divendres, maig 29, 2020

Pandèmia, Drets i Pobles Indígenes

Set Coordinadores, federacions i xarxes, a més de 40 organitzacions de solidaritat i cooperació internacional signem el següent comunicat

Les organitzacions de solidaritat i cooperació internacional sotasignats expressem la nostra preocupació per la situació dels pobles indígenes en el marc de la denominada pandèmia de la COVID-19.

En les últimes setmanes diferents mitjans de comunicació estan recollint múltiples notícies sobre aquesta situació a Amèrica Llatina i l’afecció especialment greu que es dóna en el cas dels pobles indígenes. En aquesta mateixa línia confirmem que diàriament a les organitzacions ens arriben informacions que multipliquen i aprofundeixen aquelles que donen els mitjans: la situació és molt més greu.

Des de la cooperació i solidaritat ho hem mantingut sempre. El treball amb els pobles indígenes té unes especificitats que van més enllà del fet de no ser únicament col·lectius socials amb unes característiques que els diferencia de la resta. Com a pobles posseeixen drets individuals i drets col·lectius i hem defensat sempre que aquesta situació és una premissa que ha de marcar la visió i relació amb ells. En les últimes dècades, com a subjectes polítics, els pobles indígenes han aconseguit importants èxits en les diferents estructures locals i internacionals respecte al reconeixement dels seus drets.

Avanços constitucionals, desenvolupaments legislatius, instruments internacionals de drets humans, estratègies de cooperació, són prova d’això que ara reafirmem. Però la gravetat d’aquests temps posa en qüestió tots aquests avanços si no s’articulen les polítiques i mesures necessàries per a fer efectius aquests drets aconseguits i enfrontar l’amenaça de la pandèmia.

L’avanç de la COVID-19 ens està reafirmant en aquest postulat. L’especificitat dels pobles indígenes està suposant també que aquesta pandèmia no sols els afecta de manera concreta sinó que, en alguns casos, pot arribar a suposar la seva pràctica desaparició física.

Ens arriba informació i crides a la solidaritat des dels pobles amazònics del Brasil, l’Equador o el Perú, els quals ens insisteixen en el risc que la pandèmia els afecti de forma més virulenta pel seu feble sistema immunològic cap a aquesta mena de pandèmies i per les escasses mesures de prevenció o de tractament de la malaltia que adopten els governs d’aquests països. A més, si bé les polítiques de governs com el brasiler o equatorià estan sent altament qüestionades per la seva forma de no enfrontar-se al coronavirus deixant a la totalitat de la població totalment desprotegida, en casos com aquests, respecte als pobles indígenes les actuacions s’acosten al genocidi en negar ajuda i prevenció. Són de sobres coneguts els plantejaments racistes del president Jair Bolsonaro al Brasil respecte a la seva consideració dels indígenes com no humans i com un sector poblacional que ha de desaparèixer, almenys pel que fa als seus drets, per a evitar obstacles a la destrucció de l’Amazones, que ell denomina com a desenvolupament.

Aquests dies també ens arriben informacions de Centreamèrica. A Guatemala, el govern del president Alejandro Giammattei dicta ferris confinaments i tocs de queda que afecten directament la supervivència de la població. Prohibeix el desplaçament als centres urbans perquè la població indígena pugui vendre els seus productes agrícoles, única via de manteniment, mentre dóna llibertat al moviment de l’anomenat menjar escombraria o d’altres grans empreses locals i transnacionals que exploten els recursos naturals. Asfíxia l’única via de subsistència de la major part de la població indígena del país i reprimeix qualsevol protesta.

Bolívia, després de sis mesos transcorreguts des del cop d’estat de Jeanine Añez, aquest país es veu embolicat en la incompetència absoluta dels seus governants davant aquesta situació, la qual es barreja amb alts nivells de corrupció i de destrucció del sistema econòmic que havia elevat les condicions de vida de la majoria de la població indígena del país. La repressió policial i militar, que no ha desaparegut en aquests mesos, avui creix, es fa més palpable i s’estén més que mai en un intent per aferrar-se a aquest poder usurpat.

A Colòmbia, un dels països més letals del món per a les persones defensores de drets humans i líders socials, les restriccions imposades per a contenir la pandèmia per part del govern d’Iván Duque han disminuït els esquemes de cobertura estatal cap a elles i el govern no promou estratègies de protecció col•lectiva per a les comunitats en situacions de risc. Per a fer front a l’emergència sanitària, els pobles indígenes han adoptat les seves pròpies mesures de control i aïllament territorial, que limiten la mobilitat dels diferents actors – legals o il·legals– presents als territoris. En àrees com els departaments del Cauca i Antioquia, aquesta situació ha empitjorat les violacions dels drets humans contra persones i comunitats indígenes.

En aquests i molts altres països (el Perú, Xile, Hondures…) la repressió governamental s’ha multiplicat amb mesures lligades a la seguretat, quan la població el que necessita són mesures socials, de cures i preventives de salut per a poder enfrontar l’amenaça que suposa aquesta pandèmia. Hem de recordar que les polítiques desenvolupades durant els últims anys en molts d’aquests països han desmantellat, o no desenvolupat, els serveis públics de salut i d’atenció social, amb un agreujant afegit per les dones i els pobles indígenes. Doncs bé, veient el que aquesta pandèmia ha suposat als països europeus, és fàcil deduir el que pot suposar el seu atac virulent sense mesures adequades en les poblacions d’Amèrica Llatina; i insistim, el risc augmenta respecte als pobles indígenes.

Per tot això, sol•licitem a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), i a través seu al Ministeri d’Afers exteriors i Cooperació, així com a les diferents Agències de Cooperació Internacional autonòmiques, puguin articular polítiques que coadjuvin a enfrontar aquesta situació. D’una part, en l’àmbit institucional, l’estat espanyol, govern central i autonòmics poden exercir la seva tasca diplomàtica i política cap als governs llatinoamericans perquè aquests articulin les mesures necessàries a fi de prevenir l’afecció del coronavirus als pobles indígenes des del respecte als seus drets individuals i col•lectius. D’una altra part, esperem que en aquest present i en el futur pròxim es puguin redoblar els marcs de cooperació i solidaritat específica amb aquests pobles indígenes des de la consciència que parlem de poblacions en alt risc davant la pandèmia i davant la violació sistemàtica dels seus drets.

Avui la solidaritat i la cooperació són més necessàries que mai en aquest món i quan s’estén l’objectiu que la sortida d’aquesta pandèmia no pot deixar a ningú enrere, sens dubte, parlem de ningú en la globalitat del planeta. I com repeteixen els pobles indígenes i cada vegada més organitzacions socials del món la Vida ha d’estar en el centre.

Estat Espanyol, 25 de maig de 2020

ADHESIONS

Coordinadores, federacions i xarxes:

  • • Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo – España
    • Euskadiko GGKEen Koordinakundea – Coordinadora de ONGD de Euskadi
    • Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
    • Coordinadora Valenciana d’ONGD – CVONGD
  • • Coordinadora por los Derechos de los Pueblos Indígenas – CODPI
    • Elkartasuna Eraldatuz
    • Xarxa Teixint Resistències per les Defensores d’Amèrica Llatina

Organitzacions:

  • • Asociación Pro – Derechos Humanos de España – APDHE
    • Almáciga
    • AlterNativa – Intercanvi amb Pobles Indígenes – Catalunya
    • Amistad, Desarrollo y Cooperación – ADECO – Euskadi
    • Antígona Procesos Participativos
    • Asociación de Amigos de la RASD Araba – Euskadi
    • Asociación Mujeres Migrantes Diversas – Catalunya
    • Asociación Entreiguales València – País Valencià
    • Bizilur – Euskadi
    • CEAR – Euskadi
    • CEAR – País Valenciá
    • Centre de Documentació i Solidaritat amb Amèrica Llatina i Àfrica -CEDSALA- País Valencià
    • Centro de Iniciativas para la Cooperación Batá – Andalucía
    • CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) – Catalunya
    • Colectiva de Mujeres Refugiadas, Exiliadas y Migradas en España
    • Colectivo Sur Cacarica – País Valencià
    • CooperAcció – Catalunya
    • Donostiako Saharako Lagunen Elkartea – Euskadi
    • Ecologistes en Acció de Catalunya
    • Economistas sin Fronteras – Mugarik Gabeko Ekonomilariak – Euskadi
    • Euskadi-Cuba
    • Fundació Guné – Catalunya
    • Gernikatik Mundura – Euskadi
    • Hirugarren Adina Hirugarren Mundurako – Tercera Edad para el Tercer Mundo – Euskadi
    • Ingeniería Sin Fronteras País Vasco – Euskal Herriko Mugarik Gabeko Ingeniaritza
    • Intersindical Valenciana
    • IDHC – Institut de Drets Humans de Catalunya
    • Justicia Alimentaria – Catalunya
    • Kultura Communication y Desarrollo KCD ONGD – Euskadi
    • Lliga dels Drets dels Pobles – Catalunya
    • Lumaltik – Euskadi
    • Mugarik Gabe – Euskadi
    • Mugen Gainetik – Euskadi
    • Mundubat – Euskadi
    • Paz con Dignidad
    • Paz y Solidaridad – Euskadi
    • Perifèries del Món – País Valencià
    • Observatorio ADPI (Observatorio por la Autonomía y los Derechos de los Pueblos Indígenas en Colombia) – Catalunya
    • SETEM Catalunya
    • SUDS – Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació – Catalunya

Gabriel Marrugo: “Van vindre a matar-me, però els meus germans indígenes es van posar davant”

«Si no s’actua de manera immediata, hi haurà homicidis selectius de líders indígenes», denuncia l’activista

David Laguía / Levante-EMV

Pot explicar als nostres lectors, a grans trets, qui és Gabriel Marrugo?

