dimarts, octubre 22, 2019

Una història de Terra, Aigua i Vida

Descarrega’t ací la història de la lluita, la vida i la mort de Berta Cáceres en defensa l’aigua i el territori. Un còmic d’Emma Gascó amb guió de Martín Cuneo editat per Perifèries. Una ferramenta per difondre les violacions dels drets humans a Mesoamèrica i la tenaç resistència dels seus pobles en defensa del seus territoris ancestrals i el medi ambient contra la voracitat de les transnacionals.

“Des de la invasió que va arribar al país, i que continua arribant, s’ha perdut la forma d’entendre la vida amb la naturalesa”

María Olga Coronado (suplement perifèriques)

Entrevista a María Olga Coronado, membre del Consell dels Pobles Mam a Guatemala

Fotografies: Eduardo Garcia Mira
Text Antoni: Silva i Ester Fayos

Article publicat originalment a La Directa

El Consell dels Pobles Mam sorgeix com a resposta a les agressions sobre el territori, implementades per multinacionals en aliança amb el Govern de Guatemala. La formació i l’enfortiment de l’organització ancestral, l’autogovern, i la identitat són la base del treball en el qual participa l’activista i membre del Consell María Olga Coronado. Va participar en la desena Mostra de Cinema i Vídeo Indígena, que es va celebrar la setmana passada en diversos municipis del País Valencià, i on va explicar com s’organitzen per frenar els diferents megaprojectes extractivistes, sovint a costa d’una greu repressió amb desenes d’activistes assassinades. Quan li demanem que situe geogràficament al poble Maia-Mam, és taxativa: “Habitem els departaments occidentals del país i el sud de Chiapas, a Mèxic. Però, per a la nostra nació, no existeixen límits departamentals ni fronteres que ens dividisquen”.

En què consisteix el teu treball dins del Consell dels Pobles Mam?

Bo, sóc una dona que treballe en San Marcos en defensa del territori, contribuint a la construcció d’un equip de treball que pot enfortir les lluites des de la comunitat, des dels pobles i des de les dones. En aquests temps, estem creant una escola de formació per a dones joves, que es fa tots els divendres. És un espai de formació, on compartir experiències de les dones, aprenentatges, on donar a conéixer com s’ha de defensar la vida i els drets, i com actuar com a dones davant de la societat masclista que hi ha al país.

Quin és l’objectiu del Consell dels Pobles Mam?

El Consell Mam naix arran les atrocitats implementades per governs externs, per forces externes que han arribat al nostre país, especialment, amb la mineria. S’observa el gran mal que està generant a la naturalesa, a l’aigua, a l’aire. Aleshores, en adonar-nos del mal que està generant, es forma el Consell Mam per a defensar la vida.

Com es prenen les decisions? Com es regula aquest Consell?

Des dels pobles, des de la cultura. Es tracta d’una cultura mil·lenària que ha tingut la seua pròpia forma d’organitzar-se, la seua pròpia forma de decidir què fer en la vida comunitària i que ha existit des de fa molts anys. Sabem que, des de la invasió que va arribar al país, i que continua arribant, s’ha perdut la forma d’entendre la vida amb la naturalesa. S’està tergiversant aquesta part, perquè ha arribat un pensament distint, que pren la naturalesa amb un fi econòmic. Però, és part de la nostra vida, part de nosaltres mateixos. Aleshores, encara que l’Estat ha implementat la seua forma d’organització, l’organització dels pobles sempre ha existit, sempre ha estat en el si de la família. Per exemple, la comunitat té la seua pròpia manera d’elegir a les persones que veuen que poden fer alguna cosa i decidir el destí de les comunitats, la seua forma de lluita, la seua forma de fer el treball col·lectiu.

Com és la presa de decisions dins de les comunitats?

La presa de decisions es realitza dins d’una assemblea comunitària, on són convidats homes, dones, ancians de diverses edats. La població decideix quins dies i a quines hores pot reunir-se. Es planteja el problema, què és el que està passant, quines eixides es poden donar a cert problema o certa situació en la comunitat. Aleshores, tots, homes i dones, proposem quina solució s’ha de donar. Aquestes decisions no les prenen únicament els líders, sinó tota l’assemblea general, i tota la gent sap de què s’ha parlat en les sessions anteriors, de què passa, de com s’ha de continuar.

Aleshores, quin és paper del líder o de l’autoritat ancestral?

El paper del líder és fer el treball tal com s’ha acordat de manera comunitària. Per això el líder està recolzat per la comunitat, que es pren al líder com un servidor d’aquesta. Així són les regles. S’ha de donar un servei en benefici de la comunitat, aleshores, aquests serveis també van rotant. És així com es fa.

El que es diu manar obeint, no?

Sí, perquè l’autoritat no pot fer res que no estiga dins de la funció decidida per la comunitat. La comunitat s’assabenta de tot. Davant de qualsevol situació negativa en contra dels líders, la comunitat diu que ell no ho va fer perquè volia, sinó que era un mandat nostre. També es donen casos delicats i el líder ha de decidir si està en contra o si està a favor, però mai decidirà res, sempre va a regressar a la comunitat per contar què ha passat en la reunió municipal. Ell dirà als pobladors què és el que han dit i decidirem si acceptem o no acceptem.

Els successius governs que hi ha hagut a Guatemala han respectat aquest autogovern?

