaia: Agroecologia i persones nouvingudes: una relació que hi suma

El sistema econòmic hegemònic, amb la seua lògica d’acumulació de benefici, lliure circulació del capital i explotació dels béns naturals i del treball de les persones, genera desequilibris entre els anomenats països del nord i el sud global. Això es tradueix en condicions de vida que molt sovint són difícils d’enfrontar: pèrdua de l’accés a mitjans de producció, desplaçaments forçats, degradació ambiental de l’entorn, explotació laboral o fins i tot guerres i conflictes armats. La imatge benestant i opulenta de les societats del nord alimenta l’imaginari que s’hi pot trobar oportunitats d’una vida millor, encara que el viatge i el procés d’entrada supose arriscar-la i patir actituds racistes.

Així doncs, des de fa dècades trobem una societat diversa, amb persones nouvingudes procedents de territoris i cultures diferents que s’han anat integrant als nostres pobles i ciutats i als àmbits de treball. L’agricultura industrial ha absorbit aquesta força laboral sovint amb treballs precaris com les tasques temporals del camp o la manipulació de productes. Però, trobem també persones nouvingudes en projectes agroecològics?

A la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià ens hem fet aquesta pregunta. Moltes de les persones nouvingudes són d’origen rural i l’ocupació familiar tradicional ha tingut relació amb la terra o amb el mar. D’altra banda, les causes de la migració moltes vegades tenen relació amb el sistema alimentari industrial, per exemple, són conseqüència de l’acaparament de terra fèrtil o d’aigua per part de grans empreses. Ens hi volem apropar i obrir els ulls a altres formes de veure el món.

Per tal de palpar aquesta realitat, hem preguntat distintes organitzacions socials que al País Valencià treballen amb persones migrants en temes d’agroecologia. «Aprendre a conviure en la diversitat» és el nom del projecte del sindicat agrari COAG CV que ofereix formació en agroecologia a persones nouvingudes. El seu origen és la mateixa preocupació del sindicat pel racisme i les condicions de vida precàries d’aquest col·lectiu, junt amb la seua aposta per l’agroecologia. Des de fa 4 anys gestionen el projecte amb finançament de la Conselleria de Benestar Social, i treballen amb altres organitzacions com València Acull, COTASA, La Dinamo, AV Nazaret i Cepaim. A banda de la formació, l’objectiu és aconseguir llocs de treball en projectes agroecològics i generar xarxes de cooperació.

Viatges llargs i somnis de vida millor

Stephen B., ghanés de 37 anys, és un exemple de com l’agroecologia pot representar una opció de treball per a persones migrants. Abans de complir la majoria d’edat va iniciar un viatge llarg amb l’esperança de trobar una nova oportunitat de vida al continent europeu. Després de 4 anys intensos travessant el nord d’Àfrica, va navegar amb cayuco fins a la costa de Fuerteventura, on va iniciar tot un periple de traves burocràtiques per tal d’aconseguir regularitzar la seua situació administrativa. Després de malviure una dècada entre Madrid, València i Burjassot, un sacerdot el va posar en contacte amb l’Associació Valenciana de Solidaritat amb Àfrica (AVSA), la qual va oferir a Stephen la possibilitat de viure a una casa d’acollida a Xàtiva junt amb altres 5 joves subsaharians. Gràcies al treball de persones voluntàries, AVSA va oferir-los formació en alfabetització funcional i en agroecologia, ja que l’entitat va veure en el camp la possibilitat de fer econòmicament sostenible el projecte d’acollida a persones migrants.

 

Així va nàixer COTASA, una cooperativa de treball associat vinculada a AVSA, que es va posar en marxa ara fa 4 anys amb la finalitat de produir i comercialitzar productes agroalimentaris de producció pròpia, de proximitat i de comerç just. Stephen és un dels socis treballadors de la cooperativa, i s’encarrega fonamentalment de les tasques logístiques de transport, tot i que també cultiva la terra junt amb la resta de companys. COTASA va començar posant en producció camps cedits per persones de Xàtiva i les primeres collites es van destinar a l’autoconsum, però a poc a poc s’ha anat consolidant la cooperativa i s’han ampliat els canals de venda, sempre amb criteris de proximitat. L’any 2016 van obrir una botiga dins de les instal·lacions del Mercat Municipal de Xàtiva. «La gent a poc a poc s’anima a comprar i ens pregunten com cultivem els productes», conta Stephen.