Vaig nàixer a Barranquilla (Colòmbia), en la costa del Carib, però quan era adolescent vaig decidir anar a viure amb la comunitat indígena de la qual procedix la meua mare, el poble Embera Dóbida, que habita en les selves del departament colombià del Chocó, en la costa del Pacífic. Els jaibanás, protectors de la mare terra, em van sotmetre a intenses proves per a comprovar les meues bones intencions, perquè des de fa més de 500 anys han patit les traïcions dels qui diuen voler ajudar-los i acaben aprofitant-se del seu territori i del seu saber ancestral. Les vaig superar i em vaig convertir en dirigent de la Asociación de Cabildos Indígenas del Bajo Atrato (Camizba) formant part de la junta directiva d’un total de 17 comunitats i de més de 5.000 persones indígenes pertanyents a esta associació.

Quants anys porta com a activista pels Drets Humans dels indígenes?

Des que era adolescent estic implicat en la lluita pels nostres drets ancestrals, que inclouen el nostre dret a l’autonomia, al respecte a la nostra cultura i a la propietat de la terra que ens pertany des de temps immemorials.

Què el va motivar?

L’absoluta situació de desemparament en què vivim. En els temps de la colònia ens caçaven com a animals perquè ens consideraven éssers «sense ànima». Ara han canviat les formes, però continuem sent marginats per l’Estat dels serveis essencials per a tindre una vida digna o directament perseguits i exterminats per a tractar d’apoderar-se del nostre territori.

Quines dificultats patix la població indígena en Colòmbia?

Tenim dificultats de tot tipus com a conseqüència, d’una banda, de l’oblit històric al qual ens té sotmesos l’Estat Colombià i, per una altra, de l’interés dels grups armats a controlar el nostre territori. No tenim accés a la majoria dels recursos socials bàsics que hauria de garantir el Govern com són la salut, l’educació o les inversions socials, però el més tràgic és la desnutrició que patim. En quasi totes les comunitats tenim problemes d’alimentació a causa de les dificultats per a cultivar per la presència dels grups armats, a la contaminació de les nostres terres pels projectes agroindustrials i els qui més el patixen són les xiquetes i els xiquets. La Cort Constitucional va afirmar fa dos anys que quasi 5.000 menors havien mort per desnutrició en els últims 8 anys només en el departament de la Guajira. A tot això cal afegir el continu extermini de la nostra població. Des que en 2016 es van signar els acords de pau amb la guerrilla de les FARC, han assassinat a 198 indígenes i 134 d’estos crims s’han produït amb l’actual Govern.

Quanta gent viu a poblats indígenes en Colòmbia?

Som 1.905.617 indígenes en 106 pobles, que representem el 4,4 % de la població nacional.

Com està ara la situació?

La Defensoria del Poble va difondre una alerta al començament d’este mes advertint de què més de 60.000 persones de la regió on habita el meu poble estan en risc imminent de patir tot tipus de violència i de tindre encara més restringits els mitjans per a subsistir per les accions dels grups armats i la falta de resposta estatal per a atendre les necessitats de la població. La Defensoria diu que, si no s’actua de manera immediata, hi haurà homicidis selectius de líders indígenes, afros i llauradors; situacions de confinament; desplaçament forçat; reclutament de menors per part dels grups armats; restriccions a la mobilitat, al proveïment i a les nostres pràctiques culturals; col·locació de mines antipersones; amenaces i intimidacions; i afectacions territorials relacionades amb la contaminació i la destrucció ambiental, per l’extracció il·legal de fusta, sembra de cultius il·lícits, el processament de pasta de coca, i el desenvolupament de mineria il·legal.

Vosté va tindre un incident prou greu amb paramilitars, pot relatar-ho?

Els grups paramilitars són organitzacions finançades pel narcotràfic que han sigut creades pels terratinents, ramaders, gremis econòmics i el propi Estat per a practicar la guerra bruta contra qualsevol persona o organització que reclama justícia social. Porten anys acusant-me de ser col·laborador de la guerrilla per denunciar les seues violacions constants als drets humans. M’han amenaçat i fins i tot van vindre a matar-me, però els meus germans indígenes es van posar davant dels sicaris i els van dir que abans haurien de matar a tota la comunitat.

Per què és ara a València?

El 12 d’abril de 2019 van assassinar a Aquileo Mecheche, el meu amic i company de moltes lluites indígenes. Eixe va ser el detonant perquè decidira eixir temporalment. Ara el meu objectiu ací és recaptar el suport de la societat valenciana a la defensa dels drets de la meua comunitat perquè el suport internacional és fonamental per a la meua pròpia seguretat i la del meu poble.

Per què és tan important aconseguir ajuda internacional?

L’ajuda internacional és necessària en tots els sentits. Davant la desídia de l’Estat colombià, necessitem que ens ajuden a finançar els serveis bàsics que no tenim i els projectes de desenvolupament que servisquen per a reafirmar la nostra autonomia. Però, al mateix temps, és fonamental l’ajuda política, que les institucions internacionals i les organitzacions socials, incloses les valencianes, pressionen a l’Estat Colombià perquè garantisca la nostra integritat física com a persones i comunitats i complisca amb la seua obligació d’atendre les nostres necessitats socials..

Exposició fotogràfica “Dones indígenes de Llatinoamèrica”

Durant tot el mes de març podreu visitar l’exposició “Dones indígenes de Llatinoamèrica” que hem organitzat Coneix quina és la seua realitat i la seua lluita a través d’un relat gràfic d’alta qualitat.

De 9 a 14h de dilluns a divendres a la Casa de la Dona de Quart de Poblet (c/ Blasco Ibáñez, 23)

“El desenvolupament que prometen és mentida i l’únic que ens deixen és més misèria”

Rosalina Domínguez

Rosalina Domínguez, activista hondurenya

FOTOGRAFIES: JAUME FERRANDO
TEXT: JOAN CANELA

Entrevista publicada originalment a La Directa

Rosalina Domínguez és una dirigent de la comunitat lenca del Río Blanco, a Hondures, la mateixa que Berta Cáceres. Militant del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh), ha entrat en un programa internacional de protecció, després de patir greus amenaces de mort. Al novembre va visitar el País Valencià, en una gira organitzada per Perifèries, una organització de cooperació per al desenvolupament, en una campanya per connectar les lluites en defensa del territori d’ambdós països.

La vostra visita al País Valencià, en bona part, serveix per a homenatjar la figura de Berta Cáceres. Què representa per a vostès?

Segurament, sense la companya Berta, jo no estaria ací, i tu i jo no estaríem parlant. Va ser ella qui va començar a alertar-nos sobre els perills que corria el nostre riu [Río Blanco] pel projecte de la presa d’Agua Zarca, impulsada per l’empresa hondurenya Desarrollos Energéticos SA (DESA) i la xinesa Sinohydro. Mai s’estava quieta Berta, sempre anava comunitat per comunitat parlant amb tothom, formant-nos, ensenyant-nos vídeos de com a Guatemala havien destruït els rius i ens deia: “Vostès no deixen que els passe açò, si no alliberen el riu, els passarà com a Guatemala, on algunes comunitats van haver d’eixir amb les seues coses a l’esquena”. I nosaltres no ho podem permetre, el Río Blanco és un riu sagrat, molt bonic, que baixa entre muntanyes, per Berta no podem deixar que el destruïsquen.

Berta ho va pagar amb la vida, però el riu, per ara, s’ha salvat.

Sí, a Berta mai van poder frenar-la. Va propagar la nostra problemàtica a escala internacional, va aconseguir posar en problemes el finançament del projecte, va rebre el Premi Goldman i va ser assassinada per això. Mai li ho van perdonar. Per això és important que la investigació de l’assassinat vaja més enllà, no es quede soles amb els autors materials, sinó que també castigue els responsables intel·lectuals, com la família Tala, propietària de DESA. Cal aclarir totes les connexions del crim, també les del govern, i que isquen a la llum.

Vostè també ha estat amenaçada de mort. Com es conviu amb açò?

Nosaltres estem a la nostra caseta, una caseta senzilla, però molt bonica, construïda gràcies a la cooperació danesa. La dacsa va creixent. Sí que ens assetgen, però nosaltres ens mantenim. Si ens apartem, és senyal que tenim por i llavors es fan més forts. Com deia Berta, no podem mostrar la por, que la tinguen ells la por! I que se’n vagen ells. Nosaltres posem un peu darrere, amb força, i ens quedem on estem.