Bo, això mai ho han tingut en compte. Ells diuen que s’ha de complir el que ells diuen i, en alguns casos, ho han aconseguit. Però, quan els problemes són ja molt greus, no poden. Per això dic que les mateixes maneres d’organització i de presa de decisions de les famílies encara persisteixen. La lluita, la manera de prendre les decisions, la força de les comunitats, en l’actualitat, han contribuït que es faça més forta l’organització des de les comunitats per defensar el territori i la vida. Per això el govern no pot fer el que vol amb els pobles. Aleshores, en resposta a tota la lluita, el govern està amenaçant, està criminalitzant, està empresonant als líders, a homes i a dones.

Quins tipus de projectes s’estan duent a terme en San Marcos?

Els diferents projectes que estan generant divisió i estan destruint la vida són la minera, l’extracció d’or, de plata, en San Marcos. També, les hidroelèctriques, com Deocsa i Deorsa. També, la tala d’arbres, l’arribada de llavors transgèniques,… El consumisme també és un problema greu, que està arribant a les nostres comunitats; l’ús o la còpia dels nostres vestits, que estan sent sublimats en altres països i està llevant el treball a les dones que elaboren aquest tipus de brodat. És una infinitat de problemes que estan acabant amb la nostra vida a Guatemala.

Quines accions esteu fent per a detenir-los?

Primer, el treball que estem fent és defensar el territori, defensar l’aigua, defensar l’aire, els arbres, els nostres jaciments, la nostra casa, la nostra vida. Per a nosaltres, això és el més primordial. Si està bé la nostra terra, pensem que nosaltres estarem bé. Per això, en el nostre pensament com a poble, la terra és mare, no un recurs. Veiem la necessitat de formar a les persones, formar futures autoritats ancestrals, futurs guies, futurs remeiers, que són qui han sostingut la cultura des que ha arribat la invasió. Veiem la formació d’homes i dones com una necessitat urgent. Aleshores, hem implementat una escola de formació política, on participen autoritats ancestrals, dones joves,…, que són qui defensen i defensaran la vida. És fonamental la formació política, el coneixement de nosaltres com a persones, de la nostra cultura, dels nostres principis, dels nostres valors, en cas contrari, ens mengen.

Com actuen les empreses i el govern davant de la resistència?

Criminalitzen els nostres líders. També, la mateixa empresa compra el govern nacional o local. Els enganyen dient: “Vostés no tenen diners per a fer aquesta escola. Nosaltres paguem”. Els alcaldes diuen que és un suport, però s’acostumen a ser dependents d’ells. Per a l’Estat, millor, perquè així no fa el seu treball. Les empreses estrangeres que arriben ofereixen millorar la salut, les carreteres,…, però per a remeiar els mals que causaran. Per exemple, qui va als hospitals? Les persones que han emmalaltit en la mineria. Actualment, les plantes estan contaminades, els animals es moren i les persones tenen al·lèrgies al cos, se les cau el cabell. Van al metge i ningú sap quin tipus de malaltia té. Però, nosaltres sí que ho sabem. Com no ho anem a saber si han sigut ells els que han generat aquest tipus de malalties? Davant de les lluites, els líders són titllats de terroristes. En San Marcos, han matat, han violat a dones, han generat milers de problemes per intentar dividir a la comunitat, a les famílies. Una part està amb ells i l’altra està amb la resistència. Hi han hagut companys empresonats, per exemple, per la lluita contra les hidroelèctriques. Han estat dos o tres anys a la presó. Però, per al govern, millor si es moren.

Van haver-hi 11 persones detingudes, que van estar entre 14 i 21 mesos en la presó per acusacions falses, no?

Van eixir sense càrrecs, sí. Però, el sistema de justícia també el tenen controlat. Poden pagar al jutge perquè parle en contra dels líders. No creuen el que diuen les persones, no creuen que són innocents. Diuen que són culpables mentre que s’esbrina el cas. Així passen 21 mesos, 2 anys, 3 anys a la presó, i al final són innocents.

Ens podries parlar de la mina Marlin? Ara mateix, ja no hi ha activitat i hi ha una crisi social a la zona.

La mina Marlin va arribar des de fa molt de temps i ha generat molta conflictivitat. Ha contaminat l’aigua, ha deixat les fonts sense aigua,… Ara, les dones han de caminar molt lluny per portar aigua a les seues cases. Les cases estan partides, moltes s’han enfonsat, perquè han excavat sota terra. Però, el govern no pensa en el mal que van a generar les extraccions.

Ara han finalitzat l’activitat? Han acabat amb l’or?

Bo, ells diuen que s’ha acabat. Però, arriben helicòpters en l’obscuritat per transportar l’or i la plata. Per això dic que les autoritats de Guatemala són còmplices. L’exèrcit vigila perquè ningú puga entrar en terra privada.

L’exèrcit custodia terrenys privats?

Sí, l’exèrcit, la policia, tot està pagat per ells. Ningú coneix els túnels, només qui treballa allí. Tampoc van generar tant de treball per a la població, perquè van vindre persones d’altres països. I no només van generar contaminació. Actualment, hi ha prostitució i açò va arribar amb la mina, perquè la gent va creure que tenia diners. Van arribar els restaurants, els hotels, que són d’alcaldes, són de persones que van ser comprades per la mineria.