Gràcies als seus coneixements de construcció, Stephen ha pogut col·laborar també en la rehabilitació de les cases d’acollida que AVSA té a Xàtiva i a Vallada, on una trentena de persones migrades procedents de països com Mali, Senegal, Camerun o Burkina Faso, busquen una oportunitat de vida i de treball dignes. Stephen considera que ho ha aconseguit. Ha format una família a Xàtiva i el seu treball li ha permés viure a una casa pròpia. Si li preguntem pel futur, pensa en els seus tres fills: «M’agradaria que el treball que faig continue, que puga ajudar els meus fills perquè estudien i que no hagen de patir com he patit jo».

Descobrir el treball de la terra

Segons l’Organisme de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), l’agricultura i el desenvolupament rural han de representar un paper essencial en la resposta als moviments migratoris.[1] Sembla que les organitzacions socials han sabut comprendre aquesta relació entre agricultura i migracions, mentre que els governs dels països del nord responen davant els moviments migratoris des de la burorepressió i les polítiques de criminalització de les persones migrants.

 

Fins i tot les entitats veïnals han sabut respondre millor que els Estats davant l’arribada dels nouvinguts. L’Associació de Veïns de Nazaret, barri del districte dels Poblats Marítims de València, compta amb pisos d’acollida per a persones migrants. Mitjançant el projecte «Xarxa alimenta», l’associació veïnal ha posat en marxa el taller d’agricultura «Fent camí», impartit per persones voluntàries i en el qual participen actualment unes 8 persones nouvingudes. Al taller es dediquen a la producció de verdures i hortalisses en camps de lloguer ubicats a les pedanies de Castellar i Forn d’Alcedo. Els productes es distribueixen mitjançant caixes de consum i les persones que participen en el taller reben una beca per la seua assistència. Segons Maite Biosca, de l’AV de Nazaret, «l’agricultura pot ser una oportunitat de treball i de vida per a les persones migrants».

També a la ciutat de València hem conegut a Ana Bindang, nascuda a Guinea fa 53 anys i que recentment ha descobert que li agrada molt treballar al camp. «Si no m’haguera quedat sense treball, mai hauria conegut un projecte on tot és il·lusió», diu amb l’expressió plena de llum.

Parla de la Cooperativa Tot al Natural, formada en setembre de 2017 i que ella presideix. Tot al Natural va crear-se com a resultat del projecte Agrosolidaris, un curs de formació en agricultura ecològica de quasi 2 anys de durada, organitzat per Fundación por la Justicia i València Activa. Set de les persones participants (cinc migrants) van decidir iniciar aquest projecte per a produir i distribuir verdures ecològiques de temporada. Ana fa treball de camp com a mínim un dia a la setmana, a les finques que tenen en Campanar i La Punta, i la resta del temps és l’encarregada de la parada de la cooperativa al mercat de Torrefiel. «M’agrada molt parlar amb la gent, explicar què és l’agricultura ecològica, demostrar que no és més cara i que a poc a poc em coneguen i em saluden pel meu nom».

«M’encanta conduir el tractor», diu Ana, que va treballar molts anys com a conductora de carretons en empreses de la gran distribució alimentària. La seua família a Guinea sempre ha tingut hort d’autoconsum, però ella va arribar a l’Estat espanyol amb 15 anys amb la seua tia i no havia conegut el treball de la terra. Va dedicar-se molts anys a cuidar infants i netejar cases, i va estudiar costura obligada per la seua família. «Després vaig entrar al sector de la logística, que és on he treballat els últims temps fins que vaig quedar-me sense treball fa 4 anys i vaig tenir la sort que em seleccionaren per a fer el curs». Ana ha gaudit molt fent-lo i conta emocionada que ha aprés a cultivar cacau, un dels productes bàsics de la dieta guineana. Somia jubilar-se i cultivar en ecològic al seu poble, Niefang, tot i que allí, segons ella, tot és ecològic excepte les plantacions de les empreses xineses, que utilitzen tot tipus de químics. «Ara tota la meua il·lusió està a la cooperativa, pense que tot anirà bé».