“En qualsevol moment ve algú i et diu: “Sabem que tu eres la que estàs fent coses”. Arriben i et troben al bancal i et diuen: “No cal que treballes tant, que poc menjaràs, ja”. No menjaràs perquè estaràs morta, és clar, és el mateix que li deien a Berta”

Com funcionen aquestes amenaces? Es troba una nota? Li diuen en persona?

En persona, en persona. En qualsevol moment ve algú i et diu: “Sabem que tu eres la que estàs fent coses”. Arriben i et troben al bancal i et diuen: “No cal que treballes tant, que poc menjaràs, ja”. No menjaràs perquè estaràs morta, és clar, és el mateix que li deien a Berta. També ens assetgen. L’última volta va ser durant la collita de la dacsa, quan van destruir tot un camp sencer.

Ací, al País Valencià, ens arriben les alertes quan hi ha amenaces a defensores com vostè. De fet, recorde que l’any passat va arribar una alerta per les amenaces que vostè havia rebut, però sovint costa saber què fer. Serveixen de res aquestes alertes internacionals?

Donem gràcies a Déu per aquests suports internacionals, ja que sense ells jo no estaria ací avui, encara que a voltes costa trobar fórmules que siguen totalment eficients. La realitat és que jo no hi crec gens en la protecció oficial. No em sent segura amb la policia. Però com vaig a estar-hi? Si és la mateixa policia qui et mana assassinar! Jo em sent molt més segura i feliç amb els meus companys i amb la gent internacional que ve a protegir-nos. Entre nosaltres vivim, convivim, ens cuidem… Però amb la policia? Berta tenia protecció policial i jo crec que va facilitar l’assassinat més que dificultar-lo.

Després de l’assassinat de Berta, el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca va aturar-se i tant Sinohydro com DESA van retirar-se, a més de perdre el finançament dels bancs holandesos. Com es troba la situació allí ara mateix?

El projecte no està aturat del tot. El problema és que ells -DESA o el nom que es posen després, però que és el mateix- tenen la concessió del riu per 50 anys i, per tant, segueix en venda i no volen perdre tots aquests diners, així que ja estan buscant altres empreses per tirar endavant la idea de la presa. Sembla que n’hi ha empreses dels Estats Units interessades. Nosaltres el que demanem és que el projecte -siga el que siga- s’ature definitivament i que es protegisca el riu de qualsevol presa o similar. És important que el món sàpiga que tot aquest desenvolupament que prometen és mentida, que no desenvolupen res i que als hondurenys l’únic que ens deixen és més misèria.

Samir Vive: Jornades en defensa del territori i la mare terra

Intervenció en un espai afectat pel PAI de Benimaclet i plantació d’un arbre en record a Samir Flores i en contra del capitalisme i del Pla Integral Morelos de Mèxic.

20 de febrer, 17h, al CSOA l’Horta (c/ Diógenes López Mecho, València)

Convoca: Perifèries, Assemblea de Solidaritat amb Mèxic del País Valencià i CSOA l’Horta

Exposició d’Una Història de Terra, Aigua i Vida al Centre Social Isla de Cuba d’Alacant

Del 2 al 9 de març es podrà visitar l’exposició sobre la lluita per l’aigua a Hondures, basada en el còmic ‘Una Història de Terra, Aigua i Vida’ al Centre Social Comunitari Isla de Cuba (c/ Isla de Cuba 40, Alacant).

El 5 de març a les 18:30 es farà la inuguració amb un diàleg entre els assistents dinamitzat per Lola Núñez Galán.

Organitza Perifèries amb el suport de l’Ajuntament d’Alacant i el Centre Social Comunitari Isla de Cuba.

Exposició d’Una Història de Terra, Aigua i Vida al Pynchon&Co d’Alacant

Del 26 de febrer al 2 de març es podrà visitar l’exposició sobre la lluita per l’aigua a Hondures, basada en el còmic ‘Una Història de Terra, Aigua i Vida’ al bar Pynchon&Co (c/Segura 22, Alacant).

El 27 de febrer a les 19:30h es farà la inuguració amb un diàleg entre els assistents dinamitzat per Lola Núñez Galán.

Organitza Perifèries amb el suport de l’Ajuntament d’Alacant i Pynchon&Co.

Taller de seguretat i privacitat digital per a activistes

Taller teòric i pràctic d’un dia sencer

Dissabte 22 de febrer de 10 a 18h (amb pauses per esmorzar i dinar)

Ca Revolta (c/ Sta Teresa 10, València)

Inscripció a defensaterritori@periferies.org

Organitza: Perifèries, PBI i Komun.org

Asseguda contra la pobresa energètica

Divendres 21 de febrer a la plaça de la Verge (València)

Convoca: Joventut ple Clima i Xarxa per un Nou Model Energètic

“Si no estàs arrelada al territori, on viuràs el teu feminisme?”

Álex Vázquez, senadora ancestral i activista pel territori

Entrevista a Álex Vásquez, sanadora ancestral i activista pel territori

Text Joan Canela
Fotografia Jaume Ferrando

Publicat a La Directa

Álex Vásquez és una indígena maia k’eqchi, activista a Tzk’at, una xarxa de sanadores ancestrals que es reivindica com a feminista, comunitària i territorial. Desenvolupen la seua feina, tant en defensa dels territoris i la identitat de les comunitats, com també de la transformació de les mateixes comunitats per tal de fer valdre els drets de les dones davant el patriarcat ancestral. Vásquez ha estat fent una gira per diferents poblacions valencianes, convidada per Perifèries, una organització de cooperació per al desenvolupament, en una campanya per connectar les lluites en defensa del territori a banda i banda de l’Atlàntic.

A risc de semblar obvi, la primera pregunta la trobe obligada. Què vol dir exactament açò de “sanadores ancestrals”?

Hem decidit anomenar-nos així com a forma de reivindicació de les nostres iaies i dels sabers que hem heretat d’elles. Són coses que no hem après a l’escola o a la universitat, sinó que provenen de les pràctiques quotidianes, de la forma que tenim els maies k’eqchi d’entendre el món i de reivindicar-nos, de reivindicar la forma en què vivim la resistència en defensa del territori cos-terra.

I a la pràctica, amb fets concrets, què suposa?

Les nostres àvies gastaven certes plantes per a curar les malalties, invocacions, aspiracions de fums per als trasbalsos espirituals, tenien en compte les llunes per escollir el moment de collir o plantar, etc. Tots aquests coneixements els portem a la pràctica a l’hora de sostenir les nostres germanes, germans i germanis que estan lluitant en la defensa del territori. La repressió i els atacs al nostre territori i identitat són molt desgastants, tant en l’àmbit físic, com espiritual i emocional, i aquestes pràctiques serveixen per continuar connectats i tindre forces per a la resistència. Per açò, no soles som sanadores ancestrals, sinó que també som feministes, comunitàries i territorials.

Com funciona la xarxa?

Som tretze companyes del poble maia i dues del poble xinka que vam començar a notar absències polítiques en la resistència. Vam començar a revelar el masclisme indígena i vam començar a ajuntar-nos per a sanar-nos com a condició prèvia per continuar la resistència. No creiem que siga just que estiguem fent una lluita contra una cimentera o una hidroelèctrica amb el cos i l’esperit ben malalt. Tampoc és just que en aquesta resistència hi haja companys que assetgen i violen les dones. No creiem que hi puga haver aquesta resistència sense qüestionar-nos l’heteronormativitat i el binarisme dels cossos. El nostre camí còsmic i polític és sanar, però no només el cos, sinó també l’esperit i la consciència. Així, ens ajuntem i acompanyem a altres germanes que estan en resistència en altres territoris i els portem plantes i altres mètodes per ajudar-les a gestionar les emocions i les indignacions que les produeixen estar tot el dia batallant amb els funcionaris pel territori.

Però, per a moltes d’aquestes defensores hi ha perills més greus que l’estrès, amenaces físiques reals i concretes…

També ho treballem, òbviament. El problema precisament és que les mesures de protecció que et posa l’estat-nació, al cap i a la fi, inclouen un punt de vulnerabilitat, però quan hi ha un risc polític i ens sostenim entre nosaltres, amb els nostres codis ancestrals, és molt més difícil que et maten, perquè en tu desapareix la predisposició a quedar com a víctima i comences a sentir, a resistir, a mobilitzar-te… En definitiva, a no facilitar-los que et maten. Nosaltres parlem de la paraula “acossar”, que significa “posar el cos entre germanes”. Llavors ets conscient que quan passa alguna cosa en una comunitat, hi ha altres comunitats que es mobilitzen i venim altres germanes a posar el nostre cos.

Des d’Europa o Occident hi ha la imatge que el feminisme és un invent d’ací i que, en certa forma, cal exportar a altres realitats culturals. Però, el vostre feminisme té unes altres arrels.