Quin és el paper de les dones en les resistències?

L’energia. Quan els homes no poden, nosaltres encara seguim. Som les que anem al capdavant i ens parem davant de la policia. També duem a terme altres treballs invisibilitzats, mantenim a la família i a la mateixa comunitat. La nostra responsabilitat es multiplica, ja que vetllem pels nostres fills i filles, treballem per contribuir a l’economia familiar, a banda de formar-nos i tenir presència en les organitzacions.

Recau la figura de l’autoritat ancestral també en les dones?

Per descomptat. Les autoritats ancestrals han d’estar conformades per remeiers, que hi ha homes i dones; per guies espirituals, que hi ha homes i dones; per líders, que hi ha homes i dones. Així han d’estar constituïdes les autoritats ancestrals del nostre poble.

La manera de vestir és un altre senyal d’identitat?

És un llegat. Ens identifica, encara que alguns l’utilitzen per a baixar-nos l’autoestima. D’aquesta manera, exterioritze la pertinença a un poble, amb una identitat pròpia, que no oculte. Els seus colors tenen un significat. El verd representa la naturalesa, el groc la llavor, sense la qual res pot sorgir; el negre s’associa al descans i l’esperança de despertar amb noves energies per continuar lluitant.

És l’extractivisme sinònim d’una nova era d’extermini indígena?

No, l’era de l’extermini va començar amb el colonialisme fa segles, i continua. El mecanisme és exterminar els indígenes, però anem a resistir i continuarem resistint. Som milers, som milions de maies indígenes i estarem vinculats a la nostra vida i amb la nostra cosmovisió per a poder defensar-la.

Guardianes de la Terra – Teatre de les oprimides

Vídeo del taller i presentació del Projecte de Guardianes de la Terra

“Des del cos indaguem la correlació entre opressions al cos femení i opressions a la Mare Terra, les representem de forma estètica per a posar-les en diàleg i assajar alternatives per a superar aquestes opressions”.

En aquesta primera sessió presentem la metodologia de treball: El Teatre de les Oprimides. Des de l’observació i experimentació del contacte i el vincle entre els cossos, percebuts com a territori, transformem aquesta experiència sensorial a un relat en moviment. El Teatre Imatge ens permet posar en diàleg, després, l’imaginari grupal sobre els conceptes de defensores i guardianes del territori. Un punt de partida.

Spot de la X Mostra de Cinema i Vídeo Indígena

El 21, 22 i 23 de maig es projectaran els diferents curts i documentals a l’Aula de Cultura d’Elx, mentre que el 22, 23 i 24 es farà a València i Vila-real.

La X Mostra de Cinema i Vídeo Indígena arriba a Elx, València i Vila-real

El 21, 22 i 23 de maig es projectaran els diferents curts i documentals a l’Aula de Cultura d’Elx, mentre que el 22, 23 i 24 es farà a València i Vila-real.

 

ELX
Aula de Cultura d’Elx. Carrer Kursaal, 1.
19 hores

Dimarts 21 de maig
Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′

Tertúlia amb Maria Olga Coronado, poble maia mam (Guatemala) i Marixela Ramos, Radio Victoria (El Salvador)

Dimecres 22 de maig
Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció. Veus de l’Abya Yala. 29′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′
Negra sóc. Poble garífuna. Roatán, Hondures. 13’

Tertúlia amb Mariano Estrada, poble maia tzeltal (Mèxic)

Dijous 23 de maig
Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′

Tertúlia amb Lorena Cabnal, poble maia-xinka (Guatemala)

 

VALÈNCIA
Octubre Centre de Cultura Contemporània. C/ Sant Ferran, 12
19 hores

Dimecres 22 de maig
Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′

Tertúlia amb Lorena Cabnal, poble maia-xinka (Guatemala)

Dijous 23 de maig
Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′

Tertúlia amb Maria Olga Coronado, poble maia mam (Guatemala) i Marixela Ramos, Radio Victoria (El Salvador)

Divendres 24 de maig
Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció. Veus de l’Abya Yala. 29′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′

Tertúlia amb Mariano Estrada, poble maia tzeltal (Mèxic)

 

VILA-REAL
Sala de Conferències. Fundació Caixa Rural Vila-real. Plaça de la Vila, 2.
19 hores

Dimecres 22 de maig
Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′

Tertúlia amb Maria Olga Coronado, poble maia mam (Guatemala), Marixela Ramos, Radio Victoria (El Salvador) i Josep Bort, GER Ecologistes en Acció Vila-real

Dijous 23 de maig
Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció. Veus de l’Abya Yala. 29′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′
Negra sóc. Poble garífuna. Roatán, Hondures. 13’

Tertúlia amb Mariano Estrada, poble maia tzeltal (Mèxic) i Fermín Font, associació cultural Socarrats

Divendres 24 de maig
Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′

Tertúlia amb Lorena Cabnal, poble maia-xinka (Guatemala) i Vita Arrufat, Grup de Dones de Vila-real

Som Llavors

Les polítiques neoliberals imposades pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç, han estat especialment enfocades a la destrucció del món rural i la conversió del camperolat en mà d’obra per a fàbriques, privatitzant els béns comuns i convertint en delicte l’intercanvi de llavors si aquestes havien estat patentades.