El ramat lligant dos mons

La mateixa bona energia i convicció hem trobat en el testimoni de Mustapha Hamdani, marroquí de 40 anys que viu a Sogorb i que treballa com a peó especialitzat en una finca d’oliveres ecològiques a la comarca de l’Alt Palància. Al seu treball, s’encarrega de tasques com la poda i l’abonat, però també de la formació tècnica a altres persones empleades. No va poder tindre una formació reglada, però va aprendre l’ofici a Marroc treballant amb la seua família, i a Espanya, com a peó d’agricultura. «M’agrada treballar en el camp, però no m’agrada utilitzar productes químics, ni que facen engreixar els animals de manera artificial. Igual que la fruita madura al seu ritme, els animals necessiten el seu temps per a criar-se», comenta Mustapha. I és que abans de ser agricultor, es va dedicar a la ramaderia.

 

Va nàixer a la ciutat de Larraix, al nord de Marroc, on durant 15 anys va tindre un ramat d’ovelles i de vaques, i també un hort on produïa verdures i hortalisses que comercialitzava a través dels mercats locals. L’any 2004 es va traslladar a Espanya per motius familiars. Els primers anys va viure entre Osca i Lleida, on va treballar en diferents finques de fruiters. El 2008 va anar a viure a Sogorb, i després de diferents treballs temporals, va poder comprar un ramat de 500 ovelles. «Vaig tindre l’oportunitat de comprar-lo perquè l’amo es jubilava, i perquè era la meua il·lusió. Vaig tindre el ramat durant 5 anys, amb ajudes de la Unió Europea. Però sorgiren diversos problemes. Primer, que no tenia una granja pròpia i obrir-ne una era molt complicat per a mi. I després, vingueren els incendis en els termes de Soneja i Castellnovo, que arruïnaren les 700 hectàrees de pastura que jo feia servir per al ramat, de manera que vaig haver de vendre les ovelles», explica Mustapha.

Malgrat no poder continuar treballant com a ramader, està feliç amb el treball que fa actualment. Per al futur, expressa el seu desig de poder continuar fent el seu treball i aprenent de les persones que troba en el camí. També li agradaria saber transmetre l’estima per l’ofici als seus fills: «El major, de 14 anys, té interés per treballar amb els animals. De menut m’acompanyava a pasturar les ovelles, i ara estaria bé que poguera estudiar per a veterinari, o alguna professió vinculada a l’agricultura».

La mística de la relació amb la natura

A la comarca del Baix Vinalopó hem trobat Ivaneide Ramos, que va arribar a Alacant fa 1 any des dels campaments del Movimiento Sin Tierra de Brasil (MST). Fa part de la Cooperativa Agroecològica La Camperola, formada el 2015 per persones llauradores, sobretot del Camp d’Elx. «Som al voltant de 15 persones sòcies, de treball i de producció. Venem en mercats, en cistelles obertes i en dues botigues pròpies en Santa Pola i Elx; i ara comencem amb els restaurants».

Ivaneide va nàixer en una família camperola en la zona de Bragança, a l’Amazònia, però el seu pare i la seua mare van decidir que estudiara a la ciutat. Ella diu que va ser una decisió molt encertada. «Vaig estudiar filosofia, però sempre he treballat d’educadora popular, fent formació política i social amb famílies camperoles, informant-les dels seus drets enfront de l’agronegoci». Ivaneide diu que a Brasil la lluita política i social és diària. «Ens furten l’aigua, la terra… Hi ha empreses mineres i terratinents i arriben drogues a les comunitats i tot tipus de violència, principalment vers les dones». Així i tot, molta gent del camp no vol anar-se’n a la ciutat a estudiar, vol viure i estudiar al camp.