“El nostre feminisme no prové de les sufragistes ni pretén reivindicar les revoltes per aconseguir el dret a vot en l’estat-nació colonial, ja que per a nosaltres no representa res de reivindicatiu”

Hem hagut de fer un esforç de claredat política per arribar a eixa definició, ja que no existeix en els nostres idiomes, sinó que hem d’emprar el castellà colonial perquè cobre sentit, pel qual, de cara a les nostres comunitats mai ens definim com a “feministes”, ja que açò no significa res en els nostres idiomes. Però, al mateix temps, hem comprovat que aquest és un terme que ens serveix per a dialogar amb altres realitats en emancipació dels seus cossos com a camí còsmic-polític. Òbviament, això pressuposa dues coses. La primera que no creiem en un sol feminisme. Al cap i a la fi, la pluralitat de realitats és un element clau de la nostra cosmogonia. La segona és que el nostre feminisme no prové de les sufragistes ni pretén reivindicar les revoltes per aconseguir el dret a vot en l’estat-nació colonial, ja que per a nosaltres no representa res de reivindicatiu. El nostre “feminisme” –mantindré el terme per tal que se m’entenga, ja que per açò serveix– passa per una lectura crítica de la societat maia, que ja abans de la Colònia patia una desharmonització de la vida. Ja existia un patriarcat ancestral comunitari que, amb la colonització, convergeix amb el patriarcat occidental. I totes les violències que aquests generen es carreguen en els cossos de les dones.

I funciona aquest diàleg amb els altres feminismes o noteu encara paternalisme per part de les feministes occidentals?

Funciona sí, sempre que hi haja claredat política de les germanes per a ser conscients de les seues procedències i dels privilegis que l’estat-nació colonial els dóna sobre els seus cossos. Els problemes més habituals els tenim amb certes feministes, més, podríem dir-ne, acadèmiques, en qui hem notat pràctiques extractivistes de les dones del territori sense que elles hagen posat mai el cos en la seua defensa. Aquest feminisme teòric, separat de la lluita real, és un moviment absorbit pel capitalisme que opera dins les nebuloses intel·lectuals del feminisme, recuperant conceptes que hem creat des de la nostra creativitat. D’altra forma, com sempre ha actuat el capitalisme, en eixe cas i en moltíssims altres.

Com funciona aquest extractivisme?

Hi ha conceptes que han estat creats per les comunitats des de la seua pròpia creativitat política com, per exemple, quan parlem del cos com a primer territori de defensa; i que després els veus plasmats en treballs acadèmics o altres textos sense que s’explique que açò ha eixit de l’epistemologia i quotidianitat de les dones indígenes. I han eixit d’ací, precisament perquè nosaltres hem viscut, no teoritzat, que el cos i el territori no es poden defensar per separat.

Ací s’han desenvolupat les teories de l’ecofeminisme per desenvolupar eixa relació.

Però és que hi ha un altre feminisme possible? A mi una cosa que m’ha sorprès de moltes feministes occidentals és que privilegiaven la relació amb el cos per damunt de la relació amb la terra. I jo les pregunte: On vas a viure el teu feminisme? A Júpiter? A Saturn? No! El viuràs a la Terra i si no et dol que hi haja mineria a Villar del Arzobispo és que estàs caminant amb un feminisme alienat de la consciència i que, al final, acaba operant en contra de la defensa dels cossos, tal com fa el capitalisme.

En el seu discurs veig una vinculació molt estreta entre territori i identitat. Expressions com la de “castellà colonial”, que sorprenen.

És que vull que quede clar que el castellà no és el nostre idioma [riu], de la mateixa manera que l’estat-nació colonial que anomeneu Guatemala no és el meu país, sinó que nosaltres l’anomenem Iximulew. I és inevitable que siga així, perquè aquesta és una proposta que no ix com una proposta teòrica alienada de la realitat, sinó com una necessitat concreta de la lluita en la defensa del territori enfront de qualsevol transnacional que arribe ací. I qualsevol multinacional significa la mineria, les hidroelèctriques, el monocultiu extens, cimenteres…, però també les esglésies evangèliques i catòlica, el narcotràfic o el tràfic de persones, que també són transnacionals. A la nostra xarxa tenim companyes que provenen d’organitzar-s’hi en contra d’unes i altres que venim de la lluita contra el tràfic de persones i que també hem aportat els nostres sabers de sanació a la gent que està afectada per aquestes pràctiques. Però per arribar a aquest vincle amb el territori, ens hem de llevar els vicis d’irracionalitat colonial que encara tenim. Fins que no ens en desfem, no estem teixint una nova vida, sinó que tan sols ens creiem que estem mobilitzant-nos.

GIRA LA TERRA PER A QUI LA DEFENSA

Del 18 d’octubre al 23 de novembre es desenvoluparà al País Valencià la Gira LA TERRA PER A QUI LA DEFENSA, en la qual activistes procedents de Guatemala, Hondures i Mèxic intercanviaran les seves experiències en la defensa del territori.

Entre les organitzacions representades en aquesta gira es troben Tzk’at, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari Territorial de Iximulew, la Unió Verapacense d’Organitzacions Llauradores, el Col·lectiu Ecologista Mare Selva, i algunes resistències territorials enfront de megaprojectes extractivistes de Guatemala. Comptarem amb representants del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) i del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, de Mèxic.

Un dels objectius de la gira és l’observació dels efectes negatius que la imposició d’un model econòmic, promogut per l’empresariat (amb el vistiplau d’institucions i representants polítics) ha portat sobre els cossos i els territoris a la província de València. Aquesta observació busca l’acossament mutu entre territoris, en aquesta defensa de la vida.

La Gira comprén sessions de col·loqui i de la Mostra Itinerant de Cinema i Vídeo Indígena dirigides al públic en general en diversos municipis de la Comunitat Valenciana (el Villar, Pego, Alginet, La Vall d’Uixó, Vila-real, …).

D’altra banda, hi ha sessions dirigides a alumnat d’ensenyament secundari a Ontinyent i Xàtiva, així com en l’àmbit universitari de Castelló, València i Alacant.

A continuació, el calendari d’aquestes sessions, us esperem!

Dimarts 29 d’octubre
19h. EL VILLAR
Intercanvi d’experiències en la defensa del territori
o Escola d’AMPA d’Alimentació Sostenible.
o A paso lento, projecte de ramaderia extensiva
o Ecologistes en Acció-La Serranía
Tzkat-Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari
Territorial en Iximulew-Guatemala.
Sala de la Mancomunitat. C/ de les Creus, 52

Dimecres 30 d’octubre
20.30h. VALÈNCIA
Conversatori amb Lorena Cabnal i Alex Vásquez, de la Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme comunitari territorial en Iximulev-Guatemala.
Espai La Tetera. c/Carnissers, 15.

Dijous 31 d’octubre
17.30h. VALÈNCIA
Conversatori amb Lorena Cabnal i Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme comunitari territorial en Iximulew-Guatemala.
Modera: Salomé Carvajal-Ruiz, Institut Universitari d’Estudis de la Dóna.
Sala de Cristall de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, UV.

Dissabte 2 de novembre
18hPEGO
Conversatori amb Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme comunitari territorial en Iximulew-Guatemala.
Espai Veïnal Antic Institut. Passeig Cervantes, 6.

Dilluns 4 de novembre
19h. VALÈNCIA
Presentació del Documental “Guatemala, l’eterna primavera segrestada”.
Col·loqui amb Toni Silva i comunitàries indígenes de Guatemala.
Centre Cultura Contemporània Octubre, C/ Sant Ferran, 12.

Dimarts 5 de novembre
11.30h. CASTELLÓ
Documental “Guatemala, l’eterna primavera segrestada”.
Col·loqui amb Toni Silva i comunitàries indígenes de Guatemala.
Sala d’actes de l’edifici de Doctorat. Universitat Jaume I (UJI).

Dimarts 5 de novembre
15.30h. ONTINYENT
Col·loqui amb Alex VásquezTzk’at-Xarxa Feminisme Comunitari Territorial a Guatemala.
Consell Local de la Joventut, Carrer Joan XXIII, 10 baix.

Dimecres 6 de novembre
19h. ALACANT
Conversatori amb Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme comunitari territorial a Guatemala.
Seu Universitària Ciutat d’Alacant, C/ Sant Ferran 40.

Divendres 8 de novembre
10.30h. VALÈNCIA.
Conversatori amb Andrea Rivera, Col·lectiu Ecologista Madreselva, de Guatemala.
Campus de Tarongers, Universitat de València.

Divendres 8 de novembre
19h. VILA-REAL.
Col·loqui amb Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme comunitari territorial a Guatemala.
Sala de conferències. Fundació Caixa Rural Vila-real.
Plaça de la Vila, 1. Vila-real

Dissabte 9 de novembre
18.30h. LA VALL D’UIXÓ.
XI MOSTRA ITINERANT DE CINEMA I VÍDEO INDÍGENA.
Projecció de documentals i col·loqui amb Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari Territorial en Iximulew-Guatemala.
Biblioteca Municipal  Dolores García Sánchez. Plaça del Mercat, 2.