Malgrat el brutal control que empreses multinacionals exerceixen sobre llavors, entrades i maquinària agrícola i la pèrdua de sobirania alimentària de pobles i estats, l’agricultura camperola i familiar ha seguit existint, amb un protagonisme indiscutible de les dones, les qui tot i ser les principals encarregades de “seleccionar i guardar les llavors, llaurar la terra, sembrar, collir, emmagatzemar els aliments i cuinar”, són propietàries de tan sols el 2% de les terres de cultiu del món.

De qui és la terra que t’abasteix?

Homenatge als pobles originaris pel Dia de la Terra. 22 d’abril del 2019

Si haguérem de repartir el terreny productiu del planeta Terra en parts iguals, a cada habitant li correspondrien 1,8 hectàrees (gairebé dos camps de futbol) per satisfer totes les seues necessitats durant un any.

Cada habitant de l’estat espanyol utilitza per a la satisfacció de les seues necessitats de consum una mitjana 5,4 hectàrees, açò és el triple del que ens correspondria.

Quines són aquestes terres llunyanes sobre les quals descansa el nostre consum?
Com les hem aconseguit i quin dret ens hi assisteix?
A qui se les hem arrabassat?

La Mostra Itinerant de Cinema i Vídeo Indígena fa la primera parada a Alacant

DIMECRES 3 D’ABRIL. 19h

Edifici municipal El Claustre (c/ llauradors 6, Alacant)

Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′
Tertúlia amb Vidalina Morales. El Salvador

DIMECRES 10 D’ABRIL. 19h

Edifici municipal El Claustre (c/ llauradors 6, Alacant)

Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció: la conquesta de la mirada. Colòmbia i Bolívia. 28′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′
Tertúlia amb Odette Fajardo, poble totonaca (Mèxic) i Beatriz Pérez Galán

DIMECRES 17 D’ABRIL. 19h

Aula Cultura (Av. Dr. Gadea 1)

Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′
Tertúlia amb Johana Ciro, poble nasa (Colòmbia) i Paula Santos, poble lenca (Hondures)

Transnacionals, oligarquia i criminalització de la protesta social. El cas de Guatemala

La criminalització al servei de les transnacionals? Pot ser tendència a partir de Guatemala?

1.- Es pretendrà fer estudi, anàlisis i sistematització (vessant político-social, vessant jurídica) dels processos de criminalització, individual i col·lectiva (cas Rigoberto Juárez; nord de Huehuetenango (Hidroelèctriques, incloent cas Barillas) i cas AltaVerapaz – Hidroelèctrica Renace)

2.- Identificar tendències/formes en l’organització i mobilització social de les comunitats, a partir de la resposta als processos de criminalització, com a mètode/intent del sistema per acabar amb la protesta social a la implantació transnacional i oligàrquica en els territoris indígenes.

DESCARREGAR EN PDF

 

Pronunciamiento ante doble asesinato, agresión física y situación de riesgo de las comunidades de la Microrregión de Ixquisis, Guatemala

Las organizaciones, colectivos y personas firmantes manifestamos nuestra profunda preocupación por la situación de riesgo que enfrentan las comunidades y personas defensoras de derechos humanos de la Microrregión de Ixquisis, San Mateo Ixtatán, Huehuetenango, Guatemala.

Las personas defensoras del territorio y del medioambiente de la Microrregión de Ixquisis enfrentan desde el año 2009 violaciones de derechos humanos en el marco de su oposición a los proyectos hidroeléctricos San Andrés, Pojom I, Pojom II. Los tres proyectos son promovidos por la empresa Energía y Renovación S.A. (antes PDH S.A.) que es propiedad actualmente de las familias Mata Monteros y Mata Castillo, vinculadas al grupo empresarial corporativo The Central America Bottling Corporation (CABCORP), y cuentan con financiamiento del brazo privado del Banco Interamericano de Desarrollo, BID Invest, del Banco Centroamericano de Integración Económica (BCIE) y de Cordiant Cap, un intermediario financiero canadiense que dispone entre otros de fondos del banco alemán KfW.

Desde mayo del presente año, la Resistencia Pacífica de Ixquisis ha realizado una serie de acciones públicas, manifestaciones y plantones para expresar y reiterar su oposición a los proyectos hidroeléctricos en su territorio. Actualmente tres acciones de amparo en contra de las licencias de operación de la hidroeléctrica Pojom II, se encuentran a la espera de resolución en las cortes nacionales. En junio las comunidades de Ixquisis recibieron el premio Front Line Defenders en reconocimiento a su esfuerzo colectivo y su lucha pacífica. En agosto las comunidades afectadas presentaron una queja formal ante el Mecanismo Independiente de Consulta e Investigación del BID, solicitando la investigación y el retiro de su inversión debido al incumplimiento de las propias políticas operativas del banco.

En este contexto, organizaciones de derechos humanos que acompañan el caso han observado un aumento significativo de las difamaciones y agresiones en contra de la población que participa en la Resistencia Pacífica y de la población de la microrregión, que culminaron en el asesinato de dos pobladores de la comunidad de Ixquisis los hermanos Neri Esteban Pedro y Domingo Esteban Pedro, el pasado 16 de diciembre. Sus cuerpos fueron encontrados a la orilla del Río Yal Witz, cerca de la hidroeléctrica San Andrés en la carretera de la Franja Transversal del Norte con impactos de bala en la cabeza. Este hecho hace recordar el asesinato del defensor Sebastián Alonso Juan, quien falleció a causa de disparos en el marco de una manifestación pacífica en enero del 2017; asesinato que sigue sin esclarecerse.