Als campaments de l’MST va conéixer la seua parella, d’Alacant, que estudiava el cooperativisme de Brasil i finalment va decidir instal·lar-se ací. «Tot és diferent, és una altra realitat. Per exemple, allí tenim molta aigua i ací ara tenim molts problemes amb eixe tema». Però és en la relació amb la terra on ha trobat la diferència més gran. «Nosaltres a l’Amazònia estem molt més lligats amb la terra, hi ha un sentiment molt profund que ve dels pobles indígenes i afrodescendents. L’aigua i la natura són mares protectores. Cada ésser de la natura és un esperit i s’ha de respectar. La dansa i la mística simbolitzen aquest respecte i aquesta cura, ens lliguen a la terra i generen un sentiment de germanor col·lectiu. Ací és un altre món, les persones obliden la importància del contacte amb la natura».

Ivaneide pensa que pot transmetre molt de la seua experiència al seu treball ací. «L’agricultura és la base de tot i una cooperativa agroecològica ha de ser molt més que una organització de productors, ha de fer disputa política, té la responsabilitat social d’obrir debats sobre el territori, el gènere, la gent jove, l’educació…». Troba que això ara és complicat perquè no totes les persones estan al mateix punt.

Sense cap dubte, treballant junt amb les persones nouvingudes hi ha molt per aprendre. De les seues experiències de vida, dels seus coneixements, de la manera d’entendre les relacions o de la seua visió del món. Sempre cal sacsejar la nostra realitat quan cerquem el canvi, i parlem d’un canvi global; hem d’anar de la mà amb els pobles que més pateixen les conseqüències del sistema econòmic perquè juntes som més fortes, som-hi!

Patricia Dopazo Gallego, Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià i Revista SABC

Celia Climent de la Hera, CERAI

Vistabella del Maestrat ha acollit aquest cap de setmana la VII Trobada per la Terra

NOTA DE PREMSA

Dimarts, 27 de març de 2018

Vistabella del Maestrat ha acollit aquest cap de setmana la VII Trobada per la Terra

  • Al voltant de 200 persones han participat a la VII Trobada per la Terra, organitzada per la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià.
  • Amb el lema “Visibilitzem alternatives, teixim solucions” l’encontre ha visibilitzat els projectes agroecològics que construeixen alternatives al sistema alimentari industrial.
  • Vistabella del Maestrat ha oferit totes les facilitats a l’organització d’aquesta activitat, demostrant que els municipis rurals són clau per a la construcció de noves formes d’entendre l’alimentació, l’economia i les relacions entre les persones i el territori.

 

NdP, 27 de març de 2018.- Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Vistabella del Maestrat, comarca de L’Alcalatén, la VII Trobada per la Terra, l’esdeveniment anual on es convoca a totes les persones i col·lectius que treballen per la sobirania alimentària, construint opcions de producció, elaboració, comercialització i consum d’aliments que beneficien l’economia local, tinguen cura de la terra i contribuïsquen a mantenir un món rural viu.

Segons la Plataforma aquesta edició de la Trobada per la Terra ha sigut un èxit de participació, superant les expectatives d’assistència i arribant el dissabte a migdia a vora 200 persones de tots els indrets del País Valencià, tot i que prop de la mitat van ser persones de les comarques de Castelló. Parlem de multitud d’iniciatives que trobem per totes les comarques: grups de consum agroecològic, cooperatives de producció local, organitzacions agràries i ecologistes, mercats de venda directa, iniciatives de recuperació de sabers camperols, petits obradors, etc. Totes elles s’agrupen en la Plataforma per la Sobirania Alimentària, organitzadora de l’esdeveniment, que cada any es celebra a una comarca diferent.