Dilluns 11 de novembre
15.30h. XÀTIVA
XI MOSTRA ITINERANT DE CINEMA I VÍDEO INDÍGENA.
Projecció de documentals i col·loqui amb Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari Territorial en Iximulew-Guatemala.
IES LA COSTERA

Dijous 14 de novembre
14h. PICASSENT
Intercanvi d’experiències en la defensa del territori. Amb Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari Territorial en Iximulew-Guatemala i Andrea Rivera, Col·lectiu Ecologista Madreselva, de Guatemala.
Cooperativa Agroecològica L’aixada com eixida.

Divendres 15 de novembre
12h. CASTELLÓ DE LA PLANA
Conferència: “Hidroelèctriques comunitàries a Guatemala” per Andrea Rivera, enginyera civil i membre del Col·lectiu Ecologista Madreselva, de Guatemala.
Jornada de recerca i intervenció en Cooperació al Desenvolupament en el marc dels ODS. Intercanvi de bones pràctiques del Màster Universitari en Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Jaume I.
Sala de Graus (MD0111FR), Facultat de Ciències de la Salut, Universitat Jaume I

15.30h CASTELLÓ DE LA PLANA
Conversatori: Territoris i resistències per la sostenibilitat energètica i socioambiental, amb Andrea Rivera, enginyera civil del Col·lectiu Ecologista Madreselva (Guatemala)
Escola Superior de Tecnologia. Aula TD 1104 AA. Universitat Jaume I (UJI).

19h. CASTELLÓ DE LA PLANA
XI MOSTRA ITINERANT DE CINEMA I VÍDEO INDÍGENA.
Projecció de documentals i col·loqui amb Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari Territorial en Iximulew-Guatemala.
Llotja del Cànem, C/ Cavallers, 1. Castelló de la Plana.

Dissabte 16 de novembre
18.30h. LA VALL D’UIXÓ.
XI MOSTRA ITINERANT DE CINEMA I VÍDEO INDÍGENA.
Projecció de documentals i col·loqui Andrea Rivera, Col·lectiu
Ecologista Madreselva, de Guatemala.
Biblioteca Municipal  Dolores García Sánchez. Plaça del Mercat, 2.

Dissabte 16 de novembre
10.30 H. ELS MOLES-PATERNA.
Bellotada per la protecció dels Moles.
Acompanya Alex Vásquez, Xarxa de Guaridores Ancestrals del Feminisme Comunitari Territorial en Iximulew-Guatemala.
Centre Social de Valterna, Carrer Llentiscle, Parada de tramvia Lloma Llarga.

Dilluns 18 de novembre
19h. ALACANT
Estrena del documental “Les llavors de Berta”.
Amb Rosalina Domínguez del COPINH (Hondures)
Universitat d’Alacant.

Dimarts 19 de novembre
18h. VALÈNCIA. Pedania Castellar-Oliveral.
Visita guiada a l’Exposició del Còmic “Una història de terra, aigua i vida”. Intercanvi d’experiències en la defensa del territori amb defensores de Guatemala i Hondures.

Dimecres 20 de novembre
20h. ALGINET.
L’aigua aquest bé necessari.
Paco Sanz, portaveu de Xúquer Viu i Salvador Zúñiga, membre de COPINH (Hondures).
Casa de Cultura

Dijous 21 novembre
19h. VALÈNCIA
Paper dels mitjans de comunicació en la defensa del territori.
Centre Cultura Contemporània Octubre, C/ Sant Ferran, 12.

Divendres 22 novembre
10h. VALÈNCIA
Trobada d’entitats que acompanyen processos de defensa del territori i construcció de sobirania.

Dissabte 23 de novembre
12h. Benimaclet.
Presentació del Còmic “Una història de terra, aigua i vida”.
Col·loqui: Emma Gascó i Martín Cúneo (autors del còmic) i defensores del
territori a Guatemala i Hondures.

Una història de Terra, Aigua i Vida

Descarrega’t ací la història de la lluita, la vida i la mort de Berta Cáceres en defensa l’aigua i el territori. Un còmic d’Emma Gascó amb guió de Martín Cuneo editat per Perifèries. Una ferramenta per difondre les violacions dels drets humans a Mesoamèrica i la tenaç resistència dels seus pobles en defensa del seus territoris ancestrals i el medi ambient contra la voracitat de les transnacionals.

“Des de la invasió que va arribar al país, i que continua arribant, s’ha perdut la forma d’entendre la vida amb la naturalesa”

María Olga Coronado (suplement perifèriques)

Entrevista a María Olga Coronado, membre del Consell dels Pobles Mam a Guatemala

Fotografies: Eduardo Garcia Mira
Text Antoni: Silva i Ester Fayos

Article publicat originalment a La Directa

El Consell dels Pobles Mam sorgeix com a resposta a les agressions sobre el territori, implementades per multinacionals en aliança amb el Govern de Guatemala. La formació i l’enfortiment de l’organització ancestral, l’autogovern, i la identitat són la base del treball en el qual participa l’activista i membre del Consell María Olga Coronado. Va participar en la desena Mostra de Cinema i Vídeo Indígena, que es va celebrar la setmana passada en diversos municipis del País Valencià, i on va explicar com s’organitzen per frenar els diferents megaprojectes extractivistes, sovint a costa d’una greu repressió amb desenes d’activistes assassinades. Quan li demanem que situe geogràficament al poble Maia-Mam, és taxativa: “Habitem els departaments occidentals del país i el sud de Chiapas, a Mèxic. Però, per a la nostra nació, no existeixen límits departamentals ni fronteres que ens dividisquen”.

En què consisteix el teu treball dins del Consell dels Pobles Mam?

Bo, sóc una dona que treballe en San Marcos en defensa del territori, contribuint a la construcció d’un equip de treball que pot enfortir les lluites des de la comunitat, des dels pobles i des de les dones. En aquests temps, estem creant una escola de formació per a dones joves, que es fa tots els divendres. És un espai de formació, on compartir experiències de les dones, aprenentatges, on donar a conéixer com s’ha de defensar la vida i els drets, i com actuar com a dones davant de la societat masclista que hi ha al país.

Quin és l’objectiu del Consell dels Pobles Mam?

El Consell Mam naix arran les atrocitats implementades per governs externs, per forces externes que han arribat al nostre país, especialment, amb la mineria. S’observa el gran mal que està generant a la naturalesa, a l’aigua, a l’aire. Aleshores, en adonar-nos del mal que està generant, es forma el Consell Mam per a defensar la vida.

Com es prenen les decisions? Com es regula aquest Consell?

Des dels pobles, des de la cultura. Es tracta d’una cultura mil·lenària que ha tingut la seua pròpia forma d’organitzar-se, la seua pròpia forma de decidir què fer en la vida comunitària i que ha existit des de fa molts anys. Sabem que, des de la invasió que va arribar al país, i que continua arribant, s’ha perdut la forma d’entendre la vida amb la naturalesa. S’està tergiversant aquesta part, perquè ha arribat un pensament distint, que pren la naturalesa amb un fi econòmic. Però, és part de la nostra vida, part de nosaltres mateixos. Aleshores, encara que l’Estat ha implementat la seua forma d’organització, l’organització dels pobles sempre ha existit, sempre ha estat en el si de la família. Per exemple, la comunitat té la seua pròpia manera d’elegir a les persones que veuen que poden fer alguna cosa i decidir el destí de les comunitats, la seua forma de lluita, la seua forma de fer el treball col·lectiu.

Com és la presa de decisions dins de les comunitats?

La presa de decisions es realitza dins d’una assemblea comunitària, on són convidats homes, dones, ancians de diverses edats. La població decideix quins dies i a quines hores pot reunir-se. Es planteja el problema, què és el que està passant, quines eixides es poden donar a cert problema o certa situació en la comunitat. Aleshores, tots, homes i dones, proposem quina solució s’ha de donar. Aquestes decisions no les prenen únicament els líders, sinó tota l’assemblea general, i tota la gent sap de què s’ha parlat en les sessions anteriors, de què passa, de com s’ha de continuar.

Aleshores, quin és paper del líder o de l’autoritat ancestral?

El paper del líder és fer el treball tal com s’ha acordat de manera comunitària. Per això el líder està recolzat per la comunitat, que es pren al líder com un servidor d’aquesta. Així són les regles. S’ha de donar un servei en benefici de la comunitat, aleshores, aquests serveis també van rotant. És així com es fa.

El que es diu manar obeint, no?

Sí, perquè l’autoritat no pot fer res que no estiga dins de la funció decidida per la comunitat. La comunitat s’assabenta de tot. Davant de qualsevol situació negativa en contra dels líders, la comunitat diu que ell no ho va fer perquè volia, sinó que era un mandat nostre. També es donen casos delicats i el líder ha de decidir si està en contra o si està a favor, però mai decidirà res, sempre va a regressar a la comunitat per contar què ha passat en la reunió municipal. Ell dirà als pobladors què és el que han dit i decidirem si acceptem o no acceptem.