Además de este doble asesinato se destacan los siguientes hechos acaecidos en 2018:

  • Julio y octubre: Violación del derecho de manifestación y del derecho de libre locomoción por parte de la PNC; y uso desmedido de la fuerza en contra de manifestantes, resultando en seis (6) personas heridas, tres de ellas con necesidad de ser hospitalizadas.
  • 12 de octubre: En el transcurso del día dos integrantes de la Resistencia Pacífica sufrieron ataques armados; Alfonso Miguel Francisco Pedro, de la aldea Pojom tuvo que ser hospitalizado durante siete (7) días.
  • 20 de octubre y 7 de noviembre: hostigamiento y uso de gas lacrimógeno en contra de comunitarios, provocando intoxicación en niños y en una mujer embarazada.
  • 9 de diciembre: agresión física en contra de Lucas Jorge García, presidente del Consejo de Desarrollo de Segundo Nivel de la Microrregión de Ixquisis y dos mujeres de su
    familia, una de ellas en estado de embarazo. Dos hombres atacaron al defensor en su casa, golpeándolo en la cabeza con piedras y palos. Al querer defenderlo su hija Maria Jorge Gómez y su nuera, Ana Gómez Domingo también fueron golpeadas.

La constante campaña de difamación y desprestigio emprendida en contra de la Resistencia Pacífica desde hace más un año nuevamente ha aumentado de intensidad impactando además a organizaciones aliadas como el Gobierno Ancestral Maya Plurinacional de las naciones Akateko Chuj, Popti’, Q’anjob’al y pueblo mestizo, y en particular de uno de sus coordinadores, Rigoberto Juárez.

A principios de noviembre de 2018 fue anunciado en los diferentes medios de comunicación la firma de un “Acuerdo para la Paz y el Desarrollo” en el municipio de San Mateo Ixtatán, acuerdo que concluye como el principal resultado de una mesa de diálogo en la que participaron únicamente actores que están a favor de las hidroeléctricas y con vínculos directos con la empresa Energía y Renovación, S.A. La legitimidad de este acuerdo y representatividad de las personas que en nombre de la Microrregión de Ixquisis firmaron dicho acuerdo, ha sido cuestionada en repetidas ocasiones por la Resistencia Pacífica de esta Microrregión, que desde el inicio de este proceso de diálogo, han registrado un aumento de ataques en su contra.

Ante esta grave situación de riesgo las organizaciones, colectivos y personas abajo firmantes expresamos nuestra solidaridad con las personas defensoras de la Microrregión de Ixquisis, y solicitamos:

  • Al Ministerio Público que investigue y procese a los responsables materiales e intelectuales de todos los ataques cometidos en contra de la Resistencia Pacífica de Ixquisis, incluyendo las agresiones físicas en contra de Lucas Jorge García, Presidente del Consejo de Desarrollo de Segundo Nivel de la Microrregión de Ixquisis, así como los asesinatos de los hermanos Nery y Domingo Pedro Esteban y Sebastián Alonso Juan.
  • Al Estado de Guatemala que adopte todas las medidas necesarias para garantizar la vida e integridad de los miembros de las comunidades de Ixquisis y el derecho de manifestación y de defender derechos.
  • Al Estado de Guatemala que tome todas las medidas para garantizar que las mujeres tengan una vida libre de violencias y que tome medidas de protección especificas para las mujeres y lideresas de las comunidades de la Microrregión de Ixquisis.
  • Al Ministerio de Defensa y al Ministerio de Gobernación que se cumpla con el retiro de las fuerzas de seguridad estatales, Policía Nacional Civil y Ejército de Guatemala, de las instalaciones privadas donde funciona la empresa Energía y Renovación, propietaria de los proyectos hidroeléctricos que se construyen en esta Microrregión, para garantizar la independencia de las fuerzas públicas en la Microrregión de Ixquisis.
  • A la comunidad internacional presente en Guatemala, que observe de cerca la situación de las personas defensoras de derechos humanos, realizando visitas el territorio referido.
  • A las instituciones financieras internacionales involucradas en el financiamiento de estos proyectos hidroeléctricos, que adopten medidas para que sus inversiones se den bajo condiciones de pleno respeto de los derechos humanos y las libertades fundamentales.