Amb el títol “Visibilitzem alternatives, teixim solucions”, l’esdeveniment ha convidat a participar a nombroses iniciatives que fan front al sistema alimentari industrial i construeixen altres models inspirades en els principis de l’economia social i solidària i l’economia feminista. Aquest és també l’objectiu del Projecte Talaia, desenvolupat per quatre organitzacions de la Plataforma (Perifèries, CERAI, Entrepobles i ISF) i per la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, que ha presentat els resultats de la seua primera fase a aquesta edició de la Trobada per la Terra. El projecte Talaia ha visibilitzat 10 projectes i processos que tenen lloc al País Valencià amb aquest tarannà de canvi, en forma d’articles descriptius i vídeos (poden veure’s i llegir-se a la web sobiranialimentariapv.org). La taula redona que va obrir la programació de dissabte, va estar protagonitzada per persones de quatre d’aquestes iniciatives, totes elles dones, concretament Rocío Albuixech (de la Cooperativa Terra de Pa de València), Cesca Badal (d’Hortalisses La BioFranquesa de Caudiel), Mar Cabanes (de la Cooperativa La Zafra de Monòver) i Eva Carrillo (de la Carnisseria Robres de Castelló), per parlar de com el seu treball posa en pràctica l’economia feminista i compagina temps de vida i de treball, obrint el concepte de sostenibilitat també a l’aspecte social.

Què és la sobirania alimentària?

La Sobirania Alimentària es va definir en el fòrum de Nyeleni (2007) com “el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Açò posa a aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels mercats i de les empreses. La sobirania alimentària col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.”

Què és la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià?

És un espai que aglutina productors/es, consumidors/es, iniciatives, organitzacions i col·lectius que treballen per la Sobirania Alimentària al País Valencià. El nostre objectiu és ser un moviment aglutinador capaç de generar una àmplia mobilització social cap a la Sobirania Alimentària, mitjançant un procés d’enfortiment i articulació de les diferents experiències que existeixen als territoris i emmarcant-les en una estratègia global.

Per a llegir més: http://www.sobiranialimentariapv.org/

CONTACTE PREMSA

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Patricia Dopazo (617328850)

Trobada per la Terra.

Estimades amigues, estimats amics,

Amb molta il·lusió us fem arribar la convocatòria de la VII Trobada per la Terra, que es celebrarà els dies 23, 24 i 25 de març a Vistabella del Maestrat (Castelló).

La Trobada per la Terra és una crida oberta de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià a teixir xarxes entre les persones i col·lectius que treballem per la sobirania alimentària i l’agroecología al nostre territori. Persones que produeixen i elaboren aliments, que imaginen i posen en marxa formes de comercialització justes i properes, que formen part de col·lectius de defensa del territori o de grups d’investigació, que denuncien les opressions del sistema alimentari global i, en definitiva, que treballen per dinamitzar nous models de relacions comunitàries i amb la terra.

Visibilitzem alternatives, teixim solucions. Hem triat aquest títol perquè volem sentir la veu de projectes que amb la seua pràctica diària trenquen les lògiques capitalistes, obren nous camins i ressituen la reflexió més enllà del procés productiu: presa de decisions, cures, relacions dins i fora del projecte, temps lliure, ritmes de vida… I també volem fer nostres aquestes reflexions i repensar juntes la Plataforma per la Sobirania Alimentària. Quina plataforma volem? Com la fem possible?

Vistabella del Maestrat ens ha obert les portes per a això i molt més. Tindrem també espais de treball, de mercat i de festa, amb la proximitat del Penyagolosa. Una Trobada rural i que volem que siga, com el territori que ens acull, d’interior, per mirar els projectes per dins. 

 

Projecte Talaia: Pataques, tòfones i sentiment de poble. 
Cooperativa Biopenyagolosa

A Vistabella del Maestrat (comarca de l’Alcalatén), pot parlar-se obertament de ruralitat. Es troba a 1200 metres d’altura, a una hora llarga amb cotxe des de Castelló i està inclosa dins de la zona d’Europa amb la taxa més baixa de natalitat i un índex més alt d’envelliment. Allí se situa la cooperativa Biopenyagolosa, que des de fa 7 anys activa el teixit econòmic i social local.