Els successius governs que hi ha hagut a Guatemala han respectat aquest autogovern?

Bo, això mai ho han tingut en compte. Ells diuen que s’ha de complir el que ells diuen i, en alguns casos, ho han aconseguit. Però, quan els problemes són ja molt greus, no poden. Per això dic que les mateixes maneres d’organització i de presa de decisions de les famílies encara persisteixen. La lluita, la manera de prendre les decisions, la força de les comunitats, en l’actualitat, han contribuït que es faça més forta l’organització des de les comunitats per defensar el territori i la vida. Per això el govern no pot fer el que vol amb els pobles. Aleshores, en resposta a tota la lluita, el govern està amenaçant, està criminalitzant, està empresonant als líders, a homes i a dones.

Quins tipus de projectes s’estan duent a terme en San Marcos?

Els diferents projectes que estan generant divisió i estan destruint la vida són la minera, l’extracció d’or, de plata, en San Marcos. També, les hidroelèctriques, com Deocsa i Deorsa. També, la tala d’arbres, l’arribada de llavors transgèniques,… El consumisme també és un problema greu, que està arribant a les nostres comunitats; l’ús o la còpia dels nostres vestits, que estan sent sublimats en altres països i està llevant el treball a les dones que elaboren aquest tipus de brodat. És una infinitat de problemes que estan acabant amb la nostra vida a Guatemala.

Quines accions esteu fent per a detenir-los?

Primer, el treball que estem fent és defensar el territori, defensar l’aigua, defensar l’aire, els arbres, els nostres jaciments, la nostra casa, la nostra vida. Per a nosaltres, això és el més primordial. Si està bé la nostra terra, pensem que nosaltres estarem bé. Per això, en el nostre pensament com a poble, la terra és mare, no un recurs. Veiem la necessitat de formar a les persones, formar futures autoritats ancestrals, futurs guies, futurs remeiers, que són qui han sostingut la cultura des que ha arribat la invasió. Veiem la formació d’homes i dones com una necessitat urgent. Aleshores, hem implementat una escola de formació política, on participen autoritats ancestrals, dones joves,…, que són qui defensen i defensaran la vida. És fonamental la formació política, el coneixement de nosaltres com a persones, de la nostra cultura, dels nostres principis, dels nostres valors, en cas contrari, ens mengen.

Com actuen les empreses i el govern davant de la resistència?

Criminalitzen els nostres líders. També, la mateixa empresa compra el govern nacional o local. Els enganyen dient: “Vostés no tenen diners per a fer aquesta escola. Nosaltres paguem”. Els alcaldes diuen que és un suport, però s’acostumen a ser dependents d’ells. Per a l’Estat, millor, perquè així no fa el seu treball. Les empreses estrangeres que arriben ofereixen millorar la salut, les carreteres,…, però per a remeiar els mals que causaran. Per exemple, qui va als hospitals? Les persones que han emmalaltit en la mineria. Actualment, les plantes estan contaminades, els animals es moren i les persones tenen al·lèrgies al cos, se les cau el cabell. Van al metge i ningú sap quin tipus de malaltia té. Però, nosaltres sí que ho sabem. Com no ho anem a saber si han sigut ells els que han generat aquest tipus de malalties? Davant de les lluites, els líders són titllats de terroristes. En San Marcos, han matat, han violat a dones, han generat milers de problemes per intentar dividir a la comunitat, a les famílies. Una part està amb ells i l’altra està amb la resistència. Hi han hagut companys empresonats, per exemple, per la lluita contra les hidroelèctriques. Han estat dos o tres anys a la presó. Però, per al govern, millor si es moren.

Van haver-hi 11 persones detingudes, que van estar entre 14 i 21 mesos en la presó per acusacions falses, no?

Van eixir sense càrrecs, sí. Però, el sistema de justícia també el tenen controlat. Poden pagar al jutge perquè parle en contra dels líders. No creuen el que diuen les persones, no creuen que són innocents. Diuen que són culpables mentre que s’esbrina el cas. Així passen 21 mesos, 2 anys, 3 anys a la presó, i al final són innocents.

Ens podries parlar de la mina Marlin? Ara mateix, ja no hi ha activitat i hi ha una crisi social a la zona.

La mina Marlin va arribar des de fa molt de temps i ha generat molta conflictivitat. Ha contaminat l’aigua, ha deixat les fonts sense aigua,… Ara, les dones han de caminar molt lluny per portar aigua a les seues cases. Les cases estan partides, moltes s’han enfonsat, perquè han excavat sota terra. Però, el govern no pensa en el mal que van a generar les extraccions.

Ara han finalitzat l’activitat? Han acabat amb l’or?

Bo, ells diuen que s’ha acabat. Però, arriben helicòpters en l’obscuritat per transportar l’or i la plata. Per això dic que les autoritats de Guatemala són còmplices. L’exèrcit vigila perquè ningú puga entrar en terra privada.

L’exèrcit custodia terrenys privats?

Sí, l’exèrcit, la policia, tot està pagat per ells. Ningú coneix els túnels, només qui treballa allí. Tampoc van generar tant de treball per a la població, perquè van vindre persones d’altres països. I no només van generar contaminació. Actualment, hi ha prostitució i açò va arribar amb la mina, perquè la gent va creure que tenia diners. Van arribar els restaurants, els hotels, que són d’alcaldes, són de persones que van ser comprades per la mineria.

Quin és el paper de les dones en les resistències?

L’energia. Quan els homes no poden, nosaltres encara seguim. Som les que anem al capdavant i ens parem davant de la policia. També duem a terme altres treballs invisibilitzats, mantenim a la família i a la mateixa comunitat. La nostra responsabilitat es multiplica, ja que vetllem pels nostres fills i filles, treballem per contribuir a l’economia familiar, a banda de formar-nos i tenir presència en les organitzacions.

Recau la figura de l’autoritat ancestral també en les dones?

Per descomptat. Les autoritats ancestrals han d’estar conformades per remeiers, que hi ha homes i dones; per guies espirituals, que hi ha homes i dones; per líders, que hi ha homes i dones. Així han d’estar constituïdes les autoritats ancestrals del nostre poble.

La manera de vestir és un altre senyal d’identitat?

És un llegat. Ens identifica, encara que alguns l’utilitzen per a baixar-nos l’autoestima. D’aquesta manera, exterioritze la pertinença a un poble, amb una identitat pròpia, que no oculte. Els seus colors tenen un significat. El verd representa la naturalesa, el groc la llavor, sense la qual res pot sorgir; el negre s’associa al descans i l’esperança de despertar amb noves energies per continuar lluitant.

És l’extractivisme sinònim d’una nova era d’extermini indígena?

No, l’era de l’extermini va començar amb el colonialisme fa segles, i continua. El mecanisme és exterminar els indígenes, però anem a resistir i continuarem resistint. Som milers, som milions de maies indígenes i estarem vinculats a la nostra vida i amb la nostra cosmovisió per a poder defensar-la.

Guardianes de la Terra – Teatre de les oprimides

Vídeo del taller i presentació del Projecte de Guardianes de la Terra

“Des del cos indaguem la correlació entre opressions al cos femení i opressions a la Mare Terra, les representem de forma estètica per a posar-les en diàleg i assajar alternatives per a superar aquestes opressions”.

En aquesta primera sessió presentem la metodologia de treball: El Teatre de les Oprimides. Des de l’observació i experimentació del contacte i el vincle entre els cossos, percebuts com a territori, transformem aquesta experiència sensorial a un relat en moviment. El Teatre Imatge ens permet posar en diàleg, després, l’imaginari grupal sobre els conceptes de defensores i guardianes del territori. Un punt de partida.

Spot de la X Mostra de Cinema i Vídeo Indígena

El 21, 22 i 23 de maig es projectaran els diferents curts i documentals a l’Aula de Cultura d’Elx, mentre que el 22, 23 i 24 es farà a València i Vila-real.

La X Mostra de Cinema i Vídeo Indígena arriba a Elx, València i Vila-real

El 21, 22 i 23 de maig es projectaran els diferents curts i documentals a l’Aula de Cultura d’Elx, mentre que el 22, 23 i 24 es farà a València i Vila-real.