20 de diciembre 2018

 Accountability Counsel, Estados Unidos
 ACODET, Guatemala
 Alerte Honduras, Francia
 Asamblea Departamental de Huehuetenango (ADH), Guatemala
 Asociación Ambiente y Sociedad, Colombia
 Asociación Civil El Observador, Guatemala
 Asociación Interamericana para la Defensa del Ambiente (AIDA), Regional
 ALIANZAS Unitarian Universalist Church of Arlington, Estados Unidos
 American Jewish World Service, Estados Unidos
 Asociación Civil Verdad y Vida, Guatemala
 Asociación para la Justicia y Reconciliación (AJR), Guatemala
 Asociación para la Promoción y el Desarrollo de la Comunidad (CEIBA), Guatemala
 Bank Information Center, Estados Unidos
 Bank Information Center Europe, Regional
 BC CASA-Cafe Justicia, Canadá
 Both Ends, Holanda
 Anne Bordatto, Guatemala
 Lorena Bugueño, Chile
 Cadena para un Retorno Acompañado (CAREA), Alemania
 Carlos Alfaro Aldana, Guatemala
 Carlos Salamanca, Investigador Adjunto Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, (CONICET), Argentina
 Cataylst Project, Estados Unidos
 Center for International Environmental Law (CIEL), Estados Unidos
 Center for Participatory Change, Estados Unidos
 Alejandro R. Chan S. Politólogo, Guatemala
 Chicago Religious Leadership Network on Latin America, Estados Unidos
 Sandra Elizabeth Chuc Norato, Guatemala
 CISPES, the Committee in Solidarity with the People of El Salvador, Estados Unidos
 Collectif Guatemala, Francia
 Colectivo Madreselva, Guatemala
 Columban Mission Center, Estados Unidos
 Comite Campesino del Altiplano-CCDA, Guatemala
 Comité por los derechos humanos en América Latina (CDHAL), Canadá
 Community Alliance for Global Justice (CAGJ), Estados Unidos
 Consejo Mam te Txe Chman San Marcos, Guatemala
 Consejo De Mujeres Mayas Ixmucane, Guatemala
 Consejo de Pueblos Wuxhtaj, Guatemala
 Coordinación de Ong y Cooperativas (CONGCOOP), Guatemala
 The Copper Country Guatemala Accompaniment Project (CCGAP), Estados Unidos
 Crude Accountability, Estados Unidos
 Derecho, Ambiente y Recursos Naturales (DAR), Peru
 Development International, Estados Unidos
 Earth Guardians, Estados Unidos
 Nelson Escobar Ruiz, Guatemala
 Festivales Solidarios, Guatemala
 Fondo de Acción Urgente para América Latina y el Caribe, América Latina
 FONGI – Foro de ONGs Internacionales en Guatemala, Guatemala
 France Amérique Latine, Francia
 Friends of the Earth United States, Estados Unidos
 Friendship Office of the Americas, Estados Unidos
 Front Line Defenders, Irlanda
 Frontera Water Protectors, Estados Unidos
 Fundación para el Debido Proceso/Due Process of Law Foundation (DPLF), Estados Unidos
 GegenStroemung–ContraCorrientes, Alemania
 Gender Action, Estados Unidos
 Global Labor Justice, Estados Unidos
 Global Witness, Reino Unido / Internacional
 Guatemala Human Rights Commission, Estados Unidos
 Guatemalanetz Bern, Suiza
 Guatemala-Netz Zürich, Suiza
 Guatemala Partnership Committee, Congregational Church of Needham, Estados Unidos
 Heart of the Sky Fair Trade, Estados Unidos
 Human Rights Defenders Project, Estados Unidos
 Indigenous Climate Action, Estados Unidos
 Indigenous Goddess Gang of the Diné (Navajo) Nation, Estados Unidos
 International Rivers, Estados Unidos
 International Accountability Project, Global
 InterReligious Task Force on Central America and Colombia, Estados Unidos
 Jennifer Casolo -geógrafa, Estados Unidos
 JusticiaYA, Guatemala
 KAIROS: Canadian Ecumenical Justice Initiatives, Canadá
 Kickapoo Guatemala Accompainment Project (KGAP), Estados Unidos
 Km207 Guatemala-Suisse, Suiza
 Leocadio Juracán, Diputado, Guatemala
 The Maritimes-Guatemala Breaking the Silence Network, Canadá
 Mining Injustice Solidarity Network (MISN), Canadá
 Movimiento de Reconciliación, Austria
 Network in Solidarity with the People of Guatemala (NISGUA), Estados Unidos
 OTROS MUNDOS A.C., México
 Parlamento del Pueblo Xinka, Guatemala
 El Projet Accompagnement Québec-Guatemala (PAQG), Canadá
 Peace Watch Switzerland (PWS), Suiza
 Perifèries del Món, España
 Plataforma Internacional contra la Impunidad, Suiza
 Prensa Comunitaria, Guatemala
 Programa Interdisciplinario de Investigación en Espacios, Políticas y Sociedades del Centro de Estudios Interdisciplinarios de la Universidad Nacional de Rosario, Argentina
 Protection International, Bruselas
 Protection International Mesoamérica, Guatemala
 Public Service Alliance of Canada, Canadá
 Red por la Justicia Ambiental, Colombia
 Resistencia Pacífica La Puya, Guatemala
 Resistencia Pacífica Santa Rosa, Jalapa y Jutiapa, Guatemala
 Sandra Sanchez, Guatemala
 SEFCA, Guatemala
 Solidaridad de Austria con Guatemala, Austria
 Südwind Entwicklungspolitik, Austria
 Terre et Liberté pour Arauco, Francia
 The Santa Elena Project of Accompaniment (SEPA), Estados Unidos
 TreeSisters, Estados Unidos
 Urgewald, Alemania
 Welthaus Viena, Austria
 WIDE – Red de Mujeres y Desarrollo, Austria
 WoMin African Alliance, Sudáfrica

Trobada de Vidalina Morales amb estudiants de la UPV

La llauradora i activista salvadorenya va visitar la UPV per compartir experiències amb els estudiants i explicar la seua lluita per aconseguir prohibir la mineria metàl·lica al país centreamericà, així com defensar el dret universal a bens bàsics com l’aigua.