Rocío va nàixer a Vistabella i ací ha viscut sempre, a excepció de la temporada d’estudis de secundària i universitat. Des de xicoteta va tenir clar que volia desenvolupar-se professionalment en el poble i després d’acabar Enginyeria Forestal i del Medi Natural, va tornar per a establir-s’hi. Amb 25 anys va formar part del grup de 7 persones que va impulsar la creació de la cooperativa Biopenyagolosa el 2011, després de moltes i llargues converses en els bars. En aquest grup estaven també Cristóbal i Pau, que van arribar al poble atrets per la seua forma de vida.

Portar al present les formes de vida tradicionals

De què s’ha viscut ací tota la vida? La cooperativa va parar esment a les respostes a aquesta pregunta per a recuperar i millorar l’economia agrària amb valors afegits. «Ací sempre s’han conreat creïlles perquè és una zona molt alta i s’hi donen les condicions. La terra és molt bona. Antigament es canviaven per pomes a Vilafermosa, o es baixaven a la Plana per a usar-les com a llavor», conta Cristóbal. Així que es van proposar revalorar aquest producte en rotació amb cereals i lleguminoses, crear una marca de qualitat i fer un bon treball de difusió.

El capital inicial el van aportar cinc persones promotores, però també es va fer una crida a la població i molta gent hi va col·laborar econòmicament i s’hi va voler associar. «Hi ha tres figures: soci, soci productor i associat. De forma progressiva hem creat un grup de 48 persones, bastant equilibrat en qüestió de gènere i edat, des de vint-i-pocs a seixanta i escaig», explica Rocío, que recorda molt bé l’entusiasme d’aquella època. El grup impulsor va crear un equip de gestió, que ha anat rotant.

Van decidir tractar la terra de forma respectuosa, com es feia antigament, recuperar varietats locals i mantenir i millorar els sistemes de rotació per a prevenir les plagues i evitar la formació d’estructures inadequades en la terra. «Quan començàrem, va haver-hi una producció molt xicoteta, però es va aconseguir vendre tota perquè es va fer molt bon treball de presentació i de màrqueting i es va començar a sentir parlar de la cooperativa. El segon any va augmentar i va anar molt bé», recorda Cristóbal. Una de les primeres decisions va ser engegar un sistema participatiu de garantia (SPG) per a certificar les pràctiques agroecològiques, perquè en aquell moment no podien permetre’s la certificació ecològica oficial. Ara ja la tenen, ja que els feia falta per a accedir a alguns mercats que no poden comprar-los sense el segell. «A mesura que anàvem prenent decisions cap a l’agricultura ecològica va haver-hi gent gran que es va quedar una mica fóra perquè no s’ho creien molt, hi ha una tendència molt forta a usar agrotòxics, havíem d’explicar-ho amb molta paciència», conta Pau.

Rocío preparant el treball de camp
(Foto: Biopenyagolosa)

Biopenyagolosa va sorgir amb l’objectiu d’ajudar al fet que l’agricultura tornara a ser una forma de vida; per això el primer any van decidir apujar el preu de la creïlla, que es venia entre 0,20 i 0,50 €/kg i fixar-lo en 1 €/kg. «A mi m’agradaria que tota la gent que fa creïlles en el poble, que és molta, s’unira a la cooperativa, s’ho creguera», diu Cristóbal. En la pràctica, el treball que han fet des de Biopenyagolosa repercuteix positivament en tota la producció de la zona, siguen o no persones associades. «Hem fet un treball important: fires, màrqueting, la marca Pataca de Vistabella…, que al final és tota, i és la marca de referència. Ara pot vendre’s a 1,20 €, la qual cosa ha millorat considerablement la situació de partida».

Un altre dels productes característics de Vistabella és la tòfona, que mou molts diners. «El cavall de batalla», diu Cristóbal. La tòfona és un fong, però necessita un arbre simbiont (alzina, roure, coscoll, avellaner…) per a formar-se. Creix sota la terra, com un tubercle, i s’arreplega amb gossos. «No es neteja, es ven amb la terra, que es paga també. Nosaltres decidirem canviar això, netejar la tòfona i certificar-la amb Rocío, que és forestal. D’aquesta manera vam poder cercar mercats amb estàndard de qualitat alt per a exportar i apujar-ne el preu». Amb les tòfones «menys bones» fan sal, oli de tòfona i mel trufada.