 

ELX
Aula de Cultura d’Elx. Carrer Kursaal, 1.
19 hores

Dimarts 21 de maig
Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′

Tertúlia amb Maria Olga Coronado, poble maia mam (Guatemala) i Marixela Ramos, Radio Victoria (El Salvador)

Dimecres 22 de maig
Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció. Veus de l’Abya Yala. 29′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′
Negra sóc. Poble garífuna. Roatán, Hondures. 13’

Tertúlia amb Mariano Estrada, poble maia tzeltal (Mèxic)

Dijous 23 de maig
Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′

Tertúlia amb Lorena Cabnal, poble maia-xinka (Guatemala)

 

VALÈNCIA
Octubre Centre de Cultura Contemporània. C/ Sant Ferran, 12
19 hores

Dimecres 22 de maig
Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′

Tertúlia amb Lorena Cabnal, poble maia-xinka (Guatemala)

Dijous 23 de maig
Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′

Tertúlia amb Maria Olga Coronado, poble maia mam (Guatemala) i Marixela Ramos, Radio Victoria (El Salvador)

Divendres 24 de maig
Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció. Veus de l’Abya Yala. 29′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′

Tertúlia amb Mariano Estrada, poble maia tzeltal (Mèxic)

 

VILA-REAL
Sala de Conferències. Fundació Caixa Rural Vila-real. Plaça de la Vila, 2.
19 hores

Dimecres 22 de maig
Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′

Tertúlia amb Maria Olga Coronado, poble maia mam (Guatemala), Marixela Ramos, Radio Victoria (El Salvador) i Josep Bort, GER Ecologistes en Acció Vila-real

Dijous 23 de maig
Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció. Veus de l’Abya Yala. 29′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′
Negra sóc. Poble garífuna. Roatán, Hondures. 13’

Tertúlia amb Mariano Estrada, poble maia tzeltal (Mèxic) i Fermín Font, associació cultural Socarrats

Divendres 24 de maig
Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′

Tertúlia amb Lorena Cabnal, poble maia-xinka (Guatemala) i Vita Arrufat, Grup de Dones de Vila-real

Som Llavors

Les polítiques neoliberals imposades pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç, han estat especialment enfocades a la destrucció del món rural i la conversió del camperolat en mà d’obra per a fàbriques, privatitzant els béns comuns i convertint en delicte l’intercanvi de llavors si aquestes havien estat patentades.

Malgrat el brutal control que empreses multinacionals exerceixen sobre llavors, entrades i maquinària agrícola i la pèrdua de sobirania alimentària de pobles i estats, l’agricultura camperola i familiar ha seguit existint, amb un protagonisme indiscutible de les dones, les qui tot i ser les principals encarregades de “seleccionar i guardar les llavors, llaurar la terra, sembrar, collir, emmagatzemar els aliments i cuinar”, són propietàries de tan sols el 2% de les terres de cultiu del món.

De qui és la terra que t’abasteix?

Homenatge als pobles originaris pel Dia de la Terra. 22 d’abril del 2019

Si haguérem de repartir el terreny productiu del planeta Terra en parts iguals, a cada habitant li correspondrien 1,8 hectàrees (gairebé dos camps de futbol) per satisfer totes les seues necessitats durant un any.

Cada habitant de l’estat espanyol utilitza per a la satisfacció de les seues necessitats de consum una mitjana 5,4 hectàrees, açò és el triple del que ens correspondria.

Quines són aquestes terres llunyanes sobre les quals descansa el nostre consum?
Com les hem aconseguit i quin dret ens hi assisteix?
A qui se les hem arrabassat?

La Mostra Itinerant de Cinema i Vídeo Indígena fa la primera parada a Alacant

DIMECRES 3 D’ABRIL. 19h

Edifici municipal El Claustre (c/ llauradors 6, Alacant)

Territoris, lluites i resistències
Per a on es van anar les oronetes? Pobles kawaiweté, waurá i yudja. Brasil. 22′
La criminalització com a estratègia. Guatemala. 5′
No tenim por. El Salvador. 22′
Tertúlia amb Vidalina Morales. El Salvador

DIMECRES 10 D’ABRIL. 19h

Edifici municipal El Claustre (c/ llauradors 6, Alacant)

Identitat, cultura i comunicació
El conveni dels pobles originaris. Guatemala. 6′
La comunicació dels pobles indígenes: un dret en construcció: la conquesta de la mirada. Colòmbia i Bolívia. 28′
Identitat. Comunitat Emberá, Panamà. 4′
Tertúlia amb Odette Fajardo, poble totonaca (Mèxic) i Beatriz Pérez Galán

DIMECRES 17 D’ABRIL. 19h

Aula Cultura (Av. Dr. Gadea 1)

Cossos i territoris
Sepur Zarco: la vida després de la sentència. Poble q’eqchi’. Guatemala. 3′
Els que estan per nàixer. Poble mixe o ayuuk. Oaxaca, Mèxic. 11′
Minvament. Poble maia i mestís. Yucatán, Mèxic. 18′
Fins que l’avi sol continue brillant. Guatemala. 5′
Dones amb càrrec. Poble nahua. Michoacán, Mèxic. 5′
Tertúlia amb Johana Ciro, poble nasa (Colòmbia) i Paula Santos, poble lenca (Hondures)

Transnacionals, oligarquia i criminalització de la protesta social. El cas de Guatemala

La criminalització al servei de les transnacionals? Pot ser tendència a partir de Guatemala?

1.- Es pretendrà fer estudi, anàlisis i sistematització (vessant político-social, vessant jurídica) dels processos de criminalització, individual i col·lectiva (cas Rigoberto Juárez; nord de Huehuetenango (Hidroelèctriques, incloent cas Barillas) i cas AltaVerapaz – Hidroelèctrica Renace)

2.- Identificar tendències/formes en l’organització i mobilització social de les comunitats, a partir de la resposta als processos de criminalització, com a mètode/intent del sistema per acabar amb la protesta social a la implantació transnacional i oligàrquica en els territoris indígenes.

DESCARREGAR EN PDF

 

Pronunciamiento ante doble asesinato, agresión física y situación de riesgo de las comunidades de la Microrregión de Ixquisis, Guatemala

Las organizaciones, colectivos y personas firmantes manifestamos nuestra profunda preocupación por la situación de riesgo que enfrentan las comunidades y personas defensoras de derechos humanos de la Microrregión de Ixquisis, San Mateo Ixtatán, Huehuetenango, Guatemala.

Las personas defensoras del territorio y del medioambiente de la Microrregión de Ixquisis enfrentan desde el año 2009 violaciones de derechos humanos en el marco de su oposición a los proyectos hidroeléctricos San Andrés, Pojom I, Pojom II. Los tres proyectos son promovidos por la empresa Energía y Renovación S.A. (antes PDH S.A.) que es propiedad actualmente de las familias Mata Monteros y Mata Castillo, vinculadas al grupo empresarial corporativo The Central America Bottling Corporation (CABCORP), y cuentan con financiamiento del brazo privado del Banco Interamericano de Desarrollo, BID Invest, del Banco Centroamericano de Integración Económica (BCIE) y de Cordiant Cap, un intermediario financiero canadiense que dispone entre otros de fondos del banco alemán KfW.

Desde mayo del presente año, la Resistencia Pacífica de Ixquisis ha realizado una serie de acciones públicas, manifestaciones y plantones para expresar y reiterar su oposición a los proyectos hidroeléctricos en su territorio. Actualmente tres acciones de amparo en contra de las licencias de operación de la hidroeléctrica Pojom II, se encuentran a la espera de resolución en las cortes nacionales. En junio las comunidades de Ixquisis recibieron el premio Front Line Defenders en reconocimiento a su esfuerzo colectivo y su lucha pacífica. En agosto las comunidades afectadas presentaron una queja formal ante el Mecanismo Independiente de Consulta e Investigación del BID, solicitando la investigación y el retiro de su inversión debido al incumplimiento de las propias políticas operativas del banco.

En este contexto, organizaciones de derechos humanos que acompañan el caso han observado un aumento significativo de las difamaciones y agresiones en contra de la población que participa en la Resistencia Pacífica y de la población de la microrregión, que culminaron en el asesinato de dos pobladores de la comunidad de Ixquisis los hermanos Neri Esteban Pedro y Domingo Esteban Pedro, el pasado 16 de diciembre. Sus cuerpos fueron encontrados a la orilla del Río Yal Witz, cerca de la hidroeléctrica San Andrés en la carretera de la Franja Transversal del Norte con impactos de bala en la cabeza. Este hecho hace recordar el asesinato del defensor Sebastián Alonso Juan, quien falleció a causa de disparos en el marco de una manifestación pacífica en enero del 2017; asesinato que sigue sin esclarecerse.

Además de este doble asesinato se destacan los siguientes hechos acaecidos en 2018:

  • Julio y octubre: Violación del derecho de manifestación y del derecho de libre locomoción por parte de la PNC; y uso desmedido de la fuerza en contra de manifestantes, resultando en seis (6) personas heridas, tres de ellas con necesidad de ser hospitalizadas.
  • 12 de octubre: En el transcurso del día dos integrantes de la Resistencia Pacífica sufrieron ataques armados; Alfonso Miguel Francisco Pedro, de la aldea Pojom tuvo que ser hospitalizado durante siete (7) días.
  • 20 de octubre y 7 de noviembre: hostigamiento y uso de gas lacrimógeno en contra de comunitarios, provocando intoxicación en niños y en una mujer embarazada.
  • 9 de diciembre: agresión física en contra de Lucas Jorge García, presidente del Consejo de Desarrollo de Segundo Nivel de la Microrregión de Ixquisis y dos mujeres de su
    familia, una de ellas en estado de embarazo. Dos hombres atacaron al defensor en su casa, golpeándolo en la cabeza con piedras y palos. Al querer defenderlo su hija Maria Jorge Gómez y su nuera, Ana Gómez Domingo también fueron golpeadas.