GANDIA: Comunicacció per a projectes agroecològics

Perifèries, juntament amb el Casal Popular El Cabasset de Gandia, la Plataforma per a la Sobirania Alimentària, Llavors d’Ací, Enginyeria Sense Fronteres, Entrepobles i CERAI organitzen una jornada de formació. Un taller teòric i pràctic per a millorar la comunicació de projectes agroecològics productius o de dinamització agroecològica.

DATA: 24 de novembre de 10 a 18h

LLOC: Casal Popular El Cabasset (c/ Pare Carles Ferris 55, Gandia)

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: sobiranialimentariapv.org

Vidalina Morales y Manuela Morales: “Lo único verde de la minería verde son los dólares que se llevan”

El Salvador vetó el año pasado las actividades de exploración, extracción, explotación y procesamiento, ya sea a cielo abierto o subterráneo, de la minería metálica.

 

Hèctor Serra / Público

El Salvador se convirtió el año pasado en el primer país del mundo en prohibir la minería metálica. Una ley aprobada por amplia mayoría vetó las actividades de exploración, extracción, explotación y procesamiento, ya sea a cielo abierto o subterráneo. Pero para llegar a este estadio, el movimiento de oposición a la minería planteado desde las comunidades del país centroamericano y encabezado por mujeres, ha tenido que hacer frente a amenazas, intimidaciones y asesinatos de los líderes ambientales por parte de la empresa extractiva canadiense Pacific Rim.

Vidalina Morales y Manuela Morales pertenecen a la Asociación de Desarrollo Económico y Social de Santa Marta (ADES) y son parte integrante de la resistencia a la minería en el departamento de Cabañas. Hablamos con ellas de su lucha, del derecho al agua y a la tierra y de los derechos humanos.

Han sido 12 de años de oposición a un megaproyecto minero que ponía en peligro vuestros bienes. ¿Cuáles son los perjuicios que causa la minería en un país como El Salvador?

Vivimos en un país pequeño, con apenas 21.000 kilómetros cuadrados y una población de alrededor de 7 millones de habitantes. Somos prácticamente 300 habitantes por kilómetro cuadrado y las comunidades rurales no tenemos acceso al agua, carecemos de ese vitalicio. Muchas de nuestras comunidades, de hecho, se sostienen de las fuentes naturales, de ir a acarrear el agua a pozos o ríos. La minería, aquí o en cualquier parte del planeta, utiliza cantidades muy elevadas de agua. Era muy injusto que una empresa minera pudiera tener agua las 24 horas del día cuando las comunidades no contábamos aún con ese vitalicio indispensable para la vida. La necesitamos y la necesitamos limpia. Y es que, aparte de utilizar grandes cantidades de agua, las empresas mineras dejan el agua contaminada. Es otro factor de riesgo: se profundizan los mantos acuíferos subterráneos para que el agua se contamine de productos químicos y así quede inservible.

Y esto se agrava con el hecho de que, sorprendentemente, en un país tropical como El Salvador se hable ya de déficit hídrico…

Los países más empobrecidos nos estamos llevando la peor parte del cambio climático; las acciones que cometen otros países más desarrollados traen consecuencias. El Salvador no se queda atrás: estamos a punto de convertirnos en un país con estrés hídrico. Somos un país tropical con dos temporadas, una de invierno y otra de verano, pero ahora los inviernos ya no sabemos si serán efectivos, o si lloverá mucho o poco. Los países que ahora viven en un pleno desarrollo como los países europeos o Estados Unidos lo hacen a costa de todo el sacrificio, la deforestación y la riqueza que nos han podido arrebatar. Además del agua, la expansión de la minería también ha supuesto un peligro para el acceso a la tierra. El acaparamiento de tierras por parte de las empresas que implementan sus proyectos ha provocado que en Honduras, Guatemala o Nicaragua muchas poblaciones hayan sido desalojadas.

Suena muy bonito eso de ‘Minería verde’, la carta de presentación de algunos de estos proyectos transfronterizos instalados en vuestro continente. Pero no es así.

Es una mentira de las más descaradas. De minería verde no se sabe nada. Lo único que se puede ver verde son los dólares que ellos se llevan. Ellos se llevan una abundante ganancia y a nosotros nos dejan la contaminación y la destrucción de nuestros ecosistemas.

El camino de lucha hasta la ley que prohíbe las extracciones no ha estado exento de violencia, tampoco.

A partir de la resistencia en las comunidades, se genera un ambiente de intimidaciones, amenazas e incluso asesinatos. En 2007 hubieron muchos conflictos comunitarios entre grupos que pertenecían a la empresa y grupos de personas que estaban en contra de que se desarrollara la explotación minera. Hubieron enjuiciamientos injustos y encarcelamientos en el departamento de Cabañas. En junio de 2009 asesinaron a Marcelo Rivera y en diciembre de 2009 asesinaron a Ramiro Rivero y a Dora Sorto. El asesinato de Dora Sorto fue un brutal y cobarde asesinato porque Dora estaba embarazada de 8 meses y llevaba en sus brazos a un niño de dos años, que fue herido de bala también. Fue un asesinato que conmovió mucho las comunidades y el país en general. Fue una muerte inhumana. En el 2012 las empresas cambiaron la estrategia y empezaron a arremeter contra los hijos de los líderes ambientalistas. Fue ese año cuando asesinaron de manera vengativa a un hijo de una compañera, un estudiante de apenas 19 años de edad. En esos mismos años, también la empresa denunció al estado salvadoreño en el CIADI, instancia del Banco Mundial Se vino enfrentando desde 2008 porque estaban molestos con las comunidades que no les dejaron entrar en sus territorios.