«Sentiment de poble»

Un altre dels objectius de Biopenyagolosa és generar oportunitats perquè la gent jove es quede en el poble. A pesar que han millorat les condicions del treball agrícola, açò és una aportació econòmica més. «Ara, amb les noves ajudes de joves agricultors, hi ha gent que s’ha animat a cercar terres i demanar les ajudes», diu Cristóbal. Fa dos anys que la cooperativa ha contractat a un dels seus cooperativistes, a Pau, per a treballar en la distribució, i a més ha generat altres projectes, com Forestuber, una altra cooperativa de treball associat que té un viver i un restaurant.

Vistabella té una mica més de 300 habitants, que viuen majoritàriament del turisme, la construcció, la ramaderia i l’agricultura de secà. «És població envellida», diu Rocío, «però en els últims anys ha arribat gent de les capitals, com Pau, i entre setmana hi ha prou vida. La convivència és genial i hi ha bon ambient». Pau hi està d’acord. Ell és de València, però es va establir ací fa cinc anys per la qualitat de vida i per l’entorn; hui es defineix com a agricultor. «Al principi vivia en un mas. Vaig arribar a un acord amb el propietari, que em va deixar viure allí a canvi que arreglara algunes coses. Podia fer ús de les terres, que ara ja estan recuperades i treballant-se». Pau diu que en la vida de poble tot té nom i cognoms, «a tot hi poses cara, tot és molt proper, sents que estàs més involucrat en tot i que les teues decisions són més vinculants».

Com ocorre en moltes zones rurals, hi ha molta gent que per estil de vida o qüestions de treball se n’ha anat del poble, i torna només a l’estiu. «Però encara que estiguen fóra i no molt vinculats amb el dia a dia, són sempre del poble», diu Rocío. «Hi ha un sentiment de poble molt arrelat. Qui naix en Vistabella, encara que no visca ací i només vinga el cap de setmana, és de Vistabella; en canvi, jo que visc ací, mai seré de Vistabella», diu Cristóbal.

La cooperativa participa tant com pot en les activitats del poble. «En les festes col·laborem amb aportacions, propaganda… Cada any organitzem jornades sobre els bolets i les tòfones i, dins de la Setmana Cultural, celebrem el dia del cooperativisme. La veritat és que hi ha una col·laboració molt estreta entre ajuntament, organitzacions i comissions de festes», conta Rocío.

Sostenibilitat de l’economia i de la vida

Els dos últims anys sembla que no han sigut molt bons, especialment per la sequera i els atacs dels senglars als camps. «Però bé, ens criden de molts llocs, ens mantenim», diu Cristóbal. Biopenyagolosa distribueix els seus productes en botigues de Castelló i València i en grups de consum. Somien arribar a impulsar una economia real i per a això pensen que el següent pas hauria de ser l’elaboració de productes, per a fer alguna cosa amb totes les creïlles que, pel seu aspecte, costen de vendre.

Pau diu que hi ha una tendència a autoexplotar-se perquè isquen els comptes i açò passa factura. Encara que estan intentant posar-se límits per a tenir temps per a altres coses, moltes vegades no ho aconsegueixen. Rocío recorda l’etapa inicial, en què estàs sempre molt motivada. «L’entusiasme és un motor molt important per a posar en  marxa projectes com aquest. No pares perquè és el teu projecte. Jo hi dedicava molt de temps, però va haver-hi un moment que em vaig adonar que necessitava cuidar altres àmbits i distribuir el temps d’una altra manera».

Les assemblees de la cooperativa són clau per a la presa de decisions, però també per a estrényer les relacions i evitar possibles conflictes. «En el nostre cas, com que en som bastants i tenim molt de treball en equip, hi ha molta barreja de motivacions i molta gent que està en la cooperativa per motius diferents: per hobby, perquè es guanyen ací el jornal, perquè els mola el projecte… En les assemblees parlem clarament de tot i alineem aquestes expectatives», conta Rocío. «Hi parem molta atenció, a estar ben avinguts. Ens cuidem», diu Pau. «Una de les coses bones de Biopenyagolosa és que no som grans ni la nostra pretensió és com més, millor; sinó com més bé ho portem, millor».

Patricia Dopazo Gallego

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Revista SABC

Radios comunitarias, “otras” voces frente a la agenda única

“Comunicadores de Radio Victoria, Radio Klara y Radio Malva comparten experiencias en el Centre Social Terra de Valencia Radios comunitarias, “otras” voces frente a la agenda única.”

“Nosotros hacemos educación popular, uno enseña lo que antes ha aprendido de otro; y nuestra línea está muy marcada en defensa de las comunidades, ni siquiera nos llamamos periodistas sino comunicadores sociales; tomamos partido y acompañamos a la gente de la comunidad en las luchas, sea contra la minería o contra la privatización del agua”.

Leer noticia en nueva pestaña

https://www.rebelion.org/noticia.php?id=233700

IX Mostra itinerant de cinema i video indígena – Programa radio ‘La Luna Sale a Tiempo’

La Luna Sale a Tiempo “ANDREA IXCHÍU, miembro de la Red Tz’ikin. RONY MORALES, miembro de la Unión Verapacente de Organizaciones Campesinas de Guatemala. MARIXELA RAMOS, miembro de Radio Victoria, El Salvador. ADRIÁN CAL, miembro de la Comunidad La Primavera, Alta Verapaz, Guatemala.”

Oir entrevista

Abrir enlace entrevista radioklara.org

https://www.ivoox.com/luna-sale-a-tiempo-radio-audios-mp3_rf_22405883_1.html

 

IX Mostra itinerant de cinema i video indígena. Marixela, Andrea y Rolando

radioklara.org “Nos visitan Marixela Ramos, mujer campesina que trabaja en Radio Victoria desde 2004, Andrea Ixchíu es activista por los derechos económicos, sociales, culturales y ambientales en Guatemala, productora y conductora del noticiero indígena Tz’ikin Te Vé. Junto al compañero Rolando de Perifèries hablamos sobre la IX Mostra itinerant de cinema i video indígena y el papel de los medios comunitarios en sus comunidades.”

Oir entrevista

Abrir enlace entrevista radioklara.org

https://www.ivoox.com/ix-mostra-itinerant-cinema-i-video-indigena-audios-mp3_rf_22360074_1.html

Hablamos con Aura Lolita Chávez del Consejo del Pueblo Kiche (CPK). Mujeres libertarias

Charla con Aura Lolita Chávez del Consejo del Pueblo Kiche y Jesús González Pazos de Mugarik Gabe.

Oir entrevista

Abrir enlace entrevista radioklara.org

https://www.ivoox.com/hablamos-aura-lolita-chavez-del-consejo-del-audios-mp3_rf_22067816_1.html

No Estamos Solas – La Lucha de las Mujeres

“Esta historia narra la lucha de las mujeres Lencas de el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras COPINH y en el Salvador con La Asociación para el Desarrollo de Santa Marta ADES, Contra el Patriarcado,Capitalismo,Racismo. Mas informacion en https://copinh.org/”

Ver el vídeo

Ver el vídeo en Youtube

Preocupació internacional davant el greu augment d’atacs contra persones defensores en el context post-electoral a Hondures

L’objectiu d’aquesta Alerta és cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre l’augment exponencial dels incidents de seguretat reportats per persones defensores de drets humans a partir de les eleccions del 26 de novembre.

Llegiu-ne ahttp://periferies.org/es/preocupacion-internacional-ante-el-grave-aumento-de-ataques-contra-personas-defensoras-en-el-contexto-post-electoral-en-honduras/
MES INFORMACIÓ EN: PBI ALERTA NÚM. 8 – 2 0 1 8, 22 de gener de 2018

Projecte Talaia: Mercat Arrels, mercat en femení

Nou articule del projecte Talaia que ens parla del Mercat de la Terra Arrels a través de les paraules d’una de les impulsores. Gaudiu amb la lectura i el vídeo!