La constante campaña de difamación y desprestigio emprendida en contra de la Resistencia Pacífica desde hace más un año nuevamente ha aumentado de intensidad impactando además a organizaciones aliadas como el Gobierno Ancestral Maya Plurinacional de las naciones Akateko Chuj, Popti’, Q’anjob’al y pueblo mestizo, y en particular de uno de sus coordinadores, Rigoberto Juárez.

A principios de noviembre de 2018 fue anunciado en los diferentes medios de comunicación la firma de un “Acuerdo para la Paz y el Desarrollo” en el municipio de San Mateo Ixtatán, acuerdo que concluye como el principal resultado de una mesa de diálogo en la que participaron únicamente actores que están a favor de las hidroeléctricas y con vínculos directos con la empresa Energía y Renovación, S.A. La legitimidad de este acuerdo y representatividad de las personas que en nombre de la Microrregión de Ixquisis firmaron dicho acuerdo, ha sido cuestionada en repetidas ocasiones por la Resistencia Pacífica de esta Microrregión, que desde el inicio de este proceso de diálogo, han registrado un aumento de ataques en su contra.

Ante esta grave situación de riesgo las organizaciones, colectivos y personas abajo firmantes expresamos nuestra solidaridad con las personas defensoras de la Microrregión de Ixquisis, y solicitamos:

  • Al Ministerio Público que investigue y procese a los responsables materiales e intelectuales de todos los ataques cometidos en contra de la Resistencia Pacífica de Ixquisis, incluyendo las agresiones físicas en contra de Lucas Jorge García, Presidente del Consejo de Desarrollo de Segundo Nivel de la Microrregión de Ixquisis, así como los asesinatos de los hermanos Nery y Domingo Pedro Esteban y Sebastián Alonso Juan.
  • Al Estado de Guatemala que adopte todas las medidas necesarias para garantizar la vida e integridad de los miembros de las comunidades de Ixquisis y el derecho de manifestación y de defender derechos.
  • Al Estado de Guatemala que tome todas las medidas para garantizar que las mujeres tengan una vida libre de violencias y que tome medidas de protección especificas para las mujeres y lideresas de las comunidades de la Microrregión de Ixquisis.
  • Al Ministerio de Defensa y al Ministerio de Gobernación que se cumpla con el retiro de las fuerzas de seguridad estatales, Policía Nacional Civil y Ejército de Guatemala, de las instalaciones privadas donde funciona la empresa Energía y Renovación, propietaria de los proyectos hidroeléctricos que se construyen en esta Microrregión, para garantizar la independencia de las fuerzas públicas en la Microrregión de Ixquisis.
  • A la comunidad internacional presente en Guatemala, que observe de cerca la situación de las personas defensoras de derechos humanos, realizando visitas el territorio referido.
  • A las instituciones financieras internacionales involucradas en el financiamiento de estos proyectos hidroeléctricos, que adopten medidas para que sus inversiones se den bajo condiciones de pleno respeto de los derechos humanos y las libertades fundamentales.

20 de diciembre 2018

 Accountability Counsel, Estados Unidos
 ACODET, Guatemala
 Alerte Honduras, Francia
 Asamblea Departamental de Huehuetenango (ADH), Guatemala
 Asociación Ambiente y Sociedad, Colombia
 Asociación Civil El Observador, Guatemala
 Asociación Interamericana para la Defensa del Ambiente (AIDA), Regional
 ALIANZAS Unitarian Universalist Church of Arlington, Estados Unidos
 American Jewish World Service, Estados Unidos
 Asociación Civil Verdad y Vida, Guatemala
 Asociación para la Justicia y Reconciliación (AJR), Guatemala
 Asociación para la Promoción y el Desarrollo de la Comunidad (CEIBA), Guatemala
 Bank Information Center, Estados Unidos
 Bank Information Center Europe, Regional
 BC CASA-Cafe Justicia, Canadá
 Both Ends, Holanda
 Anne Bordatto, Guatemala
 Lorena Bugueño, Chile
 Cadena para un Retorno Acompañado (CAREA), Alemania
 Carlos Alfaro Aldana, Guatemala
 Carlos Salamanca, Investigador Adjunto Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, (CONICET), Argentina
 Cataylst Project, Estados Unidos
 Center for International Environmental Law (CIEL), Estados Unidos
 Center for Participatory Change, Estados Unidos
 Alejandro R. Chan S. Politólogo, Guatemala
 Chicago Religious Leadership Network on Latin America, Estados Unidos
 Sandra Elizabeth Chuc Norato, Guatemala
 CISPES, the Committee in Solidarity with the People of El Salvador, Estados Unidos
 Collectif Guatemala, Francia
 Colectivo Madreselva, Guatemala
 Columban Mission Center, Estados Unidos
 Comite Campesino del Altiplano-CCDA, Guatemala
 Comité por los derechos humanos en América Latina (CDHAL), Canadá
 Community Alliance for Global Justice (CAGJ), Estados Unidos
 Consejo Mam te Txe Chman San Marcos, Guatemala
 Consejo De Mujeres Mayas Ixmucane, Guatemala
 Consejo de Pueblos Wuxhtaj, Guatemala
 Coordinación de Ong y Cooperativas (CONGCOOP), Guatemala
 The Copper Country Guatemala Accompaniment Project (CCGAP), Estados Unidos
 Crude Accountability, Estados Unidos
 Derecho, Ambiente y Recursos Naturales (DAR), Peru
 Development International, Estados Unidos
 Earth Guardians, Estados Unidos
 Nelson Escobar Ruiz, Guatemala
 Festivales Solidarios, Guatemala
 Fondo de Acción Urgente para América Latina y el Caribe, América Latina
 FONGI – Foro de ONGs Internacionales en Guatemala, Guatemala
 France Amérique Latine, Francia
 Friends of the Earth United States, Estados Unidos
 Friendship Office of the Americas, Estados Unidos
 Front Line Defenders, Irlanda
 Frontera Water Protectors, Estados Unidos
 Fundación para el Debido Proceso/Due Process of Law Foundation (DPLF), Estados Unidos
 GegenStroemung–ContraCorrientes, Alemania
 Gender Action, Estados Unidos
 Global Labor Justice, Estados Unidos
 Global Witness, Reino Unido / Internacional
 Guatemala Human Rights Commission, Estados Unidos
 Guatemalanetz Bern, Suiza
 Guatemala-Netz Zürich, Suiza
 Guatemala Partnership Committee, Congregational Church of Needham, Estados Unidos
 Heart of the Sky Fair Trade, Estados Unidos
 Human Rights Defenders Project, Estados Unidos
 Indigenous Climate Action, Estados Unidos
 Indigenous Goddess Gang of the Diné (Navajo) Nation, Estados Unidos
 International Rivers, Estados Unidos
 International Accountability Project, Global
 InterReligious Task Force on Central America and Colombia, Estados Unidos
 Jennifer Casolo -geógrafa, Estados Unidos
 JusticiaYA, Guatemala
 KAIROS: Canadian Ecumenical Justice Initiatives, Canadá
 Kickapoo Guatemala Accompainment Project (KGAP), Estados Unidos
 Km207 Guatemala-Suisse, Suiza
 Leocadio Juracán, Diputado, Guatemala
 The Maritimes-Guatemala Breaking the Silence Network, Canadá
 Mining Injustice Solidarity Network (MISN), Canadá
 Movimiento de Reconciliación, Austria
 Network in Solidarity with the People of Guatemala (NISGUA), Estados Unidos
 OTROS MUNDOS A.C., México
 Parlamento del Pueblo Xinka, Guatemala
 El Projet Accompagnement Québec-Guatemala (PAQG), Canadá
 Peace Watch Switzerland (PWS), Suiza
 Perifèries del Món, España
 Plataforma Internacional contra la Impunidad, Suiza
 Prensa Comunitaria, Guatemala
 Programa Interdisciplinario de Investigación en Espacios, Políticas y Sociedades del Centro de Estudios Interdisciplinarios de la Universidad Nacional de Rosario, Argentina
 Protection International, Bruselas
 Protection International Mesoamérica, Guatemala
 Public Service Alliance of Canada, Canadá
 Red por la Justicia Ambiental, Colombia
 Resistencia Pacífica La Puya, Guatemala
 Resistencia Pacífica Santa Rosa, Jalapa y Jutiapa, Guatemala
 Sandra Sanchez, Guatemala
 SEFCA, Guatemala
 Solidaridad de Austria con Guatemala, Austria
 Südwind Entwicklungspolitik, Austria
 Terre et Liberté pour Arauco, Francia
 The Santa Elena Project of Accompaniment (SEPA), Estados Unidos
 TreeSisters, Estados Unidos
 Urgewald, Alemania
 Welthaus Viena, Austria
 WIDE – Red de Mujeres y Desarrollo, Austria
 WoMin African Alliance, Sudáfrica