Precisamente decía Berta Cáceres que es fácil que a uno lo maten en la lucha por el medio ambiente. Según Global Witness, más de dos personas mueren cada semana en el mundo por defender el territorio.

América Latina se ha convertido en el continente donde hay más criminalización a los defensores y las defensoras de sus bienes comunes. Hay grandes violaciones a los derechos humanos. La historia se repite. Hace 500 años la gente entregaba sus vidas por defender sus territorios y hoy, con una situación más tecnologizada o más sofisticada, pasa lo mismo. Las grandes empresas entran con sus grandes maquinarias y son capaces de cambiar gobiernos. Compran las voluntades de los políticos —a eso lo llamamos “contaminación institucional”— pero no compran la conciencia de las comunidades. A veces nos toca desplazarnos forzosamente. Pero los centroamericanos y los latinoamericanos muy pocas veces tenemos el sueño de emigrar. Nuestro sueño es cuidar, proteger y vivir en armonía con nuestro entorno. Muchos emigran porque las diferencias son abismales pero en su mayoría hemos nacido y crecido en nuestros lugares, y queremos morir también.

El vuestro es también un movimiento contra el patriarcado.

De hecho, somos las mujeres las que salimos más fuertemente afectadas con la implementación de estos proyectos. Hemos podido ver en el pasado cercano de lucha como se afecta al cuerpo de las mujeres, empezando por la separación del hogar, por la sobrecarga de trabajo, por la falta de los bienes como el agua y la tierra. El extractivismo es parte de esta gran figura del patriarcado que ronda por todo nuestro continente, que ha estado presente durante muchos siglos y que seguirá estando presente si no abrimos los ojos.

¿Existe el temor a que la ley pueda ser revertida?

Las leyes pasan por las manos de los congresistas y los diputados y cuando hay mayoría pueden revertirlas. Existe ese temor más aún cuando el candidato presidenciable del partido de extrema derecha de El Salvador, Alianza Republicana Nacionalista (Arena), es un prominente minero. Lo hemos visto de la mano de Frank Giustra, magnate minero canadiense con muchas inversiones, o de Carlos Slim, multimillonario mexicano, o del ex-presidente de los Estados Unidos Bill Clinton. Nos preocupa porque los intereses de estas personas son extractivistas y quieren corregir la ley que hemos conseguido. Somos conscientes de que la ley es frágil, es un logro temporal. Por eso seguimos organizadas en El Salvador más aún cuando la derecha es mayoría en el congreso legislativo. Nos mantenemos vigilantes de lo que pueda suceder. Nuestra petición en la coyuntura actual es elevar la lucha para que la eliminación de la explotación minera quede reflejada en nuestra constitución.

Vuestro logro puede iluminar el camino de otras luchas en el continente

Tratamos de compartir nuestras experiencias y nuestras estrategias en las luchas de nuestros países vecinos. Hemos tratado de articular esfuerzos a nivel centroamericano. De hecho tenemos un espacio compartido que llamamos la Alianza Centroamericana frente a la Minería Metálica. También tenemos una coalición internacional de amigos en Estados Unidos, Canadá y Australia que están trasladando nuestra voz en sus países y nos han ayudado a realizar estudios sobre los impactos de la minería en el agua que han servido para desenmascarar estos megaproyectos. Con el esfuerzo compartido podemos llegar a tejer la defensa del territorio y de las personas que viven en él.

Lluitant contra la corrupció

 
Jornada “Lluitant contra la Corrupció: un balanç” – 20 d’octubre 09,30h
Des de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció organitzem la Jornada “LLUITANT CONTRA LA CORRUPCIÓ: UN BALANÇ D’ACCIONS INSTITUCIONALS I ASSOCIATIVES” el proper dissabte 20 d’octubre, de 9,30h a 14,30h, en la qual farem un balanç conjunt amb unes 30 persones representatives de diverses organitzacions, associacions i altres entitats de la societat civil sobre les mesures i accions institucionals i associatives impulsades en matèria de lluita contra la corrupció en els darrers tres anys.
L’Observatori Ciutadà contra la Corrupció és una organització formada l’any 2015 per Acció Cultural del País Valencià, ACICOM, Atelier ONGD, Ca Revolta, El Micalet, Escola Valenciana i Perifèries per a contribuir a la lluita contra la corrupció al País Valencià. Si vols conéixer-nos més, visita nostra pàgina web: http://www.observatoricorrupcio.org/

Vos preguem que confirmeu assistència mitjançant aquest FORMULARI D’INSCRIPCIÓ JORNADA.

A fi d’aprofitar al màxim l’espai col·lectiu, us recomanem que des de cada associació reflexioneu abans sobre els temes proposats i arribem totes el 20 amb algunes notes prèvies. Si necessiteu més informació, no dubteu a contactar amb nosaltres.

Trobada final del projecte Talaia. Diàleg: Economia Feminista i Sobirania Alimentaria

Descarregar pdf: Diàleg_Talaia_